| Comunicació | Llengua i societat | Estudi de la llengua | Literatura | Tècniques de Treball | Criteris d'avaluació |

 

Continguts del curs de Valencià. Segon d'ESO.

 

La comunicació

·  Elements de la comunicació.

Ø       Elements lingüístics de la situació de comunicació:

Ø       Les funcions del llenguatge.

·  Comprensió i producció de textos narratius, explicatius i argumentatius.

Ø       Els gèneres narratius.

o        La narració en els gèneres literaris:

o        La narració en els gèneres no literaris:

Ø       Els gèneres explicatius.

o        L’explicació en els textos expositius: el mural.

o        L’explicació en els textos instructius: les regles d’un joc.

o        L’explicació en els textos predictius: l’horòscop i la predicció meteorològica.

o        L’explicació en els textos literaris i científics.

Ø       Els gèneres argumentatius. Característiques generals. Tipus de textos argumentatius.

o        La carta de protesta.

o        La venda per telèfon.

o        L’assaig.

 Llengua i societat

·  La família de les llengües romàniques.

·  La variació lingüística. La llengua i els dialectes.

·  La variació lingüística. Usos formals i informals de la llengua.

·  La situació lingüística del valencià.

Estudi de la llengua

·  Fonètica i Ortografia. Sons i grafies. Principals normes fonètiques i ortogràfiques . Ús de l’accent gràfic i de la dièresi en combinacions vocàliques. La puntuació. El guionet.

Ø       Pronúncia i escriptura.

Ø       L’ortografia.

Ø       L’alfabet.

Ø       Les vocals.

Ø       Els diftongs i els triftongs.

Ø       L’accent tònic i l’accent gràfic.

Ø       L’apòstrof.

Ø       L’accent diacrític.

Ø       La dièresi.

Ø       La separació de síl·labes.

Ø       Els fonemes /b/ i /p/.

Ø       Els fonemes /t/ i /d/.

Ø       Els fonemes /k/ i /g/.

Ø       Els fonemes /s/ i /z/.

Ø       Les grafies g, j, tg, tj, x, tx, ig.

Ø       Les grafies l, ll.

Ø       Les grafies r, rr.

Ø       Les grafies m, n, ny i l’aplec mp.

Ø       La grafia h.

Ø       Ús del guionet.

Ø       Ús del punt. Ús dels signes d’interrogació i d’exclamació.

Ø       Ús de la coma.

Ø       Ús del guió, les cometes i els parèntesis.

Ø       Ús del punt i coma, dels dos punts i dels punts suspensius.

Ø       Ús de les majúscules.

Ø       Ús de les abreviatures més freqüents.

Ø       La correcció ortogràfica.

·  Morfosintaxi. Pronoms personals tònics. Interrogatius. El adverbi. L’oració simple. Subjecte i predicat. Tipus de complements. Classes d’oracions.

Ø       Les categories gramaticals.

Ø       Els pronoms personals tònics i els febles.

Ø       La combinació de pronoms febles.

Ø       L’adverbi: els adverbis de manera, de lloc, de temps, d’afirmació, de negació i de dubte.

Ø       Els temps verbals en els verbs regulars: les formes nominals, el present, l’imperfet, el futur i el condicional).

Ø       Els verbs irregulars.

Ø       Les preposicions febles i les fortes.

Ø       L’oració: categories, estructures i funcions.

Ø       L’oració simple.

Ø       L’estructura del subjecte.

Ø       L’estructura del predicat.

Ø       L’atribut.

Ø       El predicat verbal.

Ø       El complement directe i l’indirecte.

Ø       El complement circumstancial.

Ø       El complement de règim verbal.

Ø       Canvi i caiguda de les proposicions.

Ø       La modalitat de l’oració: les oracions actives i passives; les oracions atributives i predicatives; les oracions negatives i interrogatives; i les oracions imperatives i exclamatives.

·  Lèxic. Polisèmia, homonímia, sinonímia i antonímia. Dialectalismes.

Ø       La polisèmia

Ø       Els mots contraris.

Ø       Els homònims.

Ø       Els diversos significats d’un mot:: les accepcions.

Ø       El context: selecció d’un dels significats d’un mot.

Ø       Sentit propi i sentit figurat.

Ø       Els mots sinònims.

Ø       La precisió del significat

Ø       Sinonímia i antonímia.

Ø       Els sinònims dialectals.

Ø       L’argot i el llenguatge especialitzat.

Ø       L’argot i els grups socials.

Ø       Hiperonímia i hiponímia.

Ø       Els camps lèxics.

Ø       Endevinalles, refranys i frases fetes.

Ø       Mots tècnics.

Ø       Diccionaris especialitzats.

Ø       La derivació: els prefixos i els sufixos.

Ø       Els diccionaris de definicions.

Ø       Els diccionaris d’equivalències, de sinònims i antònims.

Literatura

·  Introducció als gèneres literaris mitjançant la lectura de fragments representatius. Anàlisi dels seus trets més característics.

Ø       Els gèneres literaris.

o        Els gèneres literaris.

o        Orígens dels gèneres literaris.

o        Els gèneres literaris actuals.

Ø       La narrativa: estructura. L’èpica, el conte i la novel·la.

o        Subgèneres narratius.

o        Elements constitutius del gènere (tema, argument, personatges, accions, lloc i temps de l’acció).

o        Les tècniques narratives:

Ø               Tipus de narrador (narrador extern, narrador protagonista, narrador personatge menor).

Ø               L’espai narratiu (obert, tancat…).

Ø               El temps de l’acció narrada.

o        Obres destacades del gènere narratiu.

o        La narrativa: la novel·la i el conte.

o        Autors de narrativa.

o        La novel·la negra.

o        La novel·la romàntica.

o        El romanticisme a Europa.

o        La novel·la d’aventures. Antecedents. Protagonistes. Temes. Autors.

Ø       La poesia.

o        La poesia lírica i la poesia èpica.

o        La poesia social. Autors.

o        Obres destacades del gènere líric.

o        Estructures formals de la poesia: el vers, l’estrofa, el poema.

Ø               Idea expressada en cada part o estrofa.

Ø               Versos que expressen la idea principal i versos que la desenvolupen.

Ø               Accent rítmic.

Ø               Ritme del vers.

Ø               Repeticions d’estructures morfosintàctiques en llocs equivalents.

Ø               Combinacions de paraules atenent l’accent rítmic.

o        El llenguatge literari: trets creatius.

o        Procediments retòrics i estilístics:

Ø               En la paraula (onomatopeia, rima, al·literació).

Ø               En la frase (enumeració, polisíndeton, asíndeton, anàfora).

Ø               De canvi de sentit (comparació, metàfora).

Ø               De pensament (hipèrbole).

Ø               La cançó. La Nova Cançó. Cantautors.

Ø       L’assaig.

o        Característiques.

o        Estructura del text assagístic.

o        Autors.

o        Els aforismes. Joan Fuster.

Ø       El teatre.

o        Origen del teatre. Aspectes de la tragèdia i de la comèdia.

o        Elements constitutius del gènere:

Ø               Pla textual: diàlegs, rèpliques.

Ø               Pla escènic: indicacions de decoració i acotacions d’actuació.

Ø               Pla de la representacio: actes.

Ø               L’escenografia (decorats, objectes, mobles, vestuaris, efectes lluminosos, efectes sonors).

Ø               Procediments retòrics de la representacio dramàtica (onomatopeia, contrast, exageració).

 Tècniques de treball

·  L’ús del diccionari, enciclopèdies i altres obres de consulta.

·  Treballs d’anàlisi (lectura i anotacions) i síntesi (esquemes i resums).

Ø       Detectar les paraules clau.

Ø       El subratllat.

Ø       Extraure les Idees principals i secundàries.

Ø       L’exemple.

Ø       L’esquema.

Ø       El resum.

Ø       L’examen.

Ø       La memorització.

 

Criteris d'avaluació

                  LA LECTURA DELS 3 LLIBRES ÉS CONDICIÓ NECESSÀRIA PER APROVAR CADA AVALUACIÓ I EL CURS EN LA SEUA TOTALITAT. Després de cada trimestre es realitzarà un control de lectura, oral o escrit, en què es contestaran un seguit de preguntes sobre el llibre per tal de demostrar ÚNICAMENT la seua lectura. Llegir més d’un llibre en cada trimestre significarà una millora considerable de la qualificació d’avaluació.

 

                 La  qualificació de cada avaluació serà: 

                 Pel que fa a les avaluacions, se seguirà el sistema d’avaluació contínua. No hi haurà RECUPERACIONS: la primera avaluació suspesa es recupera en aprovar la segona; i per recuperar la segona, s’ha d’aprovar la tercera i final. Per tant, la qualificació de la tercera avaluació, l’última,  és la definitiva per a tot el curs, independentment de les notes aconseguides en les altres avaluacions.

 

| Inici |