Potser aquest és el millor article de la Saga. Va sortir al Distorsió d’abril del 2002, i s’hi fa un compactíssim resum de l’evolució dels nacionalismes al llarg de la història, i s’analitza el paper dels nous medis de comunicació en el tema.

I no m’ha calgut posar ni una sola nota de peu de pàgina!

Aplicacions de les telecomunicacions VII:

“Odes a la Pàtria”

En les societats primitives (formades per hippies nudistes caçadors-recolectors) els conflictes tribals eren prou justificables, perquè la tribu era una gran família en la que tots es coneixien les cares i compartien la teca i les tasques a fer. El seu sistema educatiu era encara més deficient que el dels actuals EEUU i qualsevol cara desconeguda generava desconfiança. Les diferents tribus eren rivals i enemigues, perquè competien pels territoris i pels aliments, exactament igual com fan molts animals salvatges.

Però les societats es van anar fent més i més complexes i les tribus cada vegada estaven formades per més membres, de manera que va arribar un moment en que era difícil recordar tantes cares. I algun bon dia es va inventar el comerç i després es va inventar el turisme i el morbo per les guiris, i les tribus van començar a relacionar-se, fent intercanvis de productes i intercanvis de fluids; de manera que la frontera entre els colegues de tribu i els enemics competidors es va difuminar.

Qui va sortir perdent amb tot això? El Gran Cap i el Gran Bruixot, que eren els peixos grossos de l’època, i que van veure que un ramat sense cohesió interna i sense por als altres ramats era molt més difícil de controlar i manipular. Però com que eren peixos grossos es van espavilar prou i van continuar promovent la xenofòbia i les collonades patriòtiques amb tan d’èxit que encara podem admirar la seva obra avui en dia.

De fet, semblava que no se’n sortirien, doncs a mesura que la ciència i la societat evolucionaven, la gent tenia altres coses menys estúpides de que preocupar-se.

A l’Edat Mitjana, per exemple, estava molt de moda entre la noblesa el conquerir terres i expandir els territoris, i les fronteres sempre anaven amunt i avall; però els conflictes que aquesta actitud generava, igual que els conflictes dinàstics, importaven tres parells d’ous a la majoria de població. Perquè els que lluitaven a les guerres eren mercenaris que cobraven un sou (o en el pitjor dels casos cobraven en espècies, en forma de saquejos i violacions), mentre que la majoria de la població eren uns plebeus morts de gana a qui tant se’ls en fotia si el noble que els donava pel cul era català, francès o castellà.

De tant en tant van aparèixer alguns intel·lectuals il·luminats que estaven tan enamorats del lloc on havien nascut que hom pot arribar a creure que ells sí que realment haurien donat la seva vida per defensar un paisatge humit, llòbrec i plagat de fems; però normalment es tractava de gent de lletres que havien viatjat poc, o al contrari, gent que havien anat a petar a l’estranger però no s’havien adaptat i trobaven a faltar la mama.

El cas és que, com que ningú llegia llibres, i molt menys poemes, ningú va escoltar-se aquesta colla de galifardeus, i, després de la Revolució Industrial, els conflictes tribals semblava que s’acabarien oblidant per deixar pas als conflictes socials: En lloc d’enfrontar-se als pringats que vivien més enllà, semblava molt més gratificant enfrontar-se als peixos grossos que vivien a la mateixa terra que tu i que al cap i a la fi eren els que t’havien tocat els collons tota la vida.

Però aleshores els peixos grossos van rebre un regal del cel que va prendre la inesperada forma de noves tecnologies! Els medis de comunicació punt-multipunt com ara la radio i la tele van esdevenir eines immillorables per al control dels ramats humans...

I així ens van poder convèncer de la còmode idea de que el nostre país és millor que els altres simplement perquè nosaltres hi hem nascut, i de que això ens dona tota mena de privilegis sobre els immigrants (sobretot si es tracta de moros que venen a robar-nos la feina).

Però voleu saber com s’inculca nacionalisme a les masses per si algun dia resulta que sou uns peixos grossos o trobeu feina a TVC o TVE? Seguiu aquests petits trucs:

a) creació de símbols i logos, ja siguin d’origen folclòric o totalment artificials, perquè tot val: castanyoles, toreros, himnes nacionals, sangría, sardanes, senyeres, Morenetes, barretines, escuts d’armes de la ciutat... Perquè és més fàcil que les masses es matin per defensar símbols i banderes que saben dibuixar i pintar que no pas per defensar conceptes complicats;

b) repetició d’eslògans autocomplaents: si una tonteria es repeteix moltes vegades, la gent potser s’hi acabarà acostumant, com això de “Catalunya terra d’acollida” o el ja clàssic “España una, grande y libre”;

c) relativització dels esdeveniments amb la distància: en un telenotícies com cal té molta més importància un assassinat passional perpetrat per un català, que uns milers de morts per inanició de persones que, a part de viure lluny, a sobre són d’una altra raça;

d) esport, esport i més esport: no només per despistar, sinó perquè és la millor manera de forçar la identificació del poble amb uns personatges macos, rics i musculats, i de pas amb els colors i les banderetes que el ramat ha de benerar;

e) exaltació de fets diferencials i proclamació de consells que fomentin el sentiment de grup (encara que les diferències siguin ambigües o inexistents, i els consells siguin fotudament desaconsellables): a mi personalment em rebenta quan diuen que cal parir més catalanets, ignorant el fet de que aquest planeta pateix una superpoblació alarmant;

i f) distracció dels problemes reals i foment de la incultura: perquè és molt més fàcil portar un ramat si aquest és dòcil i està preocupat principalment per qui serà el pròxim representant d’Espanya a Eurovisión.

En l’hipotètic cas de que no sigueu peixos grossos i no tingueu cap ramat a qui inculcar sentiments de tribu, no deixeu que us mengin el coco. Envieu a prendre pel cul totes les pàtries que us vulguin imposar; i llegiu, viatgeu i folleu amb guiris, que són els 3 millors remeis contra la xenofòbia.

I confiem que, si tot va bé, la proliferació de medis de comunicació multipunt-multipunt com ara internet acabarà algun dia amb l’arbitrària conya de les fronteres.

Dr. Hackenbush

VOLS MÉS APLICACIONS ?

VOLS ANAR A LA PÀGINA PRINCIPAL ?

VOLS VEURE LA PÀGINA OFICIAL DELS JOVES CATALANISTES MAULETS ?

I UNA DEDICADA AL PAQUITO I A LA ESPAÑA GRANDE Y LIBRE ?