Situada dins el terme del castell de Sentfores, era la seva parroquial. Les primeres notícies del castell daten de l'any 911, mentre que l'església apareix per primera vegada documentada en el 930 en un document de compravenda de terres.

En  1151, el bisbe de Vic, Pere de Redorta, va consagrar una nova església, que és la que ha arribat fins als nostres dies, malgrat que en èpoques posteriors s'hi van fer nombroses modificacions, especialment en el els segles XVI i XVII. En 1594 es va construir un nou portal i es va refer la volta, mentre que en 1690 es van arrebossar els seus murs i es van decorar amb pintures.  També es van afegir dos altars, un l'any 1597 dedicat a la Verge del Roser i un altre l'any 1670 on es venerava a Sant Isidre. 

El barri de la Guixa cada cop era més poblat i això provocà la construcció d'un nou temple en aquest barri a finals del segle XIX, ja que l'església de Sant Martí quedava molt allunada. Així doncs l'església vella va quedar sense culte i es van traslladar tots els objectes litúrgics a la nova església, fet que provocà el seu progressiu deteriorament, que va culminar amb l'ensorrament de la coberta de la nau.

El temple inicialment tenia una sola nau coberta amb volta de canó i capçada a l'est per un absis semicircular. Al llarg dels segles es va modificar aquesta estructura, afegint dues capelles laterals, canviant la planta interior de l'absis per convertir-la en quadrada. La volta de la nau es va esfondrar per primera vegada ja en època antiga i va ser necessari fer els murs més gruixuts per suportar el pes de la nova volta d'ametlla. També es va modificar la porta d'accés, situada en el mur de migjorn i de factura barroca. Adossada a la capella lateral sud i ocultant parcialment l'absis es va construir una sagristia.

L'absis es va sobrealçar, però encara es poden veure algunes de les arcuacions llombardes i les lesenes amb que estava decorat externament. En la part central s'obria una finestra, avui cegada.

La torre campanar s'alça sobre la capella nord. Sembla que té la base romànica, si bé és de factura posterior al temple. En el pis superior trobem dues finestres en cadascun dels seus murs.

En l'interior del temple es conserva una pica de pedra.

Malauradament el seu estat de conservació és lamentable i amenaça amb esfondrar-se completament. Les males herbes l'envolten completament i estenen les seves arrels per les juntes que hi ha entre els carreus, degradant encara més l'edifici. Es necessària una actuació urgent que retorni al temple l'esplendor que en temps passats va tenir. Esperem que les autoritats locals i autonòmiques facin alguna cosa i que no permetin que s'enfonsi una part de la nostra història i de la nostra cultura. De moment sembla que no hi ha cap projecte de restauració o consolidació de l'edifici.