Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Polsa damunt de la imatge per vore ampliada la portada de
la revista 7
Hui en dia, als pobles, hi ha moltes persones amb preparació i estudis per tal de dedicar temps i esforç a la divulgació de la cultura local. La imatge del saberut cronista és decadent; cal la participació de molta gent en la recuperació i divulgació de la nostra cultura i història.
ITINERARI 6.
Xeresa - Pla de la Vella - Xeresa.
Segurament, va ser d'allí estant que els Vic, els Borja, i altres antics senyors de Xeresa van albirar -i admirar- els territoris que els havien atorgat -o havien comprat-.
Eixint des de Xeresa en direcció al Mondúver, passant per la Font Molí on podem omplir les nostres cantimplores d'aigua, que encara que no siga potable, no es coneix cap cas de problemes de salut, per beure de les seues aigües. Vam continuar cap a la pedrera d'arena, com si ens dirigírem a la Font del Carritx. Una vegada sobrepassem la casa de la pedrera, avançarem pel camí de terra que fent esses, arriba al punt més alt de la pedrera per la seua banda Sud, és a dir sense arribar a la zona de la Font del Carritx. En l'arribar a l'última zona plana, en direcció Sud, es trobava l'inici d'una senda que permetia superar la citada Collada d'Evaristo. Així va ser fins a l'any 1999, ja que a partir d'eixe any, uns desmuntes realitzats en la pedrera, no permeten l'accés directe a aquest tram de senda, que passa a escassos 15 metres de la boca de la cavitat.
Fa uns 125.000 - 35.000 anys.- Estem a l'època que s'anomena
Paleolític Mitjà. Una espècie humana ara extingida, coneguda com l'home de
Neandertal habita coves pròximes, i segurament visita i es passeja per l'actual terme. En
són molts pocs. En principi, viuen de la cacera -cabres salvatges, uros (espècie de
bou), cavalls, cérvols- i de la recol·lecció de fruits silvestres, d'arrels i de
fulles. És per això que són nòmades, seguint els ramats. Tenen com a utensilis peces
fetes de sílex -pedra de foc-: raspadors, rascladors, puntes, ganivets, burils, de
vegades no massa diferenciats, però que, amb el pas del temps, cada vegada es
perfeccionen més. Aquest utillatge s'usa sobretot, per al treball de la fusta, partició
dels animals en peces menudes i l'adobat de les pells.
Aquesta nova secció que hui encetem, i que es completarà amb els pròxims números, no és una crònica de batalles. Ni tan sols una visió personal ni evocadora del cistell de conflictes que sobre la Guerra Civil espanyola podem trobar a qualsevol llibre d'història. Vol ser simplement la memòria d'un home que va haver d'anar a la guerra. I sobretot, per a mi, és una mostra de la dignitat de qui, en ser cridat per ningú, va caminar per aquells móns amb les mans buides per retornar -sortosament- amb els mateixos palmells desocupats i el cos nafrat, però amb el suficient seny per poder contar, amb la llunyania que ja dóna el temps passat, el que va viure. Sense res més que això: complaure a qui li pregunta, procurant de no descobrir que amb allò va fer gairebé la pell.
Fragment: Antonio Blanquer
"Antoniet".Antoniet
va començar a jugar als quinze anys, i en eixa època fent parella amb "Vicentico
l'Alguatzil" va jugar contra Costa i Boluda de Xeraco que tenien prou anys més que
ell, i quan anaven iguals a tres jocs es va parar la partida per què hi hagué un gran
rebombori -bregues i aldarulls- i no es pogué acabar.
Amb el que més voltes va fer parella va ser amb "el Roig" del Grau de Gandia.
De jove començà fent parella amb "Pitxoquet" de Daimús, després, cap als
vint anys, amb "Godofredo" i cap als 27 amb "Gorxa" el qual acabà
casant-se amb Hermínia Cardona de Xeresa. El fill de "Gorxa", també anomenat
de la mateixa manera, és actualment jugador de pilota. A Xeresa, Antoniet, solia jugar
amb Comba i amb Pau Piera.
En resum, l'informe arqueològic, que pot consultar-se íntegrament a la pàgina web de la revista, consta de dues parts. Per una banda hi ha una ressenya exhaustiva de l'edifici, i per altra, un inventari descriptiu de les restes ceràmiques provinents de l'important jaciment sobre el que s'assenta la finca.
Fragment:
Vicent Sebastià "Terrible"El seu sobrenom, "Terrible", encara que semble mentida li
ve d'un colom que tenia al que li posà de nom "Terriblet", a ell el
"batejaren" igual però sense diminutiu.
-Però també li posaren el nom per com era ell -afegí la dona- i clar, no li podien
posar "Terriblet", a tot cas "Terriblot".
Fragment: Palomes i
canaris.La caçalla
és una beguda d'hivern i d'estiu, de treball i de festa. La seua olor es deixa sentir
pels voltants de qualsevol bar del poble, impregnant l'ambient d'un flaire dolç i
familiar que sempre, això sí, anuncia gatzara.
Tota la vida ha sigut costum que els homes, en acabar de treballar a migdia, passaren a
fer-se "la dinaora". Per això, en aquesta hora, es veuen ordenades les
"mobilets" a les portes dels bars. Cosa pareguda, salvant les distàncies, als
pacients cavalls que esperaven lligats mentre els vaquers cinematogràfics bevien el seu
whisky al saloon de poble.
Cada vegada que arribem al poble de Xeresa, un calfred d'emoció recorre el nostre cor. Encara recordem com eixíem de l'escola els caps de setmana sabent que els nostres avis, Joaquim i Maria, ens esperaven amb els braços oberts: pujaríem a la muntanya, passejaríem per l'hort, aniríem a Marxuquera, visitaríem els nostres amics i familiars i tot serien alegries.