Desprès de superar la impressió que ens ha provocat la gran mole de pedra que formen els absis i les muralles del castell, arribem a un altre punt on les nostres emocions ens faran viure moments inoblidables. Es tracta de la porta d'accés al recinte fortificat interior. Va ser construïda en l'ampliació de Sanç Ramírez.

Aquesta porta ens recorda més a la d'un temple que no pas a la d'un recinte fortificat. Està formada per un arc de mig punt sobre el que trobem una arquivolta en forma de bossell, que es recolza en un parell de columnes. Aquestes tenen els seus capitells esculpits amb entrellaçats, figures humanes, animals i motius vegetals. 

Protegeix l'arquivolta un guardapols amb escacat jaqués. Aquest mateix motiu escultòric el trobem en la motllura que corona el conjunt. Sobre aquesta hi havia un fris esculpit, que es va malmetre en el segle XVIII quan es va construir un porxo. Només ens ha arribat la part baixa d'aquest, així com algunes escultures de caps d'animals, que hi havia al costat. En el centre del fris es pot veure la part baixa d'una mandorla i els peus de la Majestat que hi havia dins. A banda i banda trobem dues de les imatges del Tetramorf i els peus d'unes imatges de grans proporcions. En els extrems del fris trobem uns grups de personatges difícils d'identificar per l'erosió. 

Només creuar la porta ens trobem amb una gran escalinata coberta amb volta de canó. Una motllura amb escacat jaqués recorre tot el recinte a l'alçada d'on arrenca la volta. Aquesta escala està construïda sota el temple de Sant Pere.

Els graons de l'escala estan disposats en tres fileres. Dues laterals més petites i més elevades i una central més ampla i enfonsada. Novament no hi ha unanimitat sobre quin era el motiu d'aquesta disposició. Per una banda s'apunta que podria ser per qüestions de protocol: col·locant-se la guàrdia en els laterals i el central seria el pas dels nobles. Sembla poc probable aquesta afirmació, doncs de ser així la guàrdia estaria col·locada per sobre dels nobles. Una altra possible explicació seria que la calçada central servís com a drenatge d'aigua en cas de fortes pluges, mantenint-se les laterals fora de l'abast de l'aigua. Tampoc em sembla del tot lògic crear una escalinata tant majestuosa i no pensar en sistemes de drenatge d'aigua que no siguin els propis graons...

Al final de l'escala el camí es divideix en dos. Si prenem el de l'esquerra ens portarà cap al temple de Sant Pere, mentre que si prenem el de la dreta anirem cap a les altres dependències del castell. Aquesta bifurcació de camins, que a més deixen d'estar coberts, era un bon sistema defensiu, doncs  l'enemic havia de dividir-se i estava exposat a atacs des de punt més elevats.

A mig recorregut de l'escala trobem dues portes adovellades de mig punt. Corresponen a la cripta de Santa Quiteria, en el costat dret i a l'estança del cos de guàrdia en el costat esquerre.