El temple conegut com Mare de Déu de Baldós va ser consagrat inicialment a Sant Martí. Des de sempre ha estat la parròquia del terme de Montanyana. A finals del segle X es va construir el primer temple, gràcies a l'empenta del prevere Baró i dos repobladors del lloc: Marquès i Companyó. També coneixem el mestre que va aixecar aquest primer temple, fou un tal Bonfill. Vers l'any 997, el prevere Baró va lliurar l'església i un alou al monestir de Santa Maria d'Alaó. D'aquest temple no n'ha sobreviscut res, doncs en 1006 Montanyana va ser recuperada pels musulmans i l'església es trobava a tocar del castell.

L'any 1026 es va tornar a consagrar el temple pel bisbe Borrell de Ribagorça, en presència del comte Ramon III de Pallars Jussà. Aquesta consagració es deu al fet que es va haver de reconstruir el temple. En aquest moment s'instaura una petita comunitat religiosa, que depenia d'Alaó. Sembla que aquesta petita cel·la no va prosperar gaire i probablement va desaparèixer als pocs anys de fundar-se, doncs no trobem documentació que en parli, més enllà del 1026.

Durant el bisbat de Ponç de Roda (1098-1104) es va produir una tercera consagració a petició dels senyors de Montanyana. Probablement aquest és el motiu pel qual es va afegir l'advocació de Sant Ponç a la de Sant Martí, en honor al bisbe que va fer la consagració.

Segons la tradició, en 1412 i prop del mas Felip, es va aparèixer una imatge de la Mare de Déu a un pastor, al que va guarir. La imatge era de marbre i segons els models gòtics estava dempeus amb el Nen als seus braços. Malauradament la imatge va ser destruïda en 1936.

L'edifici ha estat alliberat de nombrosos cossos adossats al llarg dels segles i que presentaven un aspecte lamentable amenaçant amb esfondrar-se. El temple té una sola nau, molt curta si tenim en compte la seva amplada i les proporcions dels braços del transsepte. La nau està coberta amb una volta de perfil apuntat, que arrenca d'una imposta bisellada. La volta està reforçada per un arc toral, recolzat en dues pilastres.

La nau està capçada a l'est per un absis semicircular totalment llis, en el que s'obre una finestra de doble esqueixada.

Sota la teulada podem veure mènsules molt erosionades. Algunes conserven encara els motius amb que van ser esculpides.

El tambor absidal està separat de la volta per una imposta decorada amb uns elements que presenten forces incògnites, en bona part per la seva erosió. Si els mirem d’esquerra a dreta primer apareixen el que semblen dos pits femenins, si més no és el que apunten alguns estudiosos, però costa imaginar que es representés aquest motiu en l’absis... A continuació, veiem algunes flors i fruits molt desgastats, una petxina de peregrí, dos coloms i els pans i els peixos. També trobem motius pintats i no esculpits amb motius astronòmics com sols, llunes i estels.

Sobre el braç sud del transsepte s'alça una torre campanar. Per damunt d'un imponent sòcol s'alcen tres pisos, separats entre ells per arqueries cegues d'inspiració llombarda, però d'execució gòtica.

Com succeeix en la basílica de Santa Maria de Castelló d'Empúries, els arcs són polilobulats de tipus gòtic, probablement de ben entrat el segle XIII. En canvi la tipologia del campanar és fidel als campanars més propis del segle XI.

Els arcs es recolzen en petites mènsules probablement esculpides, amb motius florals i caps d'animals i humans, però actualment molt erosionades.

En el nivell inferior hi ha una porta d'arc apuntat que permet accedir al campanar.

Aquest arc sembla haver estat reconstruït a jutjar pels escuts que hi ha esculpits en dues dovelles i que actualment estan invertits.

La porta s'obre en el mur sud. És sense cap mena de dubte l'element més interessant del temple. Està formada per cinc arcs de mig punt en gradació, que envolten un timpà esculpit, i protegits per un guardapols esculpit amb puntes de diamant.

En el timpà hi veiem al Crist en majestat assegut en el tron i dins la mandorla mística, que subjecten dos àngels.

Els arcs descansen en una imposta decorada amb motius vegetals i serps, que serveix de coronament als capitells. Aquests estan bellament esculpits, si bé presenten un grau d'erosió molt elevat. Iniciarem la descripció dels motius escultòrics per l'esquerra de la portalada. La primera imatge que veiem és un cap amb tres cares, com a representació de la Santíssima Trinitat. Al seu costat, en el primer capitell veiem a Sant Miquel pesant les ànimes.

Els dos següents capitells representen l'expulsió d'Adam i Eva del Paradís després de cometre el pecat original. En el capitell esquerra està representat Déu, que porta un llibre a la mà, mentre expulsa a Adam i Eva amb la mà dreta. L'acompanya un àngel. En el capitell situat a la dreta veiem a als pecadors separats per l'Arbre de la Ciència en el que està cargolada la serp.

Per culpa del pecat original, Adam i Eva es veuran obligats a treballar per sobreviure. En el següent capitell veiem a Eva cosint i Adam portant una feixuga càrrega a les seves espatlles. També són fruit d'aquest primer pecat la resta de vicis de la humanitat, com l'avarícia. En el darrer capitell d'aquest costat veiem a l'avar protegint la seva bossa de diners, mentre l'ataquen éssers diabòlics o ferotges.

A continuació ens centrem en els capitells del costat dret. En primer lloc veiem el sacrifici d'Isaac. Abraham agafa al seu fill pels cabells, mentre un àngel li agafa la mà per aturar-lo. En el següent capitell veiem al xai que finalment serà sacrificat.

A continuació veiem a un personatge que es postra davant d'un altre, que ha perdut el cap. Malauradament aquesta pèrdua ens impedeix identificar el sentit de l'escena. Al seu costat, Sant Josep assegut amb bastó de peregrí és testimoni de l'escena de l'Anunciació. Maria amb una filosa rep la visita de l'arcàngel Sant Gabriel i de l'Esperit Sant en forma de colom.

El darrer grup de capitells està molt  malmès per l'erosió. Representa a la visita de les dones al sepulcre de Crist, on es troben a un àngel.  La darrera escena està molt deteriorada i resulta molt difícil la seva interpretació. Algunes fonts hi veuen a Maria Magdalena amb Jesús, el "noli me tangere".

També estan esculpits els muntants de la porta. En el costat esquerre veiem el cap d'un lleó. A la dreta, l'escena de la luxúria, on una dona es atacada per dues bèsties.

Al damunt de la porta d'accés veiem un gran arc cegat, flanquejat per arcs cecs de tradició llombarda.  Es desconeix la funcionalitat d'aquesta gran obertura.

Als peus de la nau trobem un cor elevat construït en un moment posterior al temple. Sota el cor veiem un arcosoli en el que es van descobrir unes interessants pintures en gòtic lineal, que havien quedat ocultes per pintures modernes.

En l'arc es van representar els apòstols i en el brancal dret a la Verge. El brancal esquerre va ser alterat en construir una capella lateral. A la volta hi veiem un Pantocràtor en la mandorla i envoltat pel Tetramorf, un Agnus Dei i la Crucifixió.

El mur de del fons està dividir en dos parts ben diferenciades gràcies a una sanefa en ziga-zaga. En la part inferior, com és habitual, està decorat imitant teles. En la part superior es representa la vida de Nicolau de Bari, dividida en dos registres. En la primera escena del registre superior es representa el naixement el Sant Nicolau, que només sortir del ventre de la seva mare ja es mantenia dret. A continuació veiem com és nomenat bisbe i uns personatges li posen la mitra i li lliuren el bàcul. Un cop nomenat bisbe, el veiem celebrar la litúrgia. Ja en el nivell inferior el trobem entre dos grups de cavallers preparats per iniciar el combat. Després veiem a Sant Nicolau acompanyat de dos personatges i parlant amb un àngel. Probablement fa referència al moment en que el sant demanava ser avisat abans de morir. Precisament el següent registre trobem el seu sarcòfag, del que rajaven oli i aigua que el poble recollia, doncs se li atribuïen propietats miraculoses.

També es van descobrir dos fragments de pintures, en aquest cas del segle XIII i en un pitjor estat de conservació. Estan ubicades en una de les pilastres de l’arc toral. En els fragments conservats es representen dues escenes de la passió de Crist, concretament la flagel·lació i el petó de Judes.

Al sud del temple es conserven les restes del que es manté en peu del priorat. Per sort darrerament s'ha netejat l'espai i consolidat els murs.

El més destacable és la porta d'accés, protegida per espitlleres i coronada per un escut.