Vocabulari Hume
<br>
<br>
Causa: És un objecte que precedeix i determina l'existència d'un altre.

<br>
Conjunció constant: Circumstància que concorre en la relació causa-efecte, que ens diu que en casos semblants es produeixen efectes semblants.

<br>
Connexió necessària: Idea proposa pels racionalistes per a assenyalar una vinculació necessària entre dos objectes, entre la causa i l'efecte.

<br>
Contigüitat: Circumstància que concorre en la causalitat que ens diu que la causa i l'efecte es produeixen en temps i llocs pròxims.

<br>
Creença: Inclinació o preferència per una cosa; convenciment no racional que ens porta a determinar-nos per un cosa. Sempre està present en les nostres determinacions de la relació causa-efecte.

<br>
Efecte: conseqüència d'una causa.

<br>
Fantasia:  facultat humana per la que s'associen idees entre si, però d'una manera lliure i arbitrària, fent que la raó desboqui els seus propòsits.

<br>

Idea: Reflex d'impressions anteriors. Les idees són més febles que les seves corresponents impressions.

<br>
Idees innates: Concepte objecte de la crítica dels empiristes. És un contingut mental ja inscrit en l'ésser humà des del moment del seu naixement.

<br>
Impressió: És un contingut mental que afecta d'una manera forta i viva la ment. És el resultat de la sensació. Les impressions poden ser simples i complexes, segons siguen un o més els estímuls sensibles.

<br>
Memòria:  facultat humana per la qual recordem amb fidelitat allò que ha succeït, conservant l'ordre de les coses. 

<br>
Ment: És el lloc on es produeixen el pensament, el coneixement i les decisions humanes.

<br>
Principi d'associació d'idees: Principi que associa o connecta diverses idees entre si. L'associació es produeix si es donen les circumstàncies següents: semblança, contigüitat i causalitat.

<br>
Qüestions de fet: Conjunt d'aquells fenòmens que només ocorren en l'experiència i, per tant, només ella és el jutge sobre la seva veritat. Són contingents.

<br>
Relacions d'idees: Aquelles veritat en què l'anàlisi dels seus propis significats les fa necessàriament vertaderes. Per tant la seva veritat no depèn de l'experiència sinó únicament de la relació que els termes mantenen entre si. Són necessàries i la seva negació implica contradicció.

<br>
Sensació: Estímul sensorial que pensem i suposem que es correspon amb el món exterior; el seu resultat és la captació d'un objecte.

<br>
Sentiment: Inclinació no racional fonamental per a les distincions i valoracions morals.


<a href="http://www.filosofia6.cat">Men&uacute Principal</a>