SEQÜÈNCIA 20. LA POESIA TROBADORESCA I L'AMOR CORTÈS
objectius didàctics:
- Identificar les característiques del amor cortès en una selecció de poemes trobadorescos representatius.
- Conèixer els principals trobadors provençals i identificar-ne les característiques del seu ofici.
continguts:
- La poesia trobadoresca: l'art de trobar.
- L'amor cortès.
activitats:
Recerca a internet de les característiques de l'amor cortès i de l'ofici dels trobadors: (hauràs de presentar dimarts, en paper manuscrit, el resultat de les recerques).
Amor cortès
Els trobadors
data prova d'estudi: Dimarts 5 de maig
BERNART DE VENTADORN
No és meravella si jo cant
Millor que cap altre cantador,
Ja que al meu cor el guanya amor
I millor estic fet al seu comandament.
Cor, cos, saber i enteniment,
Coratge i força, jo hi he mes.
Fora l’amor no m’atreu res,
Cap envit no m’és escaient.
Ben mort és qui d’amor no sent
Al cor qualque dolça sabor.
I què val viure sens valor
Sinó per entristar la gent
Que Déu no em deixi viure, quan
Del desamor sentís el pes,
O a midons no fos ben sotmès
El meu amor sempre anhelant.
De bona fe i sens engany
Am la més bella i la millor.
Del cor sospir i dels ulls plor,
Car tant l’am jo, perquè hi prenc mal.
Què més puc fer si amor m’encén
I d’aquest càrcer on sóc pres,
No en puc sortir, si no mercès
A pietat que ella no sent?
............................................
Dama gentil, sols us deman
Que m’accepteu de servidor.
Jo us serviré com bon senyor.
Cap guardó no esperaré.
Estic al vostre manament
Amb cor humil, gai i cortès;
No sóc lleó ni ós muntès
Perquè em mateu com a ells, talment.
Allà on es troba el meu Cortès
Aquest vers meu serà tramès.
Si en sóc tant lluny, no és mancament.
Tinc un desfici, ai, inclement,
Pel cavaller que m’ha servit.
Massa l’he amat, m’, m’ha malferit,
Vull que tothom en tingui esment.
Ara veig que sóc traïda
Car no li he dat el meu amor.
Per ell jo visc en plany i enyor
En llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament
Entre mos braços nu una nit.
Feliç seria en el meu llit
Si jo li fos coixí plaent.
Més que Blancaflor, ferida
Per Floris, cerco el seu favor,
Car jo li ofreno cor i amor,
El seny, els ulls i la vida.
Oh bell amic ple de dolçors!
Quan us tindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!
Sapigueu que goig hauria
Si us tingués en lloc del marit
Sols que em juréssiu, penedit,
De fer ço que jo voldria.
GUILHEM DE PEITIEU (D’AQUITÀNIA)
Mai hom no pogué descriure
Persona més bella ni en el voler ni en el desig
Ni en el pensament ni en la imaginació;
Una joia semblant no pot trobar comparació,
I qui la volgués lloar plenament
No se’n sortiria en un any.
GIRAUT DE BORNELH
Si la bella de qui sóc profés
Em vol honrar
Tant que es digni sofrir
Que jo sigui el seu fidel enamorat,
Seré ric i adinerat sobre tots els altres.
INICI