aguar

ind. pr. aguo, agües, etc.]

ind. pres. agúo, agúes, etc.]

argüible

arguïble

argüible

argüició

arguïció

argüició

argüidor argüidora

arguïdor arguïdora

argüidor argüidora

bastant

adj. [LC] [sovint seguit de la preposició de; en aquest cas pot no tenir flexió de gènere] Quantitat o nombre més que regular de. Té bastants amics que el poden ajudar. Té bastanta terra. Feien bastant de soroll. Es posa en un pot de vidre amb bastant d’aigua. He vist bastantes de coses.

adj. Quantitat o nombre més que regular de. Té bastants amics que el poden ajudar. Té bastant de terra, encara que no en té tanta com el seu germà. || adv. En quantitat, nombre o grau més que regular. -Com te trobes? -Bastant bé.

dièresi

dièresi 1 1 f. [FLL] Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d’un diftong. 1 2 f. [LC] [FL] Signe gràfic consistent en dos punts col·locats sobre una vocal, (¨), que s’usa d’acord amb les normes ortogràfiques de cada llengua. 2 f. [MD] Procediment quirúrgic usat per a dividir els teixits orgànics.

dièresi f. Llicència poètica que consisteix a pronunciar en dues síl·labes les vocals d'un diftong. || Qualsevol dels procediments quirúrgics usats per a dividir els teixits orgànics. || Signe gràfic (¨), usat, en català, per a indicar que una u situada entre una g o q i una e o i sona u (per ex. en següent), o que una i o u precedida de vocal no formen un diftong amb aquesta (per ex. en veïna) o no són consonants o explosives (per ex. en cloïa).

dos

dos dues [o dos adj.]  1 1 adj. [LC] [MT] Un més un. Un nen de dos anys. Dos nois i dues noies

dos² dues adj. Un més un, 2. Un nen de dos anys. Dos nois i dues noies

el

En registres informals, s’anteposa als noms propis d’home. El Pere i l’Ernest. L’Àngel Guimerà.

En el llenguatge col·loquial, pot anteposar-se als noms propis de persona. El Pere i l'Ernest. L'Àngel Guimerà. L'Aguiló. (Reemplaçat, però, normalment, en el català central, per en davant els noms començats en consonant: En Pere i l'Ernest. En Guimerà

en

en3 [pot revestir la forma n’] 1 art. [LC] En el català central en registres informals, forma masculina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L’Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L’Alemany i en Pujol. En Remuga. 2 art. [LC] En el baleàric en registres informals, forma masculina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. N’Andreu i en Toni.

3 art. [LC] Títol de cortesia que s’anteposava als noms propis de persona. El rei En Jaume, l’infant En Pere. En Serafí Pitarra.

en³ art. POP. Forma masculina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms començats en consonant. L'Antoni i en Joan. La Maria i en Pere. L'Alemany i en Pujol. En Remuga. | [pot revestir la forma n'] POP. En algunes contrades, forma masculina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. N'Andreu i en Toni. | OBS. Títol de cortesia que s'anteposava als noms propis de persona. El rei En Jaume, l'infant En Pere. En Serafí Pitarra.

estanteria

estanteria  f. [LC] Prestatgeria

estanteria f. En algunes contrades, conjunt d'estants.

gaire

gaire 1  [pl. gaires o gaire] adj. [LC] Amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals, molt. No té gaires amics. No ha posat gaire objeccions a la meva proposta. Menjar sense gaire gana.

gaire¹ adj. Molt (amb la negació no, darrere sense, i en oracions interrogatives i condicionals). No té gaires (o gaire) amics. Menjar sense gaire gana.

hi

pron. [LC] Forma que pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les i, en el llenguatge col·loquial, amb en. Li donaràs els llibres o no els hi donaràs? Si em demana que li deixi el meu, l’hi deixaré.

hi² pron. És la forma que pren el pronom li quan concorre amb el, la, els o les (i, en el llenguatge col·loquial, amb en). Li donaràs els llibres o no els hi donaràs? Si em demana que li deixi el meu, l'hi deixaré.

inclús

inclús adv. [LC] Fins i tot.

inclús -usa adj. Comprès (dins una cosa).

la

la3  [pot revestir la forma l’; pl. les] 1 art. [LC] Forma femenina de l’article definit. La meva germana i les seves amigues. Dos cops la setmana. La grossa de Nadal. La universitat de Cervera. La història universal. La una en punt. La ira dels déus. La unió fa la força. 2 art. [LC] En registres informals, s’anteposa als noms propis de dona. L’Anna, l’Helena i la Teresa. La Montserrat Roig. La Caballé.

la³ [pl. les; pot revestir la forma l'] art. Forma femenina de l'article definit. La meva germana. La Marta. Dos cops la setmana. La grossa de Nadal.

lo

lo2 [pot revestir la forma l’; pl. los] art. [LC] Antigament, i en el català nord-occidental en registres informals, forma masculina de l’article definit. Lo pare i los fills.

lo² [pl. los] art. Antigament i en algunes contrades en registres informals, forma masculina de l'article definit.

na

na [pot revestir la forma n’] 1 art. [LC] En el baleàric en registres informals, forma femenina de l’article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. He vist na Catalina amb n’Aina. Na Capbuit, na Remuga. 2 art. [LC] Títol de cortesia que s’anteposava als noms propis de persona. A la senyora Na Teresa Pujols.

na [pot revestir la forma n'] art. POP. En algunes contrades, forma femenina de l'article personal, emprat davant de noms, cognoms i malnoms. He vist na Catalina amb n'Aina. Na Capbuit, na Remuga. | OBS. Títol de cortesia que s'anteposava als noms propis de persona. A la senyora Na Teresa Pujols.

qui

c) Combinat amb l’article introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte, de complement directe o de complement de règim. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: sóc el qui et penses, la qui et penses. Ell després es burla del qui ha enganyat. Perdoneu els qui us han ofès. d) Darrere de pronoms demostratius o indefinits, usats facultativament, forma una combinació equivalent a la combinació el qui. e) En les oracions de relatiu adjectives, en substitució d’un que o un el qual subjectes. 3 pron. [LC] qui..., qui... Els uns..., els altres... Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts. Perdé tots els seus companys, qui morts, qui ferits.

3 Combinat amb l'article (el qui) introduint una oració substantiva en la qual el relatiu fa de subjecte o de complement directe. El qui ha dit això ment. No us fieu del qui no us aguanta la mirada. Sí: sóc el qui et penses, la qui et penses. Ell després es burla del qui ha enganyat. El dimoni es complau a turmentar els qui, mentre eren vius, enganyava amb grans afalagaments. 4 Facultativament. Darrere certs pronoms (tothom, algú, etc.), principalment aquell, amb què forma una combinació equivalent a la combinació el qui. 5  En les oracions de relatiu adjectives, en substitució d'un que o un el qual subjectes. || qui..., qui... Els uns..., els altres... Tots eren al voltant de la taula, qui drets, qui asseguts. Perdé tots els seus companys, qui morts, qui ferits.

reificar

reïficar  v. tr. [AN] [SO] [FS] Transformar (una idea, una qualitat, una funció) en una cosa, concebre-la per analogia a l’estructura de les coses.

-----

zimbabuès

zimbabuès -esa adj. i m. i f. 1 Natural de Zimbàbue. 2 adj. Relatiu o pertanyent a Zimbàbue o als seus habitants.

zimbabwès -esa adj. i m. i f. Natural de Zimbabwe. | adj. Relatiu o pertanyent a aquest país o als seus habitants.

(1) Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Edició en línia edició. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, 2007. http://dlc.iec.cat/ (juny i juliol 2011)

(2) Institut d’Estudis Catalans. Diccionari de la llengua catalana. Edició en línia. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana i Edicions 62, 1995.

http://institucional.iec.cat/diec1/entrada/diec_avançat.asp

 (juny i juliol 2011)