El primer document on es parla de l'església de Sant Esteve daten del 1079, si bé ja tenim referències del seu terme des de l'any 1000. 

L'església actual correspon a una gran reforma feta en el segle XX, quan es va canviar l'orientació del temple i es va construir una nova nau. El temple romànic va quedar com una capella lateral.

La part millor conservada és la capçalera, on es troba l'absis més gran de tot el romànic andorrà. També és el més ric pel que fa a la decoració escultòrica. Sota la teulada hi ha un fris de dents de serra. A sota d'aquest hi ha un fris d'arcs cecs, que es recolzen en petites mènsules esculpides amb motius geomètrics. 

En el mur nord s'obre una absidiola, que originàriament estava coberta amb pintures murals. Actualment es conserven en el Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Les pintures ocupaven, a banda d'aquesta absidiola, l'absis central i el presbiteri. Cap a l'anys 1930 van ser arrencades i foren adquirides per diferents antiquaris, fet que en propicià la seva fragmentació. A mitjans del segle XX el Museu Nacional d'Art de Catalunya va adquirir les pintures corresponents a l'absidiola, així com alguns petits fragments de l'absis. 

En la volta de l'absis hi havia un Crist en Majestat envoltat pel Tetramorf. Es creu que un antiquari de Barcelona les va destruir per evitar que caiguessin a les mans del seu rival. Només s'ha conservat el símbol de Lluc, és a dir un brau alat. En el registre inferior hi havia representades escenes de la Passió de Crist. D'esquerra a dreta es representaven el lavatori, el bes de Judes, la flagelació i Jesús davant Pilat. Els dos registres estaven separats per una sanefa de tipus vegetal.  

L'absidiola també estava dividida en dos registres. En la conca absidal veiem a Sacaries fent moure un encenser per damunt d'un altar.

Sacaries mira al Cel per on apareix l'arcàngel Sant Gabriel, que l'anuncia que tindrà un fill. Al seu darrera diverses persones observen l'escena. Un arbre separa aquesta imatge d'un personatge que sosté una tovallola amb les seves mans.

El registre inferior està decorat amb motius geomètrics a mode de cortinatges.

Al costat esquerre de la conca absidal trobem a un personatge que aboca aigua d'una gerra en altres tres recipients. 

En el centre d'interpretació del romànic andorrà es conserva un petit fragment de pintura mural, que fins fa uns anys es conservava a la sagristia del temple.

En el temple encara es conserva la biga davantera d'un baldaquí, avui desaparegut. De fet la biga va ser trobada en el cor i després de restaurar-la en 1980 va ser col·locada en l'absis principal. Té una longitud de 528 centímetres i encara conserva la policromia amb que estava decorada, que forma motius geomètrics i vegetals.