Resum REVISTA 8 : ELS SUCCESSOS DESEMBRE DE 2001

Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista completa


Polsa damunt de la imatge per vore ampliada la portada de la revista 8

Fragment: Editorial 
Diuen que el poble que oblida la seua història està condemnat a repetir-la; encara que no és molt convenient evocar fets deplorables que l'oblit terapèutic s'ha encarregat d'esborrar de la memòria. -No remenegeu la merda- ens digué algú més clarament en saber que anàvem a tractar el tema dels successos. Però hem pogut comprovar que no pensaven el mateix aquells que els patiren. Els seus testimonis ens han revelat el sofriment de setanta anys de silenci, setanta anys reprimint la ràbia per la mort injusta dels sers estimats; que a més de perdre la vida perderen el dret a ser recordats.
Els successos desencadenaren posteriorment tres episodis violents igual de lamentables, injustos i innecessaris; alternant-se el bàndol de les víctimes: atemptat de don Daniel (1935), execucions a l'inici de la guerra (1936) i execucions després de la guerra (1939).
En la mesura de les nostres possibilitats hem volgut dignificar la memòria de les víctimes dels successos en un número de la nostra revista, i esperem que el seu record ens ajude a advertir la gravetat d’uns fets què mai més haurien de repetir-se.
Fragment: L'època dels Successos: l'adveniment de la República i l'anomenat bienni reformista.
Prompte, però, la nova República s'enfronta a tota una sèrie de conflictes socials (vagues a Sevilla, Barcelona, Astúries; vaga de Telefònica); retirada de capitals, per desconfiança amb la futura evolució econòmica (al voltant del 10% dels dipòsits bancaris el mateix dia 14); oposició manifesta i oberta de la major part de la jerarquia catòlica, -i, com a conseqüència, ressorgiment de l'anticlericalisme popular, amb problemes d'ordre públic (crema de convents i edificis religiosos a Madrid, Sevilla, Cadis, Múrcia)-; animadversió creixent de propietaris agrícoles, grans terratinents i empresaris. No obstant, entre altres amplis sectors de la societat espanyola, la proclamació de la República va despertar noves esperances respecte a un canvi real i efectiu de la distribució de la renda i de la riquesa. Sobretot, per l'establiment d'un règim de llibertats en el qual els treballadors havien dipositat totes les seus esperances.
 
Fragment: Dies de dol. Els greus successos de Xeresa.
Aquest va ser un dels nombrosos i explícits titulars que ja en l'edició de la vesprada d'aquell mateix dia quatre de gener de l'any mil nou-cents trenta-dos, denunciaven la tragèdia viscuda a Xeresa en dissoldre's violentament una manifestació de treballadors que demanaven el dret al treball. El dia 4-01-1932 una manifestació de treballadors que sol·licitaven millores en la seua precaria situació laboral fou reprimida per la Guardia civil amb el resultat de 4 morts i 13 ferits.
En un primer moment els ferits varen ser atesos pel metge titular D. Daniel Izquierdo, també pel doctor D. Antonio Ferragud, veí del poble que realitzava (o havia realitzat) pràctiques amb el metge titular i el forense de Gandia D. Rafael Perelló que podia trobar-se circumstancialment en aquesta localitat ja que també era propietari d'una finca agrícola en aquest poble.
La càrrega es va saldar amb dos morts a l'acte, dos més que moririen posteriorment probablement per infecció de les ferides i tretze ferits. Les primeres víctimes varen ser:
José Albors (foto 2), de vint-i-set anys. Solter. Amb ferida de bala amb orifici d'entrada al costat esquerre quint espai intercostal i d'eixida al sisè espai intercostal del costat dret.
Antonio Vicente Roselló Peiró (foto 1) quaranta-cinc anys. Casat i pare de quatre fills. Ferida de bala al costat dret i d'eixida per l'esquena.
Els ferits més greus van ser traslladats a l'Hospital General de València amb el cotxe de Casimiro Ferragud (germà del metge) i acompanyats per l'alcalde. Aquell mateix dia quedaren ingressats: Andrés Chuliá Miñana, quaranta-un anys. Casat i llaurador. Ferida greu sobre la base de la cresta ilíaca dreta (abdomen), sense orifici de eixida. Greu. Operat.
Nicasio Barbosa Llombart, trenta-quatre anys. Ferida per arma de foc en la regió lumbar esquerre sense orifici d'eixida. Greu. Operat.
Joaquin Santamaría Bou, 27 anys. Dos ferides de bala en l'anca dreta, penetrant en la cavitat abdominal. Molt greu. Traslladat a l'hospital a les 20:45h. Operat.
A l'endemà dia cinc a les 11:30 h ingressaria Francisco Sastre San Pedro Expósito (foto 4), de quaranta-dos anys, casat i llaurador. Amb fractura de la tíbia produïda per arma de foc al terç inferior de la cama esquerre i secció del paquet vascular i dels flexors del peu, amb una altra ferida del mateix tipus en l'anca del mateix costat. Pronòstic greu. Se li practica l'amputació de la cama esquerre pel terç mig. Finalment mor.
També faltaria després d'ingressar a l'hospital el dia nou de gener en estat molt greu, Bautista Blanquer Naya (foto 3), pare del també ferit Juan Blanquer, de cinquanta-nou anys, casat i llaurador, el qual presentava fractura conminuta de fèmur esquerre produïda per projectil.
Els altres ferits foren:
Antonio Bou Torres. Ferida de bala en una cama.
Juan Blanquer. Ferida de bala en la cuixa dreta amb fractura de la cama. Greu.
Antonio Arlandis. Ferida per arma de foc al panxell de la cama.
Fernando Sendra. Ferida de bala en els dits del peu.
Vicente Pérez. Ferida de bala en la cama esquerra. Greu.
Bautista Peiró. Ferida en el cap produïda per un cop de sabre.
Vicente Pellicer. Fractura de fèmur esquerre per projectil. Greu.
Antonio Roselló. Ferida per arma de foc en el muscle dret. Greu.
Josefa Martí. Ferida de bala al peu. Lleu.
Adela Cardona. Ferida a la mà. Lleu.
Fragments: Els que patiren els Successos.
Els guàrdies a cavall, després de passar per davant de l'ajuntament, es dirigiren al quarter . N’hi havia molta gent manifestant-se. Passaren per davant del magatzem d’Arturo (10) després per davant del corral (1) i la casa (2) de Vte Ferragud. També per davant de les cases de Pepe Randero (3), Sabina (4), Julia i Alberto (5), per davant del cine (6) i d'un pati (21) per arribar al quarter (8). Allí feren eixir els guàrdies (17) i es col·locaren agenollats en posició de disparar. Els guàrdies a cavall (18) galoparen cap a la personal i començaren els trets. A la barana de la bassa (19) estava el tio Eusebio, Antonio Fluixà, José Maria Albors i Juanito Bañuls "Garnaxeta", entre d'altres. Allí va rebre una ferida mortal José Mª Albors i "Garnatxeta" s'amagà en una canal. Alguns s'amagaren baix del carro de bous de Toni Pacal (11); allí foren ferits Francisco (Quico) Sastre i Bautista Blanquer (Batiste Tuta) que moriren dies després. Vicente Roselló Peiró (Vicentet el “Blanco”) fugí cap al pati (21) situat entre el cine i el quarter i allí fou ferit de mort. Els manifestants van fugir cap als horts per les oliveres de Bondia (14), per la “Parà”i cap on van poder.
Emília Armengol estava davant de sa casa observant-ho tot. En veure vindre l'alcalde i el jutge va anar darrere d'ells per assabentar-se'n de què passava.
Els dos edils es dirigiren cap al tinent i van ser rebuts a cops de sabre per ell, però van poder esquivar les estocades i no els hi va encertar. Els manifestants van començar a cridar i la Guàrdia Civil va obrir foc.
Tradicionalment s'ha dit que la Guàrdia Civil va carregar contra el poble sense provocació, però quan els representants municipals estaven apropant-se cap al tinent van ser llançades algunes pedrades. Aquest fet, junt a la tensió generalitzada i a la por dels guàrdies, assabentats dels successos que estaven passant a d'altres parts de l'estat on alguns companys seus havien resultat morts, desencadenà la tragèdia.
Emília, en veure com desembeinava el sabre el tinent, arrencà a córrer cap a casa.
El primer en morir va ser Antonio Vicente Roselló Peiró (Vicentet el Blanco). Aquest home era l'encarregat del motor de reg i de la bassa de Costa. Allí anaven a rentar la roba les sevileres. Per tant, Vicentet coneixia totes les dones i també els números del quarter.
En eixe moment, en veure els guàrdies del poble apuntant els manifestants, es va dirigir cara a ells amb els braços oberts exclamant:
- Què aneu a fer?!! Què aneu a fer?!!
La falta de por o l'excés de confiança en les seues coneixences el va trair. El ben cert és que li dispararen i el mataren en l'acte. Caigué en el cantó del cine sobre un munt de pedres.
Amb tota seguretat fou un guàrdia del quarter de Xeresa qui li va disparar, perquè els altres, els de cavall, estaven escampats.
També mataren en l'acte José Albors Ferragud (José María el Pintor). José estava assegut a la barana de la bassa, mirant cara al carrer Alcodar. En rebre l'impacte de la bala caigué a terra, fora de la bassa.
Caridad la Roja, que era cosina germana seua i estava davant de casa de Josep Armengol (pare d'Emília), el va veure caure i se'n va adonar de seguida de la gravetat del fet i va exclamar:
- El meu José María!!!
José el Pintor era fadrí i orfe des que era un xiquet. Una tia l'havia criat a ell i a la seua germana, Marina, casada amb un guàrdia civil (trista coincidència), però no dels de Xeresa.
Cal tenir en compte que el cine d'estiu encara no s'havia fet i que l'últim tram del carrer de Fora el formaven les cases d'Asunción i Vicente Ferragud (Sunsion i Vicent de Miguel), de Josep Armengol (Pepe Randero) i de la tia Sabina, i les cases d'Alberto Aparisi i de Juan "del cine" hi eren en obres. El cine tancat encara no estava acabat i on estava el cine d'estiu hi havia un camp on es feia blat i herba alfals.
També foren ferits Juan Bautista Blanquer (Juan de Tuta o Batiste Tuta) i Quico Sastre, que s'havia refugiat baix d'un carro de bous propietat de Toni Pacal que el tenia davant de sa casa, actualment Avinguda al Mar nº 4.
Batiste Tuta era avi de Vicenta del forn i de Fina Blanquer de Pelegrí. Quico Sastre era el pare de Paco Sastre l'Australià. Els dos moriren dies després en València a conseqüència de les ferides rebudes.
Van ser traslladats a l'Hospital Provincial, que aleshores es trobava al carrer Guillem de Castro.
Va haver molts dispars. Emília creu que els tiraren a l'aire la major part. D'altra manera, els morts s'hagueren contat per desenes.
Altres ferits van ser: Vicent Pellicer (Vicent de Marta o Vicent Carolí, home de la tia Carolina), ferit de bala al peu i coix la resta dels seus dies; Adela la Molinera, ferida de bala al braç; Juan de Tuta, fill de Batiste Tuta, emigrat a l'Argentina, ferit a la cama; Bautista Peiró (Batiste Granísol, el de la tartana), ferit de sabre al cap.
Mentre altres cases tancaven, Carmen Armengol Roselló (Carme la Randera, germana d'Emília) va obrir les portes de casa de bat a bat perquè entrara la gent. Van entrar en desbandada, caient uns i passant els altres per damunt. Es ficaren per tots els llocs, per les habitacions, pel corral, per la pallissa, fins i tot dins del rebost. Els carrers es buidaren de sobte. Cadascú va fugir o es va refugiar on va poder.

D'esquerra a dreta: Pepe "Randero", la seua dona Encarnació la "Sinforosa" i les seues filles Carmen i Emilia Armengol.

Fragment: Al·legacions al Pla d'Acció Territorial sobre Risc d'Inundacions de la Comunitat Valenciana.
El nostre Centre ha presentat dues al·legacions al Pla d'Acció Territorial sobre Risc d'Inundació de la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), que és un projecte d'àmbit general proposat per a tot el territori valencià, elaborat per la Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports de la Generalitat Valenciana per tal de reduir els efectes de les riuades. Vore text complet de les al·legacions
Fragment: Els camps electromagnètics i la salut. Línies d'alta tensió i estacions base de telefonia mòbil.
Ja fa algun temps que tenim a Xeresa estacions repetidores de telefonia mòbil i en un futur no massa llunyà, si ningú no posa remei, una línia d'alta tensió creuarà el terme municipal suportada per torres de 40 a 50 metres d'alçada.
Aquest tipus d'instal·lacions estan generant molta polèmica per la incidència que les ones electromagnètiques que generen tenen en la salut pública, a banda de l'impacte ambiental, estètic i del perjudici que pot ocasionar als llauradors en les parcel·les dels quals s'hagen de plantar les columnes metàl·liques. Malgrat això, en una societat en constant desenvolupament tecnològic i comunicatiu, a més d'econòmic i turístic, aquests muntatges ja són considerats, més que necessaris, imprescindibles.
 Fragment: Les llibretes de Paco "Mariana"
Recent acabada la guerra civil, el bàndol nacional, pretengué que els seus símbols, consignes i doctrines, inspirats en el nazisme, foren assumits per tots els espanyols. Els llibres de l'època estan plens de banderes carlistes i de la Falange, de biografies de "José Antonio" i de coneguts generals del bàndol nacional, a més de recordatoris a la conveniència de saludar dient -"Arriba España!"- amb el braç en alt (a l’estil nazi). Una de les activitats d'adoctrinament era que els xiquets desfilaren pels carrers amb camisa blava i boina roja al ritme marcat per la banda de tambors i cornetes, amb un fusell de fusta al muscle. El text de la llibreta escolar, que no apareix en la revista en format digital, ens conta que el dia anterior 11-02-1940 havia sigut la primera vegada que els xiquets de Xeresa desfilaren en companyia de les trompetes cap a l'església. Una vegada la II Guerra Mundial es decantà clarament a favor dels aliats començaren a decaure les desfilades i conten que el "ti Barba-roja" cantava aquests versets:
Ja no sonen les trompetes,
ni repiquen els tambors,
ja no es veuen boines roges,
que sentiu males olors ?

Anar al començament de la pàgina