Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Polsa damunt de la imatge per vore ampliada la portada de
la revista 13
Confiem en continuar bregant perquè, periòdicament, una nova Cisterna veja la llum. Vosaltres s'encarregueu de fer-nos memòria; ja que en passar uns mesos des de la publicació de l'últim número comença a fer-se'ns habitual la pregunta de costum: Quan eixirà la pròxima Cisterna? És l'avís que, tossudament, ens recorda que hem de posar-nos en marxa i rematar la feina.
Fins ara no havíem fet mai un passeig per la part més oriental del terme, aquella ocupada per les principals vies de comunicació -a banda de l'autopista A-7-: carretera N-332, via de ferrocarril-, a més a més que per un dels ecosistemes més rellevants i importants: les marjals. Una zona humida que no arriba a les 300 hectàrees, amb una inundació o entollament estacional tardor/primavera, tot depenent de l'aigua de pluja acumulada- i amb un nivell freàtic o d'aigües subterrànies- molt alt pròxim a la superfície del terreny-. Una zona que actualment està dins el catàleg de llocs protegits de la Generalitat Valenciana. Inclusió que va produir tres diferents reaccions en els habitants del poble: a uns els deixà indiferents -cosa que passa sovint-; uns altres alçaren les campanes al vol i n'estaven més contents que unes pasqües -ja era hora!-; a d'altres els va fer el mateix impacte que una patada -o puntelló, com deiem abans- allà on no anomene.
Després de la conquesta cristiana del Rei En Jaume, la població de Xeresa restà sota l'assistència espiritual de l'església de Santa Maria de Gandia --aquella que posteriorment seria elevada a la categoria de Col·legial o Col·legiata-- i que la població que l'habitava era cristiana i sarraïna. Posteriorment, els musulmans que habitaven entre els cristians, foren forçats a convertir-se massivament al cristianisme, d'ençà l'edicte de 1525; i seran els anomenats moriscos.
Els
acòlits són: Vicent Pérez, Antoni Gorrita, Hilario Ibañez, Andrés Albors, Francisco
Sebastià, Enrique Bou i Manuel Clemot. Foto cedida per Lola Torres.
El triomf de la lliga santa contra els turcs en la famosa batalla de Lepanto, farà
presagiar una política repressiva contra els moriscos en general i en concret els 45
documentats en aquest temps a Xeresa(4): Zadon Chupaypa, Francés Omar, Gaspar Palop,
Geroni Piteu, Joan Boayos, Perot Bazema, Pere Verdura olim Huzey, Françés Chonayca,
Azmet Axer, Sadon Verdura, Francés Verdura olim Aly, Onaydal Chupaypat, Zait fill de
Fatox, Pere Moche, Miquel Chupaupat, Janot Melich, Pere Chupayat olim Azmet, Benzada,
Gaspar Piz, Corcox, Gaspar Maquastre, Pere Verdura, Francés Moada, Perot Benzada, Gaspar
Bolaix, Pere Verdura olim Zuaya, Francés Axer, Verdura major, Perot Homar, Perot Esquif,
Françés Sayt, Miquel Chinquaret, Joan Sayt olim Zaat, Perot Zayt, Françés Homar,
Francés Bolaix, Perot Pis olim Azmet, Perot Bolaix, Sadon alfaquí, Perot Bolax Bardanet,
Perot Moche, Perot Bolax, Faluga, Manuel, Joan Bedix, Francés Sadon i Gaspar Franco.
El rector D. José Sanz, amb Manolo
i Salvador Pardo.
Per tant i, comparant la planta i l'alçat de l'església de Sant Antoni de Xeresa amb Santa Maria d'Oliva, és obvi que la influència dels elements classicistes en clau barroca- domina el conjunt.
Cap a l'any 1662 es construeix la nova església del convent de Sant Domènec d'Oriola, obra de Pedro Quintana. La closca de quart de taronja del presbiteri està
revestida amb una gran petxina talment com apareix en la nostra església. Anys enrere però, algunes esglésies incorporen aquest element en les seues capçaleres com ara Santa Úrsula de València 1605-, Sant Martí, de Sogorb 1622-, o Sant Tomàs d'Aquino, de Castelló de la Plana 1620. Aquest és un element simbòlic que ja es feia servir durant el Renaixement.
En el cas de Xeresa però, alguns d'aquests elements, com ara la presència de tribunes en el presbiteri posen aquesta església en concordança amb la novetosa arquitectura predicada pels jesuïtes i el model adoptat pels preceptes del Concili de Trento concretats en les Advertencias del Arzobispo Aliaga del 1631 que, a més a més, recomanaven en les construccions d'esglésies de nova planta, la introducció de la sagristia i la capella de la comunió a una banda i altra del presbiteri així com un espai posterior al presbiteri, dedicat al trasagrari(5).
I així ho podem observar en la nostra església. En planta, Sant Antoni de Xeresa representa una creu llatina amb capçalera semicircular i ampli creuer. Tant el presbiteri com els braços del creuer rematen amb un absis cobert per un quart de taronja. Una curta nau central amb volta de canó de tres trams i dues laterals claustrals amb capelles fornícules de les quals, els dos trams més propers al creuer es cobreixen amb mitges taronges rematades per llanterna. La coberta del tercer tram es de volta per petxines. El centre del creuer es cobreix amb cúpula de mitja taronja sobre petxines.
En una paella sofregiu la ceba tallada en juliana i la creïlla en rodanxes. Quan esdevinguen transparents, sofregiu un poc l'arròs (tres grapats per persona). Després empolsegueu el pebre roig i, tot seguit, sumeu l'aigua que caldrà siga el doble de volum que l'arròs. Quan arranque el bull incorporeu l'abadejo dessalat. Aquest també es pot sofregir prèviament i reservar-lo per aquest moment. Rectifiqueu de sal i doneu-li color amb el safrà. Deixar eixugar el caldo fins que l'arròs quede sec.
Carmen Prats.
