Les primeres notícies d'un temple dedicat a Sant Esteve en aquest indret, daten de l'any 904, quan va ser consagrada una església per Teodoric. Aquest document es va conservar fins la Guerra Civil. Actualment només es disposa d'una còpia realitzada en el segle XVIII.

Com a conseqüència de l'augment demogràfic de la zona, l'església es converteix en parroquial i es construeix un nou edifici més gran. En diversos documents apareix com Sant Esteve de Berda i en altres casos com a Sant Esteve de Parets. Sembla que aquestes eren les dues poblacions més properes al temple i per aquest motiu apareix adscrita a totes dues. Ben entrat el segle XII, es consolida el topònim de Parets.

En el segle XIII es torna a reformar el temple gràcies a Bernat de Vilatzir, tal i com constava en una llosa sepulcral que hi havia en el presbiteri fins l'any 1936. L'església es torna a consagrar el 26 de Gener de 1207 pel bisbe de Barcelona Pere de Cirac.

Les tropes de Felip V incendiaren el temple l'any 1704 durant la Guerra de Successió. Aquest no va ser l'únic incendi que va patir l'església, doncs el 21 de juliol de 1936 va ser destruït gairebé en la seva totalitat pel foc. De l'antic temple només va restar en peu l'absis central i alguns fragments de murs, que es van integrar en la nova construcció, feta en estil neoromànic.

L'absis conservat correspon a l'església del segle XI, construïda en estil llombard. Aquest està decorat amb parelles d'arcs cecs separades per lesenes, En la part central s'obre una finestra de doble esqueixada.

Es creu que aquesta església tenia una capçalera amb tres absis, disposats de forma trebolada. Es desconeix en quin moment es van suprimir o destruir els absis laterals. Sembla que la capçalera del segle XI va ser l'únic element que es va conservar en l'edifici construït en el segle XIII.

Destaca el treball escultòric realitzat per Frederic Marès visible en el retaule de pedra calcària i alabastre policromat, el santcrist de fusta policromada, la imatge de la Pietat i la talla de la Immaculada.