Coneguda antigament com Santa Maria de Gausac o Santa Maria del bosc, ja que en el seu interior es venerava aquesta imatge. El topònim de Gausac ja el trobem documentat a finals del segle X. Malgrat tot, no trobem cap referència concreta al temple fins l'any 1120, en que apareix en la relació de bens del Monestir de Sant Cugat del Vallès, confirmada pel papa Calixt II. Va arribar a tenir condició de parròquia, que va perdre en el segle XVI, quan passà a estar dedicada a Sant Adjutori.

Fou a partir del segle XIII que va començar a ser coneguda amb el nom de Santa Maria del Bosc. Actualment la talla de la Verge es conserva en el monestir. Segons la tradició la imatge va ser trobada per uns pastors, que van veure que cada dia els bous s'agenollaven en un lloc. En el segle XIX la imatge va ser traslladada a la masia de can Jané, juntament amb la de sant Adjutori degut a l'estat de runa en que es trobava el temple, ja que fou abandonat en 1835 quan la desamortització del monestir. Després de la Guerra Civil va ser retornada a la parròquia per la família Jané i un cop restaurada fou entronitzada el 8 de setembre de 1940, coincidint amb la diada de les Mares de Déu trobades.

Es tracta d'una talla de fusta policromada del segle XIII. En ella es representa a la Verge asseguda, amb el Nen a la falda, lleugerament desplaçat cap a l'esquerra, fent-li de tron. El Nen fa l'acció de beneir amb la mà dreta, mentre que amb l'altra sosté una bola, símbol de tot el món creat.

L'església és una de les poques del nostre país construïdes amb planta circular, sense absis i coberta amb una volta semiesfèrica.

L'interior s'il·luminava gràcies a tres finestres de doble esqueixada i de mig punt.

També trobem dues finestres circulars, situades per sota de les anteriors. Els cercles són realitzats amb dovelles força acurades.

La porta d'accés estava situada en el costat de ponent, si bé no ens ha arribat. Abans de les obres de restauració en aquest sector hi havia un gran forat, que no sembla correspondre amb les dimensions habituals de les portes en aquest tipus de temples.

Aquest gran forat es va practicar entre els segles XVI i XVII quan es va remodelar el temple, construint una nau i convertint el temple romànic en el braç nord del creuer del nou edifici. D'aquestes reformes només queden en peu uns centímetres dels murs perimetrals, que dibuixen la seva planta. 

Per la tipologia dels diferents aparells que es troben en els seus murs, es creu que el temple va ser construït aprofitant alguna estructura militar anterior. La torre circular es deuria edificar en el segle X i posteriorment, a finals del segle XI o principis del XII, es va reformar l'edifici i s'hi van obrir les diferents finestres.  

Prop del temple podem observar un antic forn. Durant molts anys s'ha polemitzat sobre l'origen d'aquestes restes, que durant molts anys s'han considerat d'època ibera. Les darreres informacions apunten a que va ser construït en època romana, si bé s'han trobat nombrosos elements ibers al seu voltant i probablement ja existia un altre forn, aquest si iber, per la zona.