APROXIMACIÓ: Estem de vacances pel Pirineu Atlàntic i Central.
Teníem la intenció d'alçar-nos a les 7 del matí, però ens hem dormiscat i fins a dos quarts de nou no sortíem de la caravana. Esmorzar i marxem direcció a Saint-Étienne de Baigorri i al Port d'Izpegui (672 m). Ens emboliquem una mica per Bayonne i això ens fa que arribem al Port d'Izpegui a dos quarts de dotze. "Preparo" les motxilles i... a dalt falta gent! El camí comença molt bonic i frondós per dintre dels boscos i fagedes immenses. Mica amb mica anem guanyant alçada i arribem amb una hora al Coll de Nekaitz, on trobem un grup de cavalls i ponis. La Neus i el jo mateix ens apropem per acariciar-los, en canvi, la M. Antònia ni s'apropa, més aviat s'allunya. Continuem el camí força traçat i amb 25' arribem al Coll d'Elorrieta (831 m). La M. Antònia va davant marcant el camí i al cap de 15' hem de tornar enrere. El camí s'enfilava molt, el traçat s'havia perdut hi havia moltes herbes que punxaven les nostres cames. Busquen el bon camí i trobem una font d'aigua fresca. Continuem guanyant alçada i fem una aturada on decidim menjar. Sorpresa!, els entrepans me'ls he oblidat al cotxe. No ens desanimen i continuem el camí fins al cim. Feia molta "calitja" i el paisatge, encara que maco, no es veia molt bé. En arribar al cotxe ens mengem els entrepans afamats.
|