Exercici ortografia r i rr (90 preguntes)

Per a començar cliqueu aquests botons

Aquí us apareixeran les preguntes d'una en una.

Escolliu la resposta a la pregunta dins d'aquest requadre  rrrsense rComprovar

Resultat comprovació % encerts

Tancar aquesta pàgina web    Veure resposta

(si voleu veure tot el text useu els controls que hi ha a la dreta) ---------> -En mots similars el castellà i el català no presenten gairebé cap diferència ortogràfica en l'ús de la r i la rr. Cal no oblidar, però, que en molts mots el català ha suprimit vocals. Exemples: familiar, insular, lunar, faquir, papir, acer, auster, enter, sonor, temor, tenor, terror, cangur, carbur, cianur, etc. -No obstant això, des d'un punt de vista fonètic, cal tenir en compte que en català tenim la erra a final de mot que la gran majoria de parlants, per ús i costum, no pronuncien. Exemples: cantar, fuster, senyor, témer, cantar, haver... -També cal parlar de l'ús i el costum d'emmudir la r del conjunt rs en les síl·labes finals. Exemples: actors, colors, papers, etc. -Finalment, cal dir que hi ha un bon nombre de mots en els quals convé pronunciar la erra final per a evitar confusions. En altres casos hi ha vacil•lacions. Exemples: car, atur, mar, llur, per, amor, sabor, etc. -La lletra r pot ser forta o suau. -La r forta la podem trobar: 1) a començament de mot: raonar, rodolí, etc.; 2) enmig d'un mot després d'una consonant: honradesa, somriure, etc., i 3) entre vocals representada per rr: carro, serra, parra, birrem, trirrem, prerrogativa... -La r suau la podem trobar: 1) entre vocals: autoretrat, clara, etc., i 2) darrere de consonant: braçada, estrès, trineu, etc. -Els compostos s’escriuen només amb una erra. Exemples: antireligiós, autoretrat, contrarestar, extraradi, multiracial, neoromàntic, suprarenal, bielorús, termoregulació, telereceptor, preromà, prerafaelita, preregnant, preromànic, etc. -És admès de pronunciar «abre» per arbre i «pendre, pendré, pendria...» per prendre, prendré, prendria... El derivats del verb prendre també es poden pronunciar sense la r medial. Exemples: aprendre, desaprendre, desprendre, sorprendre, etc. -Per a saber si hem d’escriure la –r- muda a final de mot podem seguir les indicacions següents: 1. Els infinitius dels verbs que són monosíl•labs o aguts s’escriuen amb –r- final. Ex.: dir, dur, ser, comptar, menjar estudiar, etc. També s’escriuen amb r final els infinitius plans que no porten una –r- entre la consonant i la vocal de l’última síl•laba. Ex.: vèncer, néixer, ésser, córrer, etc. En canvi no porten –r- final perquè porten una r a l’última síl•laba cabre, perdre, rebre, cloure, respondre, etc. 2. S’escriuen amb –r- final els mots els derivats dels quals presenten una –r-. Ex.: clar/clara/clarejar/claror,...por/poruc/poruga,...càntir/cantiret/cantiró... 3. S’escriuen amb –r- els sufixos de derivació: ar, er, or, dor, tor, sor: -ar (noms col•lectius o de lloc): bestiar, platanar, colomar, llindar, etc. -er (noms de persona, lloc, instrument, planta): sabater, femer, clauer, presseguer, etc. -or (noms abstractes): blavor, escalfor, etc. -dor, -tor, -sor (noms de lloc, instrument, persona): parador, espolsador, pescador; cantor, pintor; impressor, professor... 4. Convé mirar l'ortografia castellana dels mots similars i tenir en compte que el català ha suprimit moltes vocals finals. Exemples: segur (seguro), madur (maduro), càntir (càntaro), etc.