POBLACIî I GRËFIQUES DE BATEJOS, BODES I MORTS A PEGO, SEGLES XVI i XVII
SEGLE XVI
Del segle XVI hi ha dades de batejos a partir del 1533, per˜ nomŽs s—n cont’nues fins el 1538, en aquests quatre anys la natalitat Žs la mŽs baixa del segle, aix’ tenim una mitjana entre 15 i 20 batejos anuals. A partir de 1577 altra volta les dades s—n cont’nues i podem dir que hi ha una etapa fins el 1583 en qu� els batejos no passen de trenta i la mitjana estˆ entre aquesta xifra i la vintena, Žs a dir comparant aquesta dada amb lÕanterior es nota que hi ha un lleuger augment. ƒs lÕany 1584 que marca una nova tend�ncia en la mitjana de batejos que ara i fins al final de segle sÕestableix superior als quaranta batejos anuals. Aix’ la mitjana anual de tot el segle, amb les dades que tenim, Žs superior a 30 batejos anuals.

Poblaci— total
|
Any |
Cases |
Habitants |
|
1488 (Javier Mart’) |
127 |
572 |
|
1609 (Cens de Caracena) |
|
1200 |
|
1646 (Vecindario ) |
224 |
1008 |
|
1714 (Vecindario) |
|
1305 |
Pel que fa a la poblaci— total, el 1488 segons Javier Mart’[1] hi havia a Pego 127 propietaris de cases que multiplicat per 4,5 d—na una poblaci— de 572 habitants. LÕ’ndex de natalitat dels moriscos era segons apunta el professor PŽrez Puchal de 45,34[2], la natalitat del grup de cristians vells encara que inferior a la dels moriscos no baixaria del 40, aix’ que si multipliquem la mitjana de batejos per aquest ’ndex de natalitat de 40 ens d—na una poblaci— total de 1200 habitants que mŽs o menys seria la poblaci— mˆxima que va tenir Pego en el segle, aix˜ indica que durant el segle XVI gairebŽ es va doblar la poblaci—, augment que coincideix amb les que senyala PŽrez Puchal[3] per a tot el Regne de Val�ncia que va passar de tenir una poblaci— el 1510 de 245.498 habitants (54.555 cases pel coeficient 4,5) a 435.290 habitants (96.731 cases per 4,5) segons el cens de Caracena de 1609.

SEGLE XVII
Batejos
La l’nia de la grˆfica ens indica com a primeries de segle la mitjana de batejos segueix la tend�ncia de la darreria del segle anterior, abans de lÕexpulsi— dels moriscos sÕaproxima als quaranta batejos anuals. Per˜ desprŽs del 1609 i fins a meitat de segle (el 1658) la mitjana anual a penes supera els 30 batejos anuals cosa que delata la crisi demogrˆfica que va resultar del moviment emigratori for�at que suposˆ aquella expulsi—. NomŽs a partir del 1661 sÕobserva un fort augment dels batejos anuals que arriben fins a final de segle a tenir una mitjana de mŽs de 50 anuals.
Pel que fa als anys mŽs cr’tics, a banda del 1609 per les raons de les guerres i expulsions dels moriscos, lÕany 1647 i 1648 hi haguŽ una pesta bub˜nica que delmˆ una cinquena part de la poblaci— i que a la grˆfica queda reflectida per la baixa natalitat quan semblava que anava a recuperar els valors del segle anterior i que coincideix amb tot el Pa’s Valenciˆ segons les dades que aporten Bernat i Badenes[4].
Pel que fa a la poblaci— total dÕaquells anys tenim un Vecindario de 1646 en qu� Pego tŽ un total de cases de 224 (107 dins muralla i 117 fora muralla) cosa que significa una mica mŽs de 1000 habitants (multiplicant el nœmero de cases per 4,5) i que vol dir que la poblaci— total ha quedat estancada o millor dit ha disminu•t una miqueta si la comparem amb lÕanterior a 1609. El segŸent cens que tenim (1714) indica una poblaci— total de 1305 habitants tot i tenint en compte que la guerra de Successi— va influenciar negativament en lÕescˆs augment que sÕhavia produ•t al llarg del segle XVII. ƒs a dir que des del segle XVI la poblaci— total sÕhavia mantingut inalterable.
Bodes
Pel que fa al recompte de bodes celebrades a la parr˜quia els registres comencen el 1568 i sÕestronquen el 1589, i es reinicien el 1594, i per les dades recollides la mitjana Žs prou cont’nua i se situa al voltant de les 10 anuals i per tant no presenten com els batejos etapes diferents, ara bŽ s’ que hi ha molts alts i baixos, anys que presenten puntes mˆximes i altres que tenen un nœmero ’nfim de bodes.
Mentre la mitjana de batejos del segle XVI Žs inferior a la del segle XVII (30 i 40 respectivament) la mitjana de bodes resulta ser inferior la del XVII (9,1) respecte a la del segle anterior (10,4), cosa que indica la depressi— o estancament del segle del Barroc i al mateix temps lÕaugment de la natalitat per matrimoni.

Soterrats
Tan sols tenim dades dels anys 1626 a 1644 i encara de forma incompleta, la s�rie tambŽ resulta curta per poder traure alguna conclusi—. NomŽs destaca la gran quantitat dÕalbats en aquestes partides, aix’ per exemple de les 40 morts del 1631, 26 eren albats o menor de set anys, la mortalitat alta dels quals era normal en aquella �poca. Una altra dada que ens aporta un estudi de les crisis demogrˆfiques de defuncions al Pa’s Valenciˆ[5] de 1626 a 1699 indica que es van produir les crisis de 1631 (pic de 40 morts de la grˆfica anterior) i les restants de 1651-52 la pesta bub˜nica esmentada, 1665, 1682, 1691 i 1694 que no podem concordar-les amb les defuncions de Pego perqu� no consten a la parr˜quia, per˜ si observem els batejos s’ que hi ha una baixa en els anys anteriorment esmentats.
Josep Vicens Pascual
Juny 2013
[1] Mart’, Javier. ÇLa vila de Pego a les acaballes de l'edat mitjana.È A Carta de poblament de Pego, 1279, d'Enric Guinot, Josep Torr— i Javier Mart’, Pego: Ajuntament de Pego, 2004, p.41.
[2] PŽrez Puchal, Pere. Geografia de la poblaci— valenciana. Val�ncia: L'Estel, 1976, p.27.
[3] PŽrez Puchal, Pere. Geografia de la poblaci— valenciana. Val�ncia: L'Estel, 1976.
Bernat i Mart’, J.S., Badenes Mart’n,
M.A. Cronologia, intensidad y extensi—n de las crisis demogr‡ficas
en el
Pa’s Valenciˆ (Siglos XVII-XIX). Val�ncia: I Jornades d'Estudi
sobre la
Poblaci— del Pa’s Valenciˆ, 1988.
[5]Bernat i Mart’, J.S., Badenes Mart’n, M.A. Cronologia, intensidad y extensi—n de las crisis demogr‡ficas en el Pa’s Valenciˆ (Siglos XVII-XIX). Val�ncia: I Jornades d'Estudi sobre la Poblaci— del Pa’s Valenciˆ, 1988.