Conjunt format per una església i diverses construccions defensives. Va ser construït per ordre de Ramiro I entre els anys 1030 i 1050 per ajudar en la defensa de la frontera del Sobrarbe. Per aquest motiu va encarregar la seva custodia i manteniment a una comunitat de monjos-soldat, embrió del que després serien les ordres militars. És una de les construccions romàniques més antigues de la zona.

El castell es troba en la part més alta de la muntanya, vigilant actualment el pantà de Mediano i el congost conegut com el "entremón del Cinca". Es comunicava visualment amb el castell de Muro de Roda i la torre de Escanilla, que a la seva vegada tenia visió directa amb la d'Abizanda, formant així un teixit de fortaleses destinades a controlar la frontera amb els musulmans.

El castell està format per una gran torre de planta hexagonal i una muralla, de la que queden en peu uns 25 metres.

La porta d'accés s'obre en la primera planta de la torre i sobre ella trobem una finestra feta amb un arc de mig punt adovellat.

Malauradament, el pas dels segles ha provocat que els seus murs hagin anat cedint i enrunant-se.

L'església, dedicada als sants metges Emeteri i Celedoni, va ser construïda entre els anys 1045 i 1055. El nom de Samitier prové precisament d'aquesta advocació (San Emetier).

En aquest cas l'església formava part dels elements defensius del castell, ja que per arribar a aquest cal travessar el temple. D'aquesta manera es va construir una doble defensa.

La porta original del temple estava situada en el nivell superior i molt probablement s'accedia a ella per una escala de fusta, que es podia retirar en cas de perill. Actualment fa les funcions de finestra, ja que posteriorment es va construir una arran de terra i es va cegar la part inferior de la porta original.

El temple té planta basilical, amb tres naus cobertes amb voltes de canó i acabades en absis semicirculars totalment llisos. Una finestra de doble esqueixada s'obre en la part central de cada tambor absidal.

Les naus estan separades per arcs formers de mig punt, que es recolzen en pilars cruciformes. Aquests arcs van ser cegats al llarg dels segles, però en la darrera restauració es van tornar a obrir.

En aquestes obres també es van netejar els murs, deixant la pedra nua. Tan sols es van mantenir aquells punts on es conserven restes pictòriques. En els absis podem veure les restes més importants, on hi ha unes creus de consagració.

En la nau sud es conserva, tot i que molt fragmentada, una pila baptismal amb una creu gravada.

Aquesta nau és més curta que les altres dues, tot i que inicialment no era així. En allunyar-se la frontera cap al sud, el castell i el temple van perdre el seu valor estratègic. Per aquest motiu es va decidir facilitar l'accés a l'església construint una porta arran de terra i fent una escala d'obra. Per construir aquesta escala es va haver d'eliminar el darrer tram de la nau i va quedar sense ús l'anterior escala.

També es va haver d'escurçar la cripta que hi ha sota la nau sud, construïda per salvar el desnivell de la muntanya.  Actualment només es conserva l'absis d'aquesta cripta, que té forma semicircular per l'interior i quadrada per l'exterior i un petit tram cobert amb volta de canó.

Durant les obres de restauració es va descobrir l'entrada a una cambra secreta, que hi ha en l'angle nord-oest de l'església. S'accedia a ella per una porta situada en la part alta del darrer tram de la nau nord.

A pocs metres al sud de l'església, trobem les restes de la torre albarrana del castell, és a dir la torre que protegia l'accés a la fortalesa.