Adelaida Pedrós

(la seva sogra)

 

 

 

Era la iaia que passava llargues temporades a casa per ajudar. Tenia un caràcter molt decidit i les idees molt clares. Tot i ser políticament a l'altre cantó respecte de la família, tenia un tracte cordial amb el Sebastià i es respectaven mútuament.

El seu esperit comprensiu es va demostrar a la guerra civil quan va defensar el poeta davant de la FAI tal com s'esplica a la biografia: "Adelaida, la seva sogra, va haver d'anar a trobar membres del comitè de la FAI per dir-los que el seu gendre era home de pau i que no era capaç de fer mal a ningú."