L'actual temple gòtic s'alça en el mateix lloc on en el segle XII es va construir el temple romànic de Santa Maria. La prosperitat de la vila i el conseqüent augment de població va fer necessària la construcció d'un nou temple de majors dimensions, que es va consagrar en 1548.

Així doncs, a principis del segle XIV diverses famílies nobles de la ciutat, entre les que figuren els Colom, els Marc, els Forès, els Ambler, els Alenyà i els Anglesola, van donar alguns bens per a la construcció del temple.

Això els va donar dret a disposar d'una capella en la capçalera del temple, tal i com es pot veure en els diferents motius heràldics que hi ha a les claus de volta.

El temple té una sola nau de vint-i-quatre metres de llargada. Sorprèn la seva amplada per la curta llargada que té, amb només tres trams, ja que estava previst construir-ne com a mínim un més. Així doncs el temple va quedar inacabat, degut a la gran mortaldat causada per la Pesta Negra i en el segle XVII es va decidir definitivament no continuar-lo.

Les voltes de la nau són de creueria, amb les claus de volta esculpides.

Els seus nervis descarreguen la seva força en columnes adossades que descansen en els contraforts. Com és habitual en el gòtic català, l'espai entre contraforts és aprofitat per situar-hi capelles laterals.

Tots els panys de mur per damunt de les capelles tenen un finestral gòtic decorat amb traceries i vitralls policroms. En les capelles també trobem un finestral de similars característiques, si bé més baixos.

L'exterior del temple és molt sobri. Destaca la façana renaixentista, situada en el mur sud i construïda en 1590. Algunes fonts apuntaven que anteriorment existia una portalada gòtica, que va ser volada durant la Guerra dels Segadors. Les darreres investigacions han posat de manifest que en el moment de la voladura ja no existia aquesta portalada gòtica, si és que mai va existir, i que la porta només va patir alguns desperfectes, que es van arreglar ràpidament, mantenint l'estil renaixentista.

Els elements escultòrics en l'exterior d'època gòtica es limiten als pinacles que hi ha sobre els contraforts.

Val la pena pujar a la teulada de les capelles laterals per admirar l'escultura de les gàrgoles i dels pinacles.

També és una experiència gratificant, passejar entre els arcs oberts en els contraforts, que permeten gaudir d'una perspectiva diferent del temple i de detalls escultòrics de les finestres.

En l'interior del temple, en una de les capelles laterals del mur sud es conserva una joia de l'escultura gòtica catalana: el retaule de sant Bernat i sant Bernabé.

També es conserva la talla gòtica de la Verge del Cor, que actualment presideix el temple. Es creu que va formar part un gran retaule gòtic, que en època barroca es va desmuntar per substituir-lo per un de nou més acord amb els gustos de l'època. La imatge de la Verge es va situar aleshores en el cor acabat de construir als peus de la nau. És dels pocs elements ornamentals que es van salvar de la crema que va patir el temple durant la Guerra Civil, juntament amb l'orgue barroc.  

En nombroses parts del temple són visibles les marques de picapedrer.