Pala Alta de Sarradé - La Creu de Colomers

APROXIMACIÓ: Barcelona – Pont de Suert – Balneari de Boi. Seguim una carretera estreta que puja a la Presa Cavallers. Deixem el cotxe a l’aparcament. Hi ha quatre plataformes.

Comencem a caminar per la carretera que puja a l’embassament. Abans d’arribar al final, surt una pista a la dreta que puja fent giravolts i que aviat deixem per seguir per un sender fressat que s’enfila per la canal pendent del barranc de Comalesbienes. A la pujada quan la canal es fa més estreta, hi trobem una fletxa vermella indicant un canvi de sentit (Pas de l’Os). Una petita grimpada i continuem el sender pel bosc. A la sortida la pujada ja no és tan dreta i la vall està més oberta. El terreny mixt entre prats i pedrotes ens porta fins als Estanys de Comalesbienes. Un lloc solitari i misteriós amb la Pala Gespadera i Pic de la Pala Alta de Serradé a la dreta. A l’esquerra, el Pic de Comalesbienes i l’altiva Punta Alta. Continuem caminant direcció al Coll de Comalesbienes, però a la sortida del segon estany fem un canvi de direcció per anar a trobar el coll de Crestes Barrades, que deixem a l’esquerra per enfilar-nos pel contrafort fins a la cresta. Coi, el cim està al fons d’una cresta imponent!! No dubtem i anem fent via però assegurant cada pas fins a la sortida. Uf, ja estem dalt del cim que Mossèn Cinto Verdaguer amb sotana i espardenyes, va fita un mes d’agost de fa 127 anys. La baixada la fem pel vessant contrari direcció a l’Estany de Serradé. No trobem el camí que assenyala el mapa de l’Alpina, però amb el track carregat al GPS fem el descens per l’aresta esquerra amb pendents d’herba i roques fins que al final fem mans i mànigues per evitar estimballs i trobar la sortida més lògica. Una vegada arribem a l’Estany de Serradé. Un sinuós sender ens baixa fins a la part alta de l’Estany Llebreta d’Aigües Tortes. Seguim la carretera de serveis fins al Refugi de l’Estany Llong, ple de “Carros de Foc”: Bon sopar, cap roncada i esmorzar pobret. Aquí els carnets d'Entitats Muntanyenques, res de res. Ens llevem dels primers, el “Carros” continuen dormint. Sortim a l’alba i comencem la travessa de baixada fins al Refugi de la Centraleta per anar a trobar el sender molt marcat i assenyalat que puja la Vall de Contraix. La pujada comença molt suau per lloms seguint el curs del torrent. Passem per racons de postal on els aiguamolls fan meravelles naturals. Arribats al fons de la vall una paret de tres-cents metres s’aixeca sobtadament i que hem de superar pel contrafort de la dreta em sigues sagues per un sender marcat fins a l’Estany de Contraix. Una cubeta glacial misteriosa amb vista a primer pla del Pic i coll de Contraix, Pic de Serrera, Pic Oriental i Pic de la Creu de Colomers, el nostre objectiu. Estudiem tranquil·lament la pujada a les hores que ganyipem i confiem trobar fites que assegurar el tir. Hem trobat poques fites, però hem seguit la direcció marcada a la ressenya. La pujada ha anat prou bé encara que és força penjat amb un terreny mixt de lloses i pedres immenses combinat amb catifes d’herba relliscosa. Cal dir-ho, les vistes des d'aquest cim són superbes a totes les valls i cims pròxims i llunyans. No veiem clar la travessa de la cresta per baixar a la Vall de Colieto i reculem pel mateix camí de pujada fins que a mitja alçada fem un flanqueig per tarteres fins al Coll de Contraix. La baixada de la Vall de Contraix és una prova de foc per superar les tarteres i tarteres fins que arribem els estanys i seguidament el Refugi Ventosa i Calvell. Potser per aquest motiu es van inventar “Carros de Foc”. Del Refugi fins al cap de la Pressa Cavallers amb pas ferm amb dues horetes ben posades.