Els noms dels carrers.

Anomenar amb noms propis els carrers em sembla que no és l'opció més adequada ja que els noms propis, sobretot si corresponen a persones o a fets polítics, no tenen normalment consens general i si el tenen en un moment determinat en altres èpoques o situacions polítiques el poden perdre. L'objectiu de posar noms de persones a carrers és homenatjar-les perquè han fet bé per la societat, però els homenatges es poden fer d'altres diverses maneres, no pense que calga anar llevant noms populars i posar noms de persones o de fets polítics, ans al revés llevar els noms propis i posar els populars. Els noms populars són aquells que la gent, el poble, la societat, de manera tàcita, quasi inconscient, aplica als carrers, per exemple: Carrer Patinete (popular) /Carrer Gabriel Miró (oficial), el senyor Gabriel Miró va ser un esplèndid escriptor espanyol nascut a Alacant però que no té cap relació amb aquell carrer mentre que el nom de Patinete és com la gent designava aquell carrer tancat (després es va obrir) perquè allí on estava el magatzem de Mateu diuen que hi havia un lloc per a practicar el patinatge. Igualment posar Sant Carles al carrer Ametlers tampoc té cap raó popular, i fins i tot canviar el nom de la plaça de la Quintana pel de Maria Cambrils, tampoc, etc. etc.

Els noms designen persones, animals, objectes, indrets, etc. Per això cada nom va ben posat quan s’adequa a allò que es vol designar, no queda bé anomenar un carrer amb el nom d’una persona o d'un fet polític encara que es fa i per suposat són abundants els carrers amb noms de persones, però no és convenient, i no ho és en primer lloc perquè els noms de les persones són per a les persones i no per a noms de carrers ni objectes ni animals i en segon lloc perquè d’entre tots els que formen part d’una societat sempre hi haurà qui estarà a favor d’uns noms de persones i altres a favor d’altres noms de persones, quants exemples no coneixem de carrers i places que han anat fluctuant per tindre noms personals i que cada règim polític els ha canviat perquè no estaven d’acord amb el nom que portava el carrer o la plaça concreta, pose dos exemples d'això un a València: l'actual Plaça de l'Ajuntament (metonímic) de València anomenada des de 1423 la Plaça de Sant Francesc (metonímic), per estar allí el convent del mateix nom, el 1840 General Espartero (polític), el 1843 Isabel II (reina), el 1868 Plaça de la Llibertat (nom propi), el 1874 torna a recuperar el nom de plaça de Sant Francesc (metonímic), el 1899 plaça d'Emilio Castelar (polític), el 1939 plaça del Caudillo (polític), el 1979, plaça del País Valencià (nom propi), i finalment des del 1987 fins ara plaça de l'Ajuntament (metonímic); l'altre exemple a la nostra vila, el del carrer del Convent (metonímic) que a primeries es va denominar el carrer dels Patis (metonímic) i després segons el règim polític ha anat canviant: Primo de Rivera (polític), Alfonso (rei), de la República (règim polític), José Antonio (polític) i ara Jaume I (rei). En alguns indrets es gasten números o lletres a l'estil de les matrícules de vehicles per poder distingir les vies de les ciutats, cosa que seria la forma més neutral d'anomenar carrers, però que als nostres ulls queda poc tradicional i gens connotativa.

El 1979 ja vaig escriure al llibre de festes sobre els noms dels carrers de Pego, reivindicant els noms populars dels carrers i de manera indirecta també vaig voler indicar que els noms de persones o de records polítics no eren els més adequats per als carrers. Els representants dels pegolins a l’Ajuntament trobe que no van fer molt de cas, perquè després d’aquell any es van obrir molts carrers nous a la nostra vila, i clar, hi feien falta noms, i la cosa més fàcil tirar mà de noms de reis, reines, presidents de Generalitat, mestres, metges, alcaldes, etc. etc., mentre que el més correcte haguera estat designar els nous carrers a l'estil històric, segons les seues característiques pròpies: Empedrat, Mitja Galta, Ample, Estret, Carrerons..., o segons on està situat: Barranc, Dalt, Atzaneta, Calvari, Plaça de la Quintana... cap on va: carrer del Mar, carretera de Sagra... o segons referències metonímiques Moreral, Ametlers, l'Om... tal com s’ha fet al llarg de la nostra tradició històrica amb designacions descriptives dels carrers concrets. Evidentment els noms de carrers que porten el d’un sant tampoc són correctes perquè continuen sent noms de persones que no haurien d’emprar-se per designar carrers. Al cap i a la fi, com he dit al principi, per rendir homenatge a persones siguen santes o no que han fet bé per la societat hi ha moltes altres i diverses maneres, només cal ser una mica més originals i creatius.

I per acabar, pense que seria bo, necessari i més democràtic constituir dins l'Ajuntament una comissió toponímica que s'encarregara de vetlar pels noms dels carrers per tal que no s'abusara, com s'ha fet últimament, d'aplicar-los noms de persones i fins i tot de canviar noms populars i històrics per noms personals, oficials i poc consensuats.

Josep Vicens Pascual