VINE AMB MI

Vine amb mi, ressentida

en ta flaire remota,

sobre aquesta ciutat d'immigrants.

Jo faré cants de vida

per ta llengua devota

que direm agafant-nos les mans.

En suau convivència,

el teu coll dins ma braça,

vull posar-te damunt del meu pit,

on sospira l'essència

que et farà dolça i lassa

per tornar-me'n més fort i endolcit.

Vine amb mi, llunyedana,

que no ets pas estrangera

sense cònsol tangible d'amor.

Entre l'aigua i la ufana

de la gran primavera,

fruit vermell, véns vestida d'enyor.

CANÇO DE L'AVENC DEL COR

No em doneu flors, que no en cobejo;

doneu-me mels, que em fan glatir.

Mirall picat de dolç que et tornes,

t'escau la rosa i el matí.

Els oripells amb què t'adornes,

amor, no perden goig de mi.

La meva set no té mesura:

ara voldria copa i vi.

No em doneu mels, doneu-me altura.

No sé què vull que em fa sofrir.

No em deu amor, que no sacia;

deneu-me joia per morir.