Són mots sense significat que s’usen davant de substantius, adjectius i
participis verbals per a indicar si s’està parlant d’elements concrets, determinats
o definits o d’elements inconcrets, indeterminats o indefinits. L’article ha de
concordar en gènere i nombre amb el mot que acompanya.
Els articles determinats o definits són el (masculí singular), la
(femení singular), lo (masculí singular neutre informal) i els
(masculí plural), les (femení plural), los (masculí plural neutre
informal). Ex.: la taula, la grisa, el llibre, el blanc, els amics, els vermells, les cames, les grogues, etc.
Els articles indeterminats o indefinits són un (masculí singular),
una (femení singular), uns (masculí plural) i unes (femení
plural). Ex.: un gos, una egua, uns cotxes, unes flors, etc.
Els articles personals són el (masculí singular), la (femení
singular), en (masculí singular) i na (femení singular).
Els articles determinats singulars el, la i lo poden
tenir forma apostrofada l’ quan el mot següent comença en vocal precedit
o no d’hac. Ex.: l’ull, l’home, l’illa, l’únic, l’única, l’hàbit, l’hivern,
etc.
Els articles personals el, la, en, na poden tenir les formes
apostrofades l’ i n’ quan el nom comença en vocal precedit o no
d’hac. Ex.: l’Antoni, n’Andreu, l’Empar, n’Antonia, etc.
|
masculí |
singular |
el |
es pot usar davant de mots
començats en consonant, de i i u consonants precedides o no d’hac i
d’hac aspirada: el cap, el llum, el
hiènid, el iode, el hiat, el iaio, el hawaià, el handicap. |
|
masculí |
singular i neutre
informal |
l’ |
es pot usar davant de mots
començats en vocal precedits o no d’hac i de mots començats en s
líquida (pronunciació es): l’instructor, l’ensenyament, l’historiador,
l’ió, l’striptease. |
|
masculí |
plural |
els |
s’usa davant de mots
masculins en plural: els instructors, els historiadors, els homes (no té forma apostrofada). |
|
masculí |
singular |
lo |
només es pot usar en
registres informals en parlars occidentals, de Lleida, part del central i frases
estereotipades: “per lo senyal de la santa creu”; “tot lo dia”, lo cotxe. |
|
masculí |
plural |
los |
plural de lo només
en registres informals : “tots los dies”,
los cotxes, los homes. |
|
femení |
singular |
|
es pot usar davant de
mots començats en consonant, i
i u consonants, hac aspirada i i, u,
hi, hu àtones : la gata, la iaia, la universitat, la història, la
hawaiana. |
|
femení |
singular |
l’ |
es por usar davant de
mots començats en a, e i o precedides o no de h i davant de i, u, hi, hu tòniques: l’illa, l’ungla, l’única |
|
femení |
plural |
les |
s’usa davant de mots
femenins en plural: les gates, les úniques, les iaies (no té forma
apostrofada) |
|
Nombres: l’article masculí singular el s’apostrofa quan escrivim nombres
que s’apostrofen quan s’escriuen com un mot: l’1 de gener (l’u); l’11 de
setembre (l’onze), l’XI congrés, l’11a partida, d’1.000.000 d’euros,una
factura d’1,05 € . |
|
Remarca. L’article la
no s’apostrofa: -davant les vocals i o u febles precedides o no
d’hac: la història, la universitat. -per costum davant de les grafies de lletres: la r, la h, la e,
la u... -davant hac aspirada: la hawaiana, la haima... -davant certs mots per a evitar confusions : la host, la una
(hora), la ira... -davant del prefix negatiu a
per a evitar confusions: la anormalitat, la asimetria... -davant de i o u consonants: la iaia, la
ionització... |
|
singular |
plural |
|||
|
No tenen forma
apostrofada |
masculí |
femení |
masculí |
femení |
|
un |
una |
uns |
unes |
|
|
un cargol |
una femella |
uns llapis |
unes grapadores |
|
|
masculí |
femení |
|
|
Segueix les mateixes regles d’apostrofació
dels articles definits. Només
s’usa en registres informals (a partir del mes d’abril de l’any 2007). |
El / l’ - en / n’ |
La / l’ - na / n’ |
|
El Carles, l’Albert,
l’Isidre, en Ramon, n’Andreu, n’Antoni |
L’Anna, la Isabel, la
Irene, l’Imma, na Laura, n’Aina, na Isabel |
Les
contraccions d’articles i preposicions.
|
A + EL = AL DE + EL = DEL PER + EL =
PEL |
|
|
|
A + ELS = ALS DE + ELS = DELS PER + ELS = PELS |
|
Si la paraula següent comença per vocal o hac s’apostrofa la paraula
i no hi ha contracció: a l’hora, de l’altre, per l’aire (no al hora, del altre, pel aire). |
|
Les preposicions fortes cap a
i fins a també es contrauen amb
l’article si l’expressió sense fins o cap presenta preposició i article. fins a. Ex.: el coet va arribar fins als (a + els) núvols; anirem fins al ( a +
el) carrer; la festa durarà fins al ( a + el) matí; des d’avui fins al ( a +
el) dia 15. cap a. Ex.:
baixarem cap al (a + el) riu; cap als (a + els) afores de la ciutat; si aneu
cap als (a + els) Pirineus trobareu mal temps. |
|
La partícula ca (contracció del mot casa) també es contrau amb els articles i la
preposició en |
|||
|
ca+en= can |
va a can Joan |
va a ca n’Oriol |
va a ca na Isabel |
|
ca+el= cal |
va a cal Joan |
va a ca l’Oriol |
va a ca l’Amàlia |
|
ca+els= cals |
va a cals Pijoan |
|
|