Tornar a la pagina "revistes ja publicades" |
Fragment:
Editorial Enderrocat l'ajuntament, construït a l'any 1884, havíem quasi decidit plorar-li a la Servana morta; però no seria ètic fer-ho si primer no intentàvem salvar-la, com creíem el nostre deure.És per això, que aquesta revista ix abans del termini que teníem previst; perquè no volem que arribe a les vostres mans massa tard. |
Fragment: Itineraris
pel terme. Muntanyeta de la Pedrera. L'eixida, com sempre, des de la placeta de l'església -si sou forasters i heu aparcat allà el cotxe- cap l'antic barranc. O el "Passeig Fronton", de factura i nom recent. Perquè suposem que ja sabreu que aquest barranc de Calafat - o de la Martina, que els dos noms té-, ha sofert diverses -i substancioses- modificacions durant la segona meitat del segle. La primera va ser encarrilar-lo amb murs en ambdues parts de la mare i cimentar-ne el llit, de pont a pont. I un dels dos carrers del costat -carrer Mondúver- era conegut popularment com "El Mur". Més recentment, el barranc va ser tapat, convertint-lo en l'actual passeig. |
Fragment:
Servem la Servana. Servar: Guardar intacte allò que es té el deure de conservar. Diccionari de la llengua. A hores d'ara, a molts pocs caldria explicar per què el nostre patrimoni -allò que rebem dels nostres avantpassats, tant a nivell individual com col·lectiu- devem cuidar-lo, respectar-lo i millorar-lo, en la mesura de les nostres possibilitats. I com més anys té, com més antic és, més caldrà que ens esforcem en la seua conservació. |
Fragment: La Servana
un lloc en la memòria.![]() ...El resultat fou inesperat, ja que ens trobàrem amb restes d'una època molt anterior a l'esperada. Es tracta de la trobada d'un conjunt de restes ceràmiques datables al voltant del 3.000 a.C., a les quals s'aprecia una decoració incisa realitzada amb instruments fins en la superfície dels recipients després del seu procés de cocció o secat de la ceràmica. |
![]() "La Servana" és una edificació rural singular, mixta i híbrida, doncs presenta característiques i elements pròpies de l'alqueria, al mateix temps que del riu-rau. Potser, precisament, perquè la Safor fa de comarca pont entre la Ribera, al nord, i la Marina, al sud. De les edificacions típiques de les comarques del sud -els riu-raus- conserva els arcs i la porxada; de les de les comarques del nord -l'alqueria- el balconet reixat amb teuladeta per aixoplucs. |
Fragment: Recepta de cuina. Pa,
oli i sal. El pa, ara per ara, ha deixat d'equivaler a subsistència, però malgrat això, guarda en la seua memòria farinera l'essència de la vitualla que va representar en el passat. Hui menjar-lo resulta una laberíntica qüestió entre mantenir el forat del cinturó a ratlla i fugir de la química en la cuina. |
Fragment:
Qui som? Cognoms al
padró d'agost de 2000. Voltes que figura com a primer cognom: |
|
Fragment: Sant Antoni
i el corral de Milhores. El "ti Milhores", eixut, viu, content, atén desvanit la curiositat dels visitants mentre cultiva unes mates d'alls i explica la vida dels ramats i el conreu dels garrofers passats. Un ametler florit emmarca les seues paraules: -"Ara faig algun solc per a casa, també carabasses de secà que són les més dolces, però plou poc i ni tan sols les fonts tenen tanta aigua com abans, també cuide perdius per als caçadors, per això he posat uns fils d 'aram per evitar la presència de les àguiles". |
![]() |