Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
" COM ÉREM? " - amb interrogant o sense ell- sembla que serà a la fi el genèric d'aquest número quatre de "La Cisterna". I quin el seu contingut? De tot, imaginem, perquè de tot cap. Un sac sense fons. Una personal paella. Una falla feta de pressa, amb eixe "pensat i fet" tan característic -diuen-. Un intent d'assaig d'aproximació a una realitat llunyana o més recent. Una olla de Nadal, pilota embolicada amb fulla de col inclosa, evidentment!
Ara, quan ja esteu als peus del xicotet monticle -el "Calamau" a Xeresa; el "Calameu" a Xeraco- fóra l'instant d'aventurar la hipòtesi de l'anterior adjectiu "germans". Al nostre parer, el Calamau i la Barcella -munta-nyeta contínua cap a l'est- han estat l'origen comú dels dos pobles. (Entre parèntesi, posaria la mà al foc afirmant que pentanyien, uns 600 anys a. C., a la Contestània Ibèrica).
Contraportada
El desconeixement de com és la cavitat i quin és el seu desenrotllament, a banda d'altres circumstàncies, és el que ha permés l'aparició de relats de llegenda, que s'han mantés fins a la data. Però tot té el seu costat bo i el que no ho és tant; per una part la falta d'exploració de la cavitat, ens permet ser un tant romàntics i pensar, Quins secrets guarda la de "Campanero"?, i els seus tresors, Moros?, -creus i espases; escuts i llances-, o més moderns, (de la nostra última guerra), Banderes roig-grogues; o Bíblies en Llatí?, i perquè no!, Prohibits poemaris; El nostre millor botí...! Però ja li arriba al nostre avenc la seua hora de la veritat, i és definitivament explorat.
L'estiu esgotava els seus darrers dies, el dia era clar i el sol encara colpejava amb força el tos dels jornalers que treballaven al camp. Tot el món va escoltar el soroll d'un avió al cel, als més majors és vingué a la memòria els bombardejos de la Guerra Civil; sols havien passat 17 anys, en aquest cas venien en missió de pau. L'any havia començat amb la gelada de febrer que va llançar a perdre collites i arbres, però tots treballaven sense descans per recuperar el temps perdut, l'esperança omplia l'ànim de cadascú. Sí, cap a la meitat del mes de setembre un avió va recórrer el cel de Xeresa, era de l'exèrcit dels Estats Units, el nou aliat del règim.
Va haver un temps a Xeresa en que els cabassos eren de palma de margalló, les cadires de bova de sèquia, les espardenyes d'espart de la muntanya i qui tenia les millors cordes era qui se les feia de cànem. Les cases si no tenien portella, tenien "entrades de carro" i les portes tenien portons i les finestres finestrons. Les teulades eren cobertes de canyís i teules.
Com tot, també el que es menja té el seu moment i encara que es pot assaborir un patís de moniato al més de juliol, aquest dolç està més lligat a l'hivern que a la calor de l'estiu. Serà durant les festes de Nadal quan més profit se'n trau d'ells, però com que els ingredients emprats es troben a qualsevol estació, es preparen fàcilment tot l'any.
Consistia en fer una línia blanca amb calç des de casa el nuvi fins a casa la núvia si ambdós eren del poble-, però si u dels dos era foraster, la línia de calç anava des de casa la núvia, normalment, fins a l'eixida del poble bé al camí Gandia, ... o al camí Xeraco
Sembla provat documentalment que la relació del llinatge Vich (llegir VIK) amb aquestes terres nostres, ve de poc després de l'època de la conquesta, quan Jaume I envià a Guillem de Vich per resoldre certes baralles entre Peníscola i Benicarló. El rei, agraït per la resolució i el bon afer, el recompensà fent-li donació de la vall de la Gallinera, Ebo, una casa a València i els senyorius de Xeresa i Alcodar.
