Aquest article es va publicar al Distorsió d’octubre del 2000.

És el primer article de la Saga, el pitjor de tots i el més polèmic, suposo que perquè es burla del futbol, un dels pilars bàsics de la nostra cultura.

Males llengües afirmen que l’origen de la mala llet antifutbolera del Doctor data de quan al pati de l’escola feien equips per jugar a pilota i a ell sempre l’escollien del últims...

APLICACIONS DE LES TELECOMUNICACIONS I:

EL FURBO

Una de les coses que més molen de les telecomunicacions és la tele: unes ones electromagnètiques van volant pel cel, les pilla una antena i les fica en un trasto que fa que es disparin electrons contra una pantalla creant llumetes verdes, vermelles i blaves. I les llumetes formen figures i se suposa que això ens obre una finestra al món, i és un medi poderosíssim de difusió d’informació i cultura. I tant.

El màxim poder hipnotitzador d’aquest enginy s’obté quan es retransmeten imatges de 22 senyors en pantalonets curts perseguint una pilota per la gespa. Suposo que no a tothom, però a mi aquest fet em fascina i m’invita a la reflexió.

Quina màgia pot tenir el futbol perquè fins i tot se’l miri més gent que a aquella subnormal i encantadora apologia del morbo i el voyeurisme que va ser “El Gran Hermano”?

Un anàlisi superficial ens permet veure que el futbol, com a esport, és cansat. A més, hi ha risc de lesions i les normes són bastant absurdes (per què no es pot agafar la pilota amb les mans? tot seria molt més fàcil). Ara bé, vivim en una societat frívola i materialista en la que el culte al cos és essencial; o sigui que si volem tenir alguna mínima esperança de practicar el sexe, és recomanable estar en forma. I una alternativa barata a la cirurgia plàstica és fer esport (uf).

També hi ha gent que quan juga a futbol, a part de cansar-se i cremar calories, es diverteix. Això ja comença a ser misteriós. Jo suposo que la diversió recau en la competició, en la possibilitat de guanyar, en la il·lusió de que encara que siguis un pallús amb una vida anodina pots arribar a sentir-te superior a algú donant-li puntades de peu a una pilota. Bé, potser és una mica absurd, però també hi ha gent que col·lecciona etiquetes de formatge o munta puzzles de 6·10³ peces o llegeix llibres de l’Antonio Gala.

Però una cosa és tenir una afició absurda i una altra és convertir-la en una professió d’aquestes que no produeixen res (a part d’espectacle, en el sentit més ampli del terme). A mi això ja em fa una mica de ràbia. Però intentaré ser objectiu:

Encara que a simple vista semblin retardats mentals, si ens fixem en la pasta que guanyen i en les xatis que tenen, els futbolistes professionals no deuen ser tan estúpids. I, si bé la seva professió no és gaire digne, al menys no fan mal a ningú (normalment).

Però, i els espectadors? Quina mena de persona es pot divertir veient uns homínids jugant a pilota?

Doncs una persona normal que no necessàriament ha de tenir una crisi d’autoestima o una sexualitat reprimida i que mereix un respecte. També s’han de respectar les persones que miren els programes del Pedro Ruiz o les pel·lícules Disney i la gent que va a les exposicions del Tàpies i fins i tot els fans del Julio Iglesias i els aficionats a les webs de zoofilia i mutilacions.

El que sí que suposo que es pot calificar de patologia és aquesta malaltissa identificació d’algunes persones amb “el seu” equip. Un individu qualsevol, sense ser holandès ni ser capaç de córrer de punta a punta d’un camp de futbolín sense aturar-se a vomitar, pot sentir que forma part del Barça (o qualsevol altre club), i pot celebrar les victòries de l’equip com si fossin seves i es sent superior als seguidors de l’equip vençut i així es diverteix. Això està molt bé, però si l’equip perd, ups... tristesa i frustració i fins i tot odi envers els jugadors, entrenador, àrbitre o qualsevol penjat a qui es pugui culpar d’un fracàs que, tot i ser aliè, el fa sentir derrotat. Sona a cas de psiquiatra, no?

És ja un clàssic la paradoxa del fitxatge massiu: si el Barça un dia fitxés tots els jugadors del Madrid i el Madrid tots els del Barça, la majoria de culers seguirien sent culers i els merengues merengues. O sigui que no és que s’identifiquin amb els jugadors, que al cap i a la fi només són mercenaris amb ganes de forrar-se. (Evidentment també descarto que algú pugui simpatitzar amb l’entrenador o el president: només cal veure freaks com el Nuñez, el Van Gaal, el Gil o el Clemente per assegurar-se’n de que és impossible). Doncs què motiva els seguidors d’un equip? La samarreta? Els agraden més uns colors que uns altres? La resposta és sí, està demostrat que el futbol és només qüestió de “pret-a-porter”.

I hi ha aficionats simpàtics i inofensius, que com a molt es compraran uns calçotets amb l’escut, però per a molts el futbol és molt més important que qualsevol altre tema de conversa, que qualsevol forma d’oci, que la lectura, el cinema, les relacions interpersonals, la higiene,... el sexe (!).

A vegades el futbol es converteix en substitut de la vida en general; i els hooligans, desconcertats entre partit i partit, no saben què fer i s’emborratxen, cremen contenidors, trenquen aparadors i s’apunyalen entre ells o s’apallissen amb bats i punys americans. Alguns radicals anti-futbol troben aquestes escenes tan poètiques com quan un torero és esbudellat pel toro. Però és trist que la gent es mori, encara que siguin hooligans, perquè també tenen sentiments i també poden trobar el seu lloc en la societat (encara que sigui com a bancs d’organs per a transplants o com a segurates del Maremàgnum). Sí, els hooligans també són persones.

I el negoci del futbol espanyol representa el 0,9% del PIB, i els pressupostos dels 20 clubs de 1ª divisió sumen casi 127·10⁹ ptes ⁽¹⁾ (a ningú se li ocurreix cap altre us per aquests dinerons?). Cada vegada tenim més estona de futbol als telenotícies, i fins i tot a la premsa seria, i la gent es pot passar hores parlant de penaltis, fitxatges i esféricos. Per què?

Com diuen els futbolistes (que deuen ser els que més en saben, de futbol i totes les seves connotacions): “el furbo es asín”. Doncs apa, si el futbol és així i a més és el deporte rey... Visca la República.

Dr. Hackenbush

(1) Usease 127.000.000.000 ptes... usease 762.304.922 euros aproximadament.

VOLS MÉS APLICACIONS ?

VOLS ANAR A LA PÀGINA PRINCIPAL ?

JA QUE SURT EL TEMA, VOLS LLEGIR EL MARCA, PARADIGMA DE LA PREMSA ESPORTIVA?