Aragó - Província d'Osca


Muro de Roda i església de Santa Maria
(La Fueva, Sobrarbe)

42º 21,534'N ; 0º 13,902'E   




Va ser edificat vers l'any 1007 per ordre del rei Sancho III, quan estenia els seus dominis per la Ribagorça i pel Sobrarbe. És en aquest moment que es construeixen diverses fortificacions per protegir la frontera i permetre l'avanç de la reconquesta. En aquest cas, el castell de Muro de Roda es comunicava visualment amb el de Samitier i permetien controlar la vall del Cinca.  Els seus fills, Gonzalo i Ramiro I d'Aragó van ampliar aquestes fortaleses, entre elles la de Muro de Roda.


Rebien el nom de Muro aquelles fortificacions situades en la part més alta de les muntanyes, mentre que les que es situaven en un nivell inferior eren conegudes com a Murillo. En aquest cas era conegut com a Muro Mayor, el que indica la seva autoritat sobre les altres fortificacions de la zona. En 1134 va ser donat pel rei Ramir II al bisbat de Roda de Isábena i a partir d'aquest moment va ser conegut com a Muro de Roda.


Les seves dimensions són molt grans en comparació amb les fortaleses de la zona, fent uns 170 metres de llarg per gairebé 50 d'ample en la part més gran de la seva planta ovalada. L'absència de torres en els seus murs i la poca alçada d'aquests fa pensar en que més que un castell ofensiu, es tractava d'un refugi per a les gents i ramats de la zona.


El mur est, que arriba gairebé als 4 metres d'alçada per la part exterior,  es reforça amb quatre cubs semicirculars, que van ser afegits durant les reformes realitzades en el segle XVI. El mur oest no és tant alt, ja que el penya-segat existent fa les funcions de muralla natural.


És també en el segle XVI quan es construeix una nova porta d'accés, substituint a l'anterior que estava en un nivell superior.


Aquesta nova porta estava protegida per la gran torre de l'església de Santa Maria. El temple es va edificar durant la segona meitat del segle XII en el sector nord del castell.


Destaquen els seus tres grans absis, que formen part de la muralla, a l'estil de la catedral de Roda d'Isábena.


Inicialment va ser concebuda amb tres naus i una cripta, també dividida en tres espais. En el segle XVI es va reformar el seu interior, eliminant la separació entre les naus i creant un únic espai o nau de tipus saló. També es va decorar amb pintures al gust de l'època.

Interior del temple    Interior del temple


El presbiteri queda elevat respecte de la nau. A través d'ell s'accedeix als dos absis laterals, que han quedat ocults. En el del costat sud es conserven dos recipients de pedra, segurament destinats a guardar olis. En cadascun d'aquests absis s'obria una finestra de mig punt i doble esqueixada. El central va ser cegat durant la reforma del segle XVI.

Absis nord  Absis central  Absis sud


En els absis de la cripta, responent a necessitats defensives, les finestres són de tipus d'espitllera.


Malauradament no podem oferir-vos imatges de la cripta, ja que el seu estat, la poca o nul·la il·luminació en un dia de pluja i el sentit comú ens van desaconsellar baixar-hi. En la meva segona visita, en 2010, el dia era encara més plujós i emboirat i tampoc vam poder baixar a la cripta.

Accès esquerre de la cripta        Accès dret de la cripta


Com ja hem comentat, en el segle XVI es va bastir la nova torre de campanar. Es tracta d'una autèntica atalaia, que permet controlar totalment el territori. Aquesta va substituir a l'anterior romànica, que tenia planta circular i estava entre els absis sud i central. Encara es poden veure les restes de la seva traça.

Capçalera i restes de l'antiga torre    Restes de l'antiga torre


Als peus de la nau, sota el cor, es conserva una interessant pila baptismal i altres elements de pedra esculpida.

Pila baptismal   Restes conservades sota el cor


En el segle XVI es va construir un altre temple en el recinte fortificat. En aquest cas en el sector sud. Es tracta de la capella de Santa Bàrbara.

Capella de Santa Bàrbara    Interior de la capella de Santa Bàrbara


En el segle XVIII es van produir diverses reformes en els edificis i en les muralles. Un segle més tard, amb la desamortització, va desaparèixer el control de la zona per part del temple de Roda. Posteriorment el temple va ser saquejat en 1936 i els seus retaules cremats. La despoblació de la zona en la dècada dels seixanta del segle XX va contribuir a la ruïna i l'abandó del conjunt.  L'ensorrament d'una part de la muralla en 1997, va accelerar la recuperació d'aquets important monument. Malauradament les obres avancen lentament i encara no se li ha retornat la dignitat que es mereix a aquest conjunt monumental. Actualment s'estant consolidant els edificis situats a l'oest del temple.


A uns 400 metres al nord, trobem la capella de San Bartolomé.