UNITAT 4. Conflictes i canvis socials
Activitats introductòries :
> Què és un conflicte ?
> Quins tipus de conflictes es poden donar en la societat ?
> Com es poden evitar els conflictes ?
> Com definiries el canvi social ?
> Quins són els canvis socials que has viscut ?
> Són necessaris els canvis socials ? per què ?
Comenta la següent lletra de la cançó del grup Nets :
Quan el cel plora
Tu no has vist les notícies ?
aquell programa de terror
milers de morts a Bòsnia
i a l'Irak va ser pitjor
Jo no entenc què és el que ens passa
ens matem per la diversitat
tanta guerra l'hem de fer aturar
Quan el cel plora
plora per mi
quan el cel plora
és perquè no ens vol veure així
La química a les armes
i la energia nuclear
míssils que ens rodegen
són les joguines de matar
No sé quants assassinats ens queden
abans que l'home posi pau
potser quan tots estarem morts
algú ho podrà solucionar.
És un ritual salvatge
és una benedicció del mal
una qüestió d'imatge
una part de la humanitat.
4. 1 Els conflictes socials
El conflicte social com a factor de canvi
La Gran Enciclopèdia Catalana descriu el conflicte com "un desequilibri temporal en la cohesió d'un sistema social, causat per elements o forces dissidents que poden ser interns o externs a ell i que pretenen de restablir un nou equilibri fonamentat en unes bases noves".
La definició de conflicte social inclou un gran nombre de fenòmens. Les vagues, les grans i petites manifestacions populars, són formes de conflicte, però aquests desordres aparents tenen com a resultat final restaurar l'ordre. Gràcies als moviments socials de protesta, les societats desenvolupades són conjunts estables. El conflicte és una forma aguda de competició ja que l'agressió i la defensa són aspectes implícits en un conflicte social. En alguns casos aquesta activitat és tan assumida que hi ha institucions que representen aquest estat de coses: l'exèrcit, per exemple. El conflicte està lligat al canvi: la major part dels conflictes acaben generant algun tipus de canvi.
Tota societat conté elements de tensió i conflicte potencial, i l'anàlisi del canvi social els ha de tenir en compte, perquè són els que proporcionen la dinàmica del canvi.
Valoració del conflicte social
Entre els sociòlegs, hi ha divergències a l'hora de valorar el conflicte social. Els teòrics de l'equilibri com Parsons i Warner, pels quals la societat representa un organisme que busca l'equilibri, valoren el conflicte com a disfunció, inestabilitat, extorsió que posa en perill el sistema social. Altres, com Lynd, Mills i Coser, "teòrics del conflicte", el veuen com un element natural i pronosticable de l'organització social. Un dels aspectes positius del conflicte és l'afany per promoure i activar la cohesió del grup, però també serveix per revisar la realitat i reestructurar aspectes que altrament no canviarien mai i blocarien la vitalitat social.
Aquestes dues actituds responen a una vella polèmica històrica sostinguda per Hobbes i Rousseau sobre el sentit de la societat, que ha quedat com a arquetip del pensament social.
Activitats :
a) Una nena pren el camió d'un nen que juga al pati.
b) Un país envaeix el país veí amb tancs.
c) Un magnat retira tot el seu capital i la borsa del seu país s'enfonsa.
d) La nova organització hospitalària no accepta els malalts de més de 60 anys.
e) Es proclama la majoria d'edat als 15 anys.
f) Es prohibeix la venda de refrescs durant l'estiu.
Una vegada extrets els exemples que creus que són conflictes socials, podries trobar una explicació que englobés tots els casos?
"Hi ha a la naturalesa humana tres causes bàsiques de conflicte: primera, la concurrència; segona, la desconfiança; tercera, l'ànsia de glòria.
La primera porta que l'home sobrevalori la recerca dels guanys, la segona la seguretat i la tercera la fama. Els que es deixen dominar per la primera, utilitzen la violència per apropiar-se d’altres homes o dones, fills i bestiar; els que ho fan per la segona, intenten defensar el que han aconseguit; i els que ho fan per la tercera, procedeixen d'idèntica manera davant menudències com una paraula, un somriure, una opinió discrepant o qualsevol altre signe de menyspreu bé directament contra ells mateixos o bé que suposi una ofensa contra els seus parents, amics, nació, ofici o el seu nom.
D'això se’n segueix, amb claredat palmària, que a les èpoques en què els homes viuen en l'absència d'un poder general que els limiti, es troben en un estat que es denomina guerra: en una guerra, a més, de tots contra tots" Annemarie Pieper, Ètica i moral. Una introducció a la filosofia pràctica
Preguntes :
· Segons l'autora, quines són les causes bàsiques dels conflictes?
· Seguint el text, fes un desplegament, en forma d'esquema, del que comporten aquestes causes i quines armes s'hi usen, etc.
· Assenyala alguna influència important a l'opinió manifestada en el darrer paràgraf?
3. Exercici d’autoconeixement: Es pot mesurar l'actitud d'una persona davant d'un conflicte?
És possible que amb relació a un conflicte una mateixa persona adopti un estil col·laborador, transigent, elusiu, competitiu o complaent, en funció del conflicte en qüestió, encara que certament l'educació rebuda, la personalitat, les experiències anteriors, la maduresa, els prejudicis, etc. fan que haguem interioritzat un model d'estil predominant i que ja estiguem programats per respondre d'una manera determinada en un gran percentatge de conflictes.
L'instrument que es dóna a continuació prova d'identificar aquest model de comportament que majoritàriament tenim tendència a portar a la pràctica.
Instruccions:
· Per a cadascun dels 30 ítems que venen a continuació s'ha d'encerclar la lletra A o B, d'acord amb si reflecteixen la manera habitual com hom es comporta.
· Encara que ni la resposta A ni la B no siguin exactament les que millor s'hi adaptin, s'haurà d'optar per una de les dues, la que més s'acosti a l'actitud davant d’un conflicte.
· Un cop acabat de respondre, caldrà encerclar la resposta escollida a la taula de la pàgina darrera i sumar les respostes que hi ha a cada columna. La columna que en contingui més, sempre que la dada resulti significativa, correspondrà a l'actitud general davant d’un conflicte.
L'actitud que prenc davant d'un conflicte és:
1) a: Algunes vegades deixo que altres professors el resolguin.
b: Sovint procuro destacar els punts d'afinitat.
2) a: Si em veig obligat/ada a cedir, demano contrapartides.
b: Tracto de valorar les seves solucions i les meves.
3) a: Quan surto perdent, em sento insatisfet/a.
b: És fonamental mantenir la nostra relació encara que hagi de cedir.
4) a: M'esforço per aconseguir una solució que acontenti tothom.
b: Algunes vegades sacrifico les meves creences per sotmetre'm als desitjos de les altres persones.
5) a: Per principi, busco l'ajut d’ altres persones per trobar solucions.
b: Faig tot el que calgui per evitar tensions inútils.
6) a: Procuro evitar-me tràngols desagradables.
b: Faig el possible perquè s'aprovin les meves propostes.
7) a: Per poder-ho rumiar, deixo la solució per més endavant.
b: Em sap greu que les altres persones tinguin millors arguments.
8) a: Sóc tenaç per arribar a la fi del camí que m'he proposat.
b: Miro d'esbrinar totes les dades i les seves implicacions.
9) a: No cal amoïnar-se massa per les diferències.
b: Lluito per resoldre els conflictes com jo desitjo.
10) a: No em deixo convèncer fàcilment, sóc jo el que ho intento.
b: Si he de pactar i cedir, procuro que sigui al mínim possible.
11) a: Estudio a fons totes les dades i la posició de les altres persones.
b: És possible que intenti suavitzar per salvar la nostra relació.
12) a: Freqüentment, evito prendre actituds que crearien tensions.
b: Donaré suport a alguns dels teus punts de vista, si dónes suport a la major part dels meus.
13) a: Proposo un camí de consens, si tinc una posició avantatjosa.
b: Pressiono, perquè es faci el que jo vull.
14) a: Exposo les meves idees i demano que exposin les seves.
b: Tracto de demostrar els avantatges dels meus raonaments.
15) a: Procuro no ferir els/les companys/nyes, encara que hagi de callar.
b: Procuro fer el que calgui per evitar tensions.
16) a: Provo de no ferir els sentiments dels altres per damunt de qualsevol altra cosa.
b: Miro de convèncer tothom dels avantatges de la meva postura.
17) a: Mai no em desvio del camí traçat.
b: Les persones que ostenten càrrecs han de resoldre els conflictes.
18) a: Per fer contentes les altres persones, els deixo que mantinguin els seus
punts de vista.
b: Abans d'arribar a conclusions, vull estudiar la forma d'assolir avantatges.
19) a: Procuro estudiar diverses solucions i les seves repercussions.
b: El temps ajuda a resoldre els conflictes.
20) a: Proposo resoldre ràpidament les diferències.
b: Cedeixo en un tema poc important, penso guanyar en un altre que ho és
molt més.
21) a: A l'hora de la negociació, procuro respectar els desitjos de les altres
persones.
b: Sempre afronto una discussió oberta i clara del problema.
22) a: Només cedeixo quan no em queda altre remei.
b: Em refermo en els meus desitjos.
23) a: M'agrada ajudar a satisfer tots els desitjos.
b: Sovint deixo que altres companys/es es responsabilitzin del problema.
24) a: Si és tant important per a ells o elles, deixo que tinguin la raó.
b: Si el compromís no em sembla adient, no l'assumeixo.
25) a: No cedeixo ni un pam de terreny perquè no vull semblar feble.
b: Quan negociem, tinc en compte els desitjos de les altres persones.
26) a: Busco aliances, quan no queda cap altre remei.
b: Em refermo en els meus desitjos.
27) a: Procuro no fer cap intervenció que pugui ferir els/les companys/es.
b: Si això el fa feliç, deixo que mantingui els seus punts de vista.
28) a: Em preparo la sessió amb molta cura, vull tenir arguments per convèncer
tothom.
b: En general, busco la col·laboració de les altres persones per arribar a la
solució.
29) a: Si cedeixo, ho faig de mal grat.
b: Totes les persones som diferents i, per això, sempre sorgiran els conflictes.
30) a: Tracto de no ferir els sentiments de les altres persones.
b: Abans de deixar el conflicte sense resoldre, busco aliances i punts d'afinitat.
Extret de Rivera, D. i Serrat, A., Conflicte i escola. Col·lecció de Materials i tecnologies d'Organització i Gestió escolar. Barcelona, 1993.
|
1 |
|
|
|
A |
B |
|
2 |
|
B |
A |
|
|
|
3 |
A |
|
|
|
B |
|
4 |
|
|
A |
|
B |
|
5 |
|
A |
|
B |
|
|
6 |
B |
|
|
A |
|
|
7 |
|
|
B |
A |
|
|
8 |
A |
B |
|
|
|
|
9 |
B |
|
|
A |
|
|
10 |
A |
|
B |
|
|
|
11 |
|
A |
|
|
B |
|
12 |
|
|
B |
A |
|
|
13 |
B |
|
A |
|
|
|
14 |
B |
A |
|
|
|
|
15 |
|
|
|
B |
A |
|
16 |
B |
|
|
|
A |
|
17 |
A |
|
|
B |
|
|
18 |
|
|
B |
|
A |
|
19 |
|
A |
|
B |
|
|
20 |
|
A |
B |
|
|
|
21 |
|
B |
|
|
A |
|
22 |
B |
|
A |
|
|
|
23 |
|
A |
|
B |
|
|
24 |
|
|
B |
|
A |
|
25 |
A |
|
|
|
B |
|
26 |
|
B |
A |
|
|
|
27 |
|
|
|
A |
B |
|
28 |
A |
B |
|
|
|
|
29 |
|
|
A |
B |
|
|
30 |
|
|
|
|
A |
|
Total |
competitiu |
col·laborador |
transigent |
elusiu |
complaent |
4. Distingeix entre conflicte, lluita, hostilitat, antagonisme, baralla, competició i guerra.
5. Pots buscar antònims del concepte conflicte i canvi ?
____________________________________________________________________
____________________________________________________________________
6. Distingeix entre canvi, substitució, reemplaçament, evolució, progrés, revolució, innovació, transformació, modificació, mudança i mutació.
7. Exercicis d’aplicació:
- Pensa per tu mateix/a:
a) Es pot justificar que els conflictes són necessaris i beneficiosos? Argumenta la resposta.
b) Assenyala en quin sentit un conflicte, com una vaga, és factor de canvi social.
- Fes una dissertació que es pugui convertir en exposició oral sobre:
· La protesta estudiantil
· La guerra
· Les manifestacions ciutadanes
8. Exercicis d'ampliació :
- Observació i seguiment d'un conflicte que coneguis personalment, pels diaris o mitjans de comunicació. Quan acabi, fes-ne una anàlisi.
- Comenta el sentit d'aquestes dues afirmacions, tot comparant-les:
Ch. H. Cooley: "Com més s'hi pensa, més clar es veu que conflicte i cooperació no són coses separables, sinó fases d'un procés que sempre implica alguna cosa de l'un i de l'altra."
M. Gluckman: "Els conflictes produïts per un conjunt de relacions condueixen al restabliment de la cohesió social."
4.2 Causes i tipus de conflictes socials
Tipologia i causes dels conflictes socials
Els tipus de conflictes són múltiples i de difícil classificació, perquè l'activitat bel·ligerant es pot donar en qualsevol situació humana. A les societats modernes, els conflictes més grans i freqüents són d'ordre economicopolític, però també n'hi ha de molts altres tipus. En algunes societats grups ètnics, lingüístics o religiosos poden estar en conflicte, encara que pertanyin a una mateixa cultura, tinguin una mateixa educació i participin d’un mateix nivell econòmic.
Explicar les causes de tantes espècies de conflictes es fa difícil i gairebé és impossible d'assenyalar-les totes. Partint de la base que tots els conflictes estan relacionats amb estructures socials específiques, distingirem dos grans tipus de causes de conflictes: Els que neixen dins determinades estructures, i els que neixen de determinades estructures.
· Els que neixen dins de les estructures, són conflictes que responen a canvis lleus, de reajustament entre estaments, autoritat, etc.
· Els conflictes de les estructures són més perniciosos, són els que alteren tot el sistema social, porten les velles estructures a la decadència i en fan sorgir altres de noves, somouen les institucions bàsiques i els sistemes de valors predominants.
Activitats
· Exercici previ: Podries fer una llista de 10 conflictes? Pots ajudar-te d'un diari o d'alguna revista d'opinió.
· Exercicis d’aplicació:
1. Classificar els conflictes que has relacionat a l'exercici previ, a partir de criteris diferents.
2. Assenyala a quin apartat corresponen conflictes com aquests:
a) Si ets dona, estàs obligada a portar un vel a la cara.
b) Si ets propietari, has de pagar impostos a l'estat.
c) Si ets alcaldessa, t'has de fer obeir.
d) Si ets ciutadà, has d'obeir.
e) Si vius a Catalunya, has de parlar el català.
f) Si has nascut en segon lloc, no pots ser l'hereu.
g) Si t'envaeixen el país, l'has de defensar.
· Exercicis de reforç:
1. Pren un diari i llegeix els grans titulars, tot intentant identificar quins tipus de conflictes són notícia.
2. A partir de la premsa diaria, analitza tres conflictes que siguin notícia i busca quines són les causes, les més recents però també les més profundes.
· Exercicis d’ampliació: Text.
"No és senzill oferir una classificació dels conflictes socials. Vam veure, atenent les unitats socials i la relació de les parts, que es podrien classificar en quinze categories. Per una altra banda, si fem referència als factors del desenvolupament del conflicte -nombre, intensitat i violència- podríem obtenir, descartant-hi les combinacions menys identificables, quatre models de conflicte:
1) nombre total, intensitat màxima, violència màxima. Seria el cas d'una guerra civil.
2) nombre total, intensitat màxima, violència variable. Podria ser una revolució cultural.
3) nombre parcial, intensitat variable, violència mitjana. Seria el cas dels grups de pressió.
4) nombre parcial (però gran), intensitat variable, violència variable, com en les lluites de classe.
La realitat, però, fa que aquesta classificació quasi no sigui útil per distribuir aquest capítol. Per una altra banda, difícilment pot aconseguir-se una revolució cultural pacífica. En el cas de Xile, el seu intent pacífic de canviar cap al socialisme fou destrossat quasi en nèixer. I no totes les que s'anomenen revolucions culturals estan exemptes de violència física" (G. Betes i L. Sarries, Estructura y cambio social).
Qüestions:
· Malgrat que aquesta no sigui la millor classificació, podries buscar esdeveniments que encaixessin en aquesta distribució dels conflictes, especialment als apartats 2, 3 i 4.
· Pots dir per què els autors diuen que no és prou útil?
· En coneixes alguna altra de més útil? Quina?
Exercicis d’avaluació:
1. Amb l’ajut d'un llibre d'història, procura esbrinar les causes d'algun conflicte bèl·lic que hagis estudiat.