Aplicacions de les telecomunicacions IX:
MARKETIN’ TELEFÒNIC
Oh, aquelles encantadores persones que es dediquen a l’art
de la telepromoció.
Segur que alguna vegada heu despenjat el telèfon, heu dit
“sí, digui?” o alguna cosa semblant, i us ha contestat un robot dient que us
havia tocat una mansió victoriana en règim de multipropietat, o us han
informat d’uns cursos d’informática para lerdos que segurament us
podrien interessar, o us han fet creure que us feien una enquesta per
despistar-vos i vendre-us un curset d’anglès amb menys credibilitat que els de
l’Opening.
A vegades contestes i ja està, i no passa res, però a
vegades et fan sortir d’una banyera plena de sals per despenjar el telèfon i
escoltar aquestes bajanades, o et fan perdre un parell de diàlegs dels Simpson
per respondre una enquesta fantasma, o et fan llevar ressacós i lleganyós un
divendres al matí només per dir educadament “no, gràcies, no m’interessa, no
truqui més”.
L’altre dia, quan em va trucar una senyoreta (amb una veu
més enganxosa que un moc de sèpia al xapapote) per promocionar una
complicadíssima tarifa telefònica que segurament no entenien ni els seus
creadors, vaig haver d’interrompre una petita orgia que estava perpetrant
feliçment amb dues prostitutes ukranianes, i va ser aleshores quan vaig decidir
que potser ja n’hi havia prou de tant tocar els nassos.
Li vaig preguntar a la filla de Satanàs per què em
trucava precisament a mi i em va dir que no era res personal, que la seva feina
era molestar a una llista interminable de persones i que si no m’interessava el
que m’estava oferint no calia que contestés amb mala educació. Jo li vaig
demanar el seu número de telèfon i li vaig dir que només el volia per trucar-la
cada vegada que sortís a la venta un nou exemplar de Distorsió, per si
estava interessada en comprar-lo. I també li vaig prometre que li passaria el
número al forner de la cantonada perquè la informés puntualment del preus dels
croissants del dia; i al sabater del meu barri, perquè potser li faria gràcia
telepromocionar una mica els nous models de sandàlies cada temporada; etcètera.
– Entén on vull anar a parar? –vaig intentar resumir per
no impacientar les prostitutes ukranianes:– el que vull dir és que si tothom
que tingués un negoci fos tan “ben educat” com vostè, seria impossible estar
tranquils a casa perquè el telèfon no deixaria de sonar oferint-nos productes
que no hem demanat...
Ella no va entendre res, i va insistir en les grans
avantatges de la nova tarifa casi-plana però bastant bonyeguda, perquè la pobra
noia a sobre treballava a comissió i jo li estava fent perdre molt de
temps.
– Escolti –vaig dir–. NO m’interessa i NO vull que em
truqui mai més. Ni vostè ni la dels cursos d’anglès ni el robot de la
multipropiedad dels collons!
Però no va funcionar, i l’endemà mateix em va tocar un
altre apartament en règim de multipropietat a la Costa del Sol.
Els testimonis de Jehovà i els venedors ambulants
d’enciclopèdies tenen una gran avantatja sobre aquestes promocions telefòniques,
i és que per molt pesats que siguin, sempre et deixen l’oportunitat de recórrer
a la violència física.
Per telèfon no es pot colpejar ni escanyar a ningú, però
hi ha un petit truc que m’agradaria compartir amb vosaltres: simplement,
tan bon punt us adoneu de que qui us truca no és cap amic realment
identificable ni ningú amb qui us vingui de gust parlar, no cal que li doneu
més voltes, simplement digueu:
- Sí, un momentet, siusplau...
I deixeu el telèfon despenjat i continueu fent el que
estiguéssiu fent com si no hagués trucat ningú. Al cap d’uns minuts, de
l’auricular se sentirà el piiiip piiiip de la línia tallada, el pengeu
i, si tornen a trucar (que no és gens probable) repetiu el procés tantes
vegades com sigui necessari, perquè, al cap i a la fi, són els telepromotors
els que paguen la trucada; i ho fan perquè els surt més barat molestar la gent
així que no pas fer publicitat per la tele o per altres medis menys agressius.
Potser pensareu que mantenir la telepromotora de marres
escoltant un auricular silenciós durant potser un quart d’hora té la seva
gràcia però no és una venjança prou espectacular. Però cal tenir en compte que
això no només diverteix sinó que es pot considerar la bona obra del dia, ja que
durant aquest quart d’hora la telepromotora tampoc està molestant a ningú altre.
De fet, aquest truc no és meu, sinó que el proposava un
d’aquells educatius mails-cadena que corren per internet, però he pensat que no
seria mala idea fer córrer la veu. No?
Atentament,
Dr.
Hackenbush
VOLS MÉS
APLICACIONS ?
VOLS ANAR A LA GABRUDO’S MAIN PAGE ?