Resum REVISTA 5 : LA SERVANA FEBRER DE 2001

Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista completa

Fragment: Editorial 
Enderrocat l'ajuntament, construït a l'any 1884, havíem quasi decidit plorar-li a la Servana morta; però no seria ètic fer-ho si primer no intentàvem salvar-la, com creíem el nostre deure.És per això, que aquesta revista ix abans del termini que teníem previst; perquè no volem que arribe a les vostres mans massa tard.
Fragment: Itineraris pel terme. Muntanyeta de la Pedrera.
L'eixida, com sempre, des de la placeta de l'església -si sou forasters i heu aparcat allà el cotxe- cap l'antic barranc. O el "Passeig Fronton", de factura i nom recent. Perquè suposem que ja sabreu que aquest barranc de Calafat - o de la Martina, que els dos noms té-, ha sofert diverses -i substancioses- modificacions durant la segona meitat del segle. La primera va ser encarrilar-lo amb murs en ambdues parts de la mare i cimentar-ne el llit, de pont a pont. I un dels dos carrers del costat -carrer Mondúver- era conegut popularment com "El Mur". Més recentment, el barranc va ser tapat, convertint-lo en l'actual passeig.
Fragment: Servem la Servana.

Servar: Guardar intacte allò que es té el deure de conservar. Diccionari de la llengua.

A hores d'ara, a molts pocs caldria explicar per què el nostre patrimoni -allò que rebem dels nostres avantpassats, tant a nivell individual com col·lectiu- devem cuidar-lo, respectar-lo i millorar-lo, en la mesura de les nostres possibilitats. I com més anys té, com més antic és, més caldrà que ens esforcem en la seua conservació.

Fragment: La Servana un lloc en la memòria.

...El resultat fou inesperat, ja que ens trobàrem amb restes d'una època molt anterior a l'esperada. Es tracta de la trobada d'un conjunt de restes ceràmiques datables al voltant del 3.000 a.C., a les quals s'aprecia una decoració incisa realitzada amb instruments fins en la superfície dels recipients després del seu procés de cocció o secat de la ceràmica.

Fragment: Generalitats entorn la Servana.

"La Servana" és una edificació rural singular, mixta i híbrida, doncs presenta característiques i elements pròpies de l'alqueria, al mateix temps que del riu-rau. Potser, precisament, perquè la Safor fa de comarca pont entre la Ribera, al nord, i la Marina, al sud. De les edificacions típiques de les comarques del sud -els riu-raus- conserva els arcs i la porxada; de les de les comarques del nord -l'alqueria- el balconet reixat amb teuladeta per aixoplucs.

Fragment: Recepta de cuina. Pa, oli i sal.

El pa, ara per ara, ha deixat d'equivaler a subsistència, però malgrat això, guarda en la seua memòria farinera l'essència de la vitualla que va representar en el passat. Hui menjar-lo resulta una laberíntica qüestió entre mantenir el forat del cinturó a ratlla i fugir de la química en la cuina.

 Fragment: Qui som?

Cognoms al padró d'agost de 2000. Voltes que figura com a primer cognom:

ROSELLÓ 47, BOU 23, CASTELLÓ 20, SEBASTIÀ 20, FERRAGUD 16, LLORET 14, CARDONA 13, PELLICER 12, PEIRÓ 10, APARISI 10, CANET 10, MOSCARDÓ 10, CHULIÀ 10, MARTÍNEZ 10.

De dalt a baix i d'esquerra a dreta: Fernando Ferragud, Juan Antonio Bou, Lluís Alcanyiz, Ramón Roselló "El Moro", Enrique Bou, Alejandro Badenes, Antonio Boluda "Menxoret", Pepe Caballero, Emilio Sastre, Antonio Vte. Fluixà, A. Manuel Benedicto (que ens ha passat aquesta fotografia de la penya de Xeresa de l'any 1971) i Vicent Pelegrí.

Fragment: Sant Antoni i el corral de Milhores.

El "ti Milhores", eixut, viu, content, atén desvanit la curiositat dels visitants mentre cultiva unes mates d'alls i explica la vida dels ramats i el conreu dels garrofers passats. Un ametler florit emmarca les seues paraules: -"Ara faig algun solc per a casa, també carabasses de secà que són les més dolces, però plou poc i ni tan sols les fonts tenen tanta aigua com abans, també cuide perdius per als caçadors, per això he posat uns fils d 'aram per evitar la presència de les àguiles".

La Servana està amenaçada. La nostra associació CEIX ha presentat una al·legació sol·licitant la preservació de la Servana a l'ajuntament de Xeresa i a la Direcció de Patrimoni. Hem adjuntat, a més, un informe arqueològic.

Llegir informe arqueològic.

Anar al començament de la pàgina