Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
Polsa damunt de la imatge per vore ampliada la portada de
la revista 12
Amb aquest exemplar de La Cisterna es compleixen tres anys de l'aparició de la revista. Sembla que va ser l'altre dia quan us la presentàrem a la Casa de la Cultura.
Segurament ningú no pensava que el nostre projecte anava a durar tant de temps. També nosaltres teníem un bon grapat de dubtes, però amb l'esforç de tots i la vostra col·laboració hem arribat al número 12 amb una periodicitat anàrquicament trimestral.
Tot just al davant de l'últim esforç abans de coronar el Mondúver, el pi pinyoner del Corral de l'Obreret dóna una benvinguda amb una ombra rodona. Amb pinyons si hom té sort.
Aquest és un lloc sempre amb vent. Un indret amb un aire bufador que pentina les agulles dels pins i les fa xiuxiuejar.
L'última senda que puja cap amunt és la més estreta i empinada. Ascendeix per l'ombria i es fa inacabable per les cames. Cal aturar-se per tal de prendre alè i, en tot cas, mirar els flarets humanitzats i estàtics que es disfressen de pedra. Ací, també, com en moltes altres muntanyes ni ha una pedra foradada, una finestra que mira la mar des de l'altitud. Més bé, aquesta sembla una anella descomunal. Un rotllet d'aiguardent oblidat per algun gegant en desbandada. Això no obstant, es pot veure el món al seu través.
Malgrat tot, a hores d'ara, no s'ha trobat cap estructura que puga adscriure's a l'edifici del trapig de Xeresa ni tampoc cap element que puga determinar amb seguretat el seu emplaçament.
Tampoc en sabem res dels elements que formarien part d'aquesta construcció però per analogia als trapigs que s'han conservat i, tenint en compte que la seua tipologia constructiva és present a altres arquitectures sincròniques, podem dir que l'establiment sucrer estaria format per tres estructures complementàries: la casa, el trapig i l'hort.
Reconstrucció de la casa, trapig i hort.
La
casa, com la resta d'estructures que formaven l'establiment sucrer, era propietat del
senyor feudal. Solia ocupar una superfície considerable, al voltant d'uns dos-cents
metres quadrats i, com a norma general, presentava una planta rectangular, dues altures, i
una coberta a dues aigües. La façana solia bastir-se amb un gran mur de tàpia i el seu
interior solia presentar aquesta divisió: un vestíbul/corredor, un pati descobert, una
escala, la sala i la resta d'habitacions. Al final de l'escala es trobaven els estatges
més grans de la casa i del trapig, on s'amuntegaven les formes de sucre i els porrons.
El trapig solia ser una gran nau també de planta rectangular i normalment s'adossava en L
a la casa. Podia tenir tambédues altures, totes dues cobertes i moltes vegades presentava
un element arquitectònic repetitiu en les façanes: les arcades.
FONT DEL MONDÚVER.- Com hem esmntat anteriorment, el seu propietari era el Senyor Andrés de Costa. La seua ubicació en el barranc del Mondúver, uns metres més amunt d'on la senda creua el barranc del mateix nom i comença l'ascens al Picaio per la seua solana. Les faixes roges o el cingle roig envolta el paisatge d'espectacularitat i bellesa. Quan arribem a ella la trobarem resguardada per un corvartxó, i el lloc per on l'aigua s'aboca a la superfície tapissada per falzia de pou que li dona un verd de vida al lloc. A més, també trobarem baladres, algunes figueres plantades pel ti Angelino, antic "sereno" del poble, gran amant de la muntanya i caçador al mateix temps, tomaquera del diable que s'enllisca pels simals dels baladres i les figueres, i una única mateta de falaguera endèmica, la falaguera de cintes o de vetes (Pteris vittata L.) recolzada a l'aigua de la tercera basseta davall de la font, fent-li companyia als cullerots que allí viuen. Si pugem de febrer en avant, de bon segur que trobarem dins la basseta algun pandot dipositant el seu tub flexible i viscós ple d'ous dins l'aigua, on mesos després, si les condicions de vida són les adients, naixeran tot un eixam de cullerotets.
Tot el nostre passat només roman en la memòria d'alguns majors i vells. Gràcies a ells podem saber quina era la vida social del poble, com estaven fetes les cases velles, quines eres les nostres obres antigues, com és el cas del tema que anem a tractar i que tants records durà en la memòria dels que l'han coneguda: la cisterna, manzana nº 13. Així podem llegir-ho al seu lloc original, a la frontera de casa Maria Leandro.
La cisterna era un pou o dipòsit fet a uns quatre metres baix terra amb el propòsit d'emmagatzemar l'aigua. Aquesta era conduida allí des de la font del Molí, éssent controlada per una clau de pas situada a la "Font del Cuartel" que hi havia davant casa de Salvador "Perlita", al costat del barranc.
Fer una descripció del que era i imaginar-nos-la sense haver-la coneguda és difícil, però amb les dades recollides i els dibuixos intentarem aclarir-ho.
Pepito Daviu i
el seu carro de bous.
