1. Aprofitament de la natura en la cultura popular
1. Observació de l'adaptació humana al medi físic: clima, orografia, geologia, vegetació, fauna, …
2. Anàlisi dels canvis que es produeixen en la natura a causa del desenvolupament tecnològic.
3. Coneixement dels cicles vitals d'animals i plantes que hem aprofitat tradicionalment.
4. Distinció de la utilització tradicional dels diversos elements: naturals, transformats o elaborats per al consum, comerç i transport.
5. Diferenciació entre fets científics i supersticions al voltant de la salut.
6. Relació entre malalties i aprofitament d'elements naturals per a sanar: medicina popular.
7. Comprensió del caràcter cíclic dels elements de la natura i de la relació causada per l'activitat humana quan s'altera algun d'aquests cicles.
8. Reconeixement del paper de l'ésser humà en el seu entorn, tant en els aspectes negatius com en els positius.
9. Valoració de les possibilitats d'incidir positivament en el medi ambient, adoptant decisions que afecten a la vida quotidiana.
10. Interpretació de les evidències dels canvis partint de l'observació directa o dels materials audiovisuals.
11. Estudi i discussió dels problemes sorgits pels canvis, a partir de casos concrets.
2. Característiques de les formes socioculturals en el món tradicional i la seua evolució
1. Estudi de l'autoabastiment tradicional de gran part dels objectes d'ús quotidià.
2. Observació de la distribució de rols en la cultura popular: la família, la dona en el món tradicional, el veïnat, els amics, …
3. Descripció de la interrelació humana en les festes, els jocs, el treball (activitats i oficis).
4. Anàlisi de la transmissió exacta i rigorosa de les formes d'actuar: rituals, creences, coneixements empírics, gastronomia, …
5. Acostament empàtic a una societat diferent: s'estudien personatges amb noms propis, espais concrets, …
6. Comprensió de l'espai i del temps històric, la durada, la localització territorial, el medi, el canvi, el concepte de font o d'evidència.
7. Reconeixement i anàlisi de l'evolució i/o transformació de fets concrets dins la cultura popular.
8. Reconeixement i anàlisi de la decadència i/o desaparició o aparició d'activitats, oficis, ritus, creences, …
9. Sensibilització d'actituds positives davant l'estudi de la societat i la seua cultura o subcultures.
10. Estima del món cultural propi.
11. Comparació del món sociocultural de l'alumnat i del món anterior, el viscut i descrit pels seus avantpassats (pares, avis, …).
12. Respecte i tolerància per formes de vida diferents de les pròpies.
13. Respecte a les generacions passades.
3. Aspectes tecnològics en el món tradicional
1. Identificació i anàlisi de la funció global de l'objecte.
2. Anàlisi i descripció funcional d'objectes.
3. Anàlisi tècnica d'objectes (materials utilitzats per a la seua construcció, raons tècniques, econòmiques, socials i estètiques.)
4. Evolució i transformació dels materials emprats.
5. Coneixement de les eines i tècniques elementals en la construcció d'objectes.
6. Reconeixement i valoració de diferents ambients de treball.
7. Avaluació de la idoneïtat dels materials utilitzats en els objectes segons l'ús o destinació.
4. Aspectes socials del progrés tecnològic
1. Recerca, recopilació i síntesi d'informació sobre els antecedents d'objectes i solucions tècniques actuals, tot indagant les possibles causes dels canvis operats.
2. Comparació d'objectes, màquines i sistemes corresponents a distints moments històrics.
3. Repercussió del desenvolupament tecnològic sobre les formes de viure.
4. Divisió tècnica i social del treball.
5. Aspectes estètics en la cultura popular
1. Observació de l'entorn amb una intenció estètica: paisatge natural i paisatge transformat pels éssers humans.
2. Descripció de l'arquitectura com un element del paisatge.
3. Comparació de l'arquitectura tradicional amb la construcció actual.
4. Anàlisi de la disposició de diferents elements arquitectònics per a la seua utilització.
5. Identificació de les diferents tipologies arquitectòniques: mas, barraca, riurau, …
6. Observació de la forma i el color en l'arquitectura tradicional.
7. Distinció i descripció d'objectes pertinents per la seua funcionalitat o el valor estètic.
8. Coneixement i estima de l'artesania popular.
9. Classificació d'objectes per la seua matèria: fusta, ferro, fang, teixits, …
10. Observació de la importància dels ornaments en la cultura popular: en els carrers (amb paper, plantes i flors, …), en les cases, en la gastronomia, en els vestits, en l'aixovar de la dona (els brodats), en els aparells dels animals, etc.
11. Valoració de l'actitud estètica dins el món de la cultura popular.
6. Caracterització lingüística de la cultura popular
1. Identificació del lèxic específic.
2. Classificació del lèxic per camps semàntics.
3. Constatació de la desaparició de determinat lèxic específic per la manca d'ús i de funcionalitat dels seus referents.
4. Verificació de les interferències lingüístiques.
5. Recopilació de modismes, frases fetes, refranys, cançons, llegendes, contes, …
6. Observació de la variabilitat lingüística i reflexió sobre els diferents nivells de llengua i de parla.
7. Sensibilització per l'estudi de la llengua.
8. Reconeixement de les variants dialectals.
9. Elaboració de textos al voltant de la cultura popular.
10. Contribució activa al manteniment del patrimoni lingüístic i cultural.
S’avaluarà en un 70% el treball desenvolupat per l’alumne, la realització de les propostes de treball que es duguen a terme al llarg del curs.
L’actitud que manifeste al llarg de l’avaluació es qualificarà en un 25%:
Ø les seues intervencions a classe,
Ø la realització de les propostes,
Ø l’originalitat, etc…
Tindrà un valor del 5%:
Ø la presentacio del treball d’acord amb les condicions exigides,
Ø la presentacio dins els terminis previstos,
Ø la qualitat de la seua producció, etc..
| Inici |