Tornar a la pagina "revistes ja publicades"
Llegir la revista
completa
A punt de començar un nou mil·leni, tal vegada siga útil fer una mirada enrere i contemplar el nostre passat. Quines peces de coneixement atresorem des de fa 1000 anys?. Què queda en la nostra me- mòria col·lectiva. Sobreviurà el nostre coneixement tribal el nou mil·leni? Probablement no; però aleshores la seua pèrdua empobrirà el món.
En les cultures primitives del Pròxim Orient la primavera era propícia per commemorar el renaixement de la natura després del període hivernal. Així celebraven rituals per tal d’exaltar la salut, la fecunditat femenina i la fertilitat de la terra. Ens queden nombroses narracions que ho testifiquen: Així el déu Baal de Canaan, que representa la mort i també la vegetació, ressuscitava desprès que la deessa Anat plantara trossos del seu cos... Altres deus que ressuscitaven després de morir, i de vegades amb ells la natura, foren els grecs Adonis i Atis i l’egipci Osiris. En aquestes celebracions era habitual realitzar sacrificis en honor dels deus, ....Curiosament la Pasqua cristiana adoptà rituals propis de cultures més primitives; així, la mort i resurrecció de Jesucrist ens recorda les celebracions dels deus agraris, que simbolitzant l’arribada de l’estació de la vida, ressucitaven a la primavera.
Fragment: Abans de Pasqua abans
Els "moderns" carnestoltes sembla que tenen origen a Itàlia, al segle XV, amb entreteni- ments de caràcter musical i festiu. Però és a comen- çament del XVIII, a França, on arran- quen els carnestoltes que ens interessen, amb balls de màscares. Costum aristocràtica i burgesa que prompte va ser incorporada a la nostra societat urbana; i més tard, a la rural, ja sense excessiva distinció de classes.
Fragment: Un dia de Pasqua
Després de la missa anirem corrents a casa a per l’esmorzar i a ca la ti’ Felicitat, que enguany no hem tingut temps de comprar-nos les espardenyes per anar a berenar a l’Algepsar; espar- denyes de mitja cara, amb la sola d’espart i el tacó de fusta, pintat del mateix color de l’espardenya, perquè faça sorollet al caminar. També té, com tots els anys, cabassets de pita i lona, per si a alguna li’n cal a última hora.
Fragment: Receptes de Pasqua La preparació de les mones, sense dubte, suposava un esdeveniment important que trasbalsava el viure diari del poble, perquè una o dues setma- nes abans de Pasqua començaven els preparatius, que en molts casos s’abordaven en família per a facilitar la faena. En cada casa, es pastava i s’elaborava el llevat habitualment.
El que s'ha recollit en esta secció és un grapat de jocs més comuns als dies de carnestoltes i Pasqua a Xeresa.
Les llibretes de Paco Mariana
Francisco Bou Serralta ha conservat les llibretes de la seua època escolar. Llegint-les 60 anys després podem imaginar-nos com seria la vida d’un xiquet de 13 anys, a Xeresa, en l’època de Pasqua de l’any 1941.