SEQÜÈNCIA 18a. LA SEGONA REPÚBLICA (1931-1936)
objectius didàctics:
– Analitzar el context en el qual es va produir la proclamació de la Segona República i les reformes que es van dur a terme per modernitzar i democratitzar la societat espanyola.
continguts:
- La Segona República. Proclamació i govern provisional.
- La constitució del 1931 i el vot femení.
- El Bienni Reformista (1931-1933) i l'oposició a les reformes.
- El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936).
activitats: activitats
data prova d'estudi: Divendres 6 de març
LA PROCLAMACIÓ DE LA REPÚBLICA
Les eleccions municipals de 12 d'abril de 1931 es varen presentar com un plebiscit entre monarquia i república. Els resultats atorgaren un nombre de regidors semblants a la coalició republicana i als partits monàrquics però la distribució del vot era significativa: els monàquics mantenien la seva força a gran part de les zones agràries, mentre la coalició republicanosocialista va triomfar a les grans capitals i a les regions industrials.
Milers de ciutadans, de manera espontània, varen sortir als carrers per demanar la proclamació de la República i davant aquesta situació, el rei Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l'exili. El 14 d'abril del 1931 es va proclamar la República enmig de l'entusiasme popular.
EL GOVERN PROVISIONAL
Immediatament es va formar un govern provisional, integrat per republicans, socialistes i catalanistes d'esquerra, que va començar les primeres reformes:
- Amnistia per als presos polítics i llibertat de partits i de sindicats.
- Lleis socials per millorar la situació dels jornalers.
- Establiment d'una Generalitat provisional de Catalunya, com a pas previ a l'autonomia.
LA CONSTITUCIÓ DEL 1931
El juny del 1931, es varen convocar eleccions a Corts constituents, que varen donar la majoria a la coalició republicanosocialista. La primera gran tasca de les noves Corts va ser elaborar una Constitució, que va ser aprovada el desembre d'aquell mateix any.
La Constitució reconeixia el sufragi universal masculí i femení i proclamava l'aconfessionalitat de l'Estat, respectant-ne, però, tots els cultes i totes les creences.
El poder legislatiu residia en les Corts, el poder executiu en el Consell de Ministres i en el President de la República, i s'assegurava la independència del poder judicial.
L'Estat es configurava de manera integral, però s'acceptava la possibilitat de constituir governs autònoms a diverses regions.
EL BIENNI REFORMISTA (1931-1933)
El nou govern va emprendre, durant dos anys, la tasca de reformar el país en un sentit democràtic, laic i descentralitzat. Es pretenia donar solució a qualcuns dels problemes pendents des del segle anterior, amb l'objectiu de modernitzar l'economia i la societat espanyoles.
- La reforma militar perquè es considerava l'exèrcit espanyol endarrerit tècnicament i amb un excés de comandaments en relació a la tropa.
- La reforma religiosa i educativa. Per disminuir el pes de l'Església catòlica i la seva influència en l'educació, el govern va intentar promoure una educació laica i l'Estat va assumir la responsabilitat de l'escola pública.
- La reforma territorial. Va obrir el camí a la descentralització de l'Estat, oferint la possibilitat d'elaborar estatuts d'autonomia i d'establir governs autònoms.
- La reforma agrària. Va abordar el problema del latifundisme amb una llei del govern, del 1932, va decretar que eren expropiables les grans finques que no fossin conreades i en va permetre la distribució entre els pagesos sense terres.
Aquestes reformes aixecaren dues menes d'oposició: els grans propietaris, la jerarquia eclesial, part de l'exèrcit i amplis sectors de les classes altes i mitjanes sentiren amenaçades les seves propietats i el poder que fins llavors havien exercit; els sindicats obrers i, en especial, els anarquistes que volien més canvis i els volien més ràpids.
De fet, la repressió de l'aixecament anarquista de Casas Viejas va fer Manuel Azaña presentar la seva dimissió i el president de la República, Alcalá Zamora, va dissoldre les Corts i va convocar noves eleccions per a novembre del 1933.
EL BIENNI CONSERVADOR (1933-1936)
Les eleccions les varen guanyar els partits de dreta (40% dels vots) i de centre (21%), i Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va ser elegit presidennt amb el suport parlamentari de la CEDA
El nou govern va iniciar un procés de desmantellament de l'obra reformista del bienni anterior: va paralitzar la reforma agrària i va modificar la política religiosa. Aquesta situació va provocar la radicalització dels partits de l'esquerra i originà revoltes,les més importants a Astúries i Catalunya.
Les desavinences entre els partits de la coalició governamental (Partido Radical i CEDA) i, sobretot, els escàndols de corrupció en el govern, varen dur a la convocatòria de noves eleccions el febrer del 1936.
EL FRONT POPULAR (1936)
Les forces de centreesquerra s'hi varen presentar agrupades en el Front Popular. El seu programa consistia a recuperar les grans reformes del primer bienni republicà i l'amnistia per als represaliats del 1934.
La dreta hi va acudir dividida entre el Bloque Nacional de Calvo Sotelo, la CEDA i Falange Española. El seu programa pretenia modificar la Constitució en un sentit conservador.
Les eleccions varen donar la victòria al Front Popular, tot i que amb un marge escàs. El mes de maig, Manuel Azaña va ser nomenat president de la República, i Santiago Casares Quiroga, cap de govern. La coalició d'esquerres va continuar les reformes frenades el 1933.
La divisió entre dretes i esquerres es va deixar sentir al carrer: els sectors més radicals d'esquerres propugnaven la revolució social i els extremistes de dretes, un cop d'Estat que posés fi a la República i al procés de reformes.
INICI