Com passar el temps a Second Life
El món real posa els ulls a Second Life
El periodista Tim Guest parla de Second Life
Promocional 'Sweet dreams of Second Life'
Per Isa Martínez - 06/11/2006 a LaFinestraDigital.com
Second Life és la última revolució a Internet. Per resumir-ho en poques paraules es tracta d'un món virtual en què els seus milers d'habitants són personatges creats per persones reals que els defineixen i controlen.
Creat per Linden Labs, de San Francisco, i amb una aparença gràfica similar a la dels Sims, en aquest món virtual ja s'hi han creat una segona vida més de 750.000 persones. I s'espera que a final d'any sobrepassin el milió. Però en la virtualitat, la imaginació és el límit i el món de Second Life ha assolit fites increibles en molt poc temps. Als seus inicis no s'havia previst que molts residents utilitzarien SL com una extensió de la seva vida personal i professional diaria, però així ha estat.
I és que el seu creador Philip Rosedale ho deixa clar:
'no estem construint un joc, estem construint un nou país'.
Per viure a Second Life només cal visitar-ne la pàgina web, descarregar-se el programa a l'ordinador i executar-lo.
Un cop dins de Second Life, hem de crear el nostre alter-ego, un avatar o doble digital del qual en decidirem el nom, l'aparença i el vestuari. Aquí com en el mon real, l'aspecte marcarà la primera impressió que causem. Per això els usuaris de Second Life destinen una mitja de 4 hores en crear el personatge: que pot acabar tenint aspectes tant detallats i diferents entre sí com:
Més enllà d'això, l'interior, la personalitat, queda per definir i s'haurà d'anar treballant mica en mica. El personatge d'entrada no té estudis, ni professió, ni familiars, ni coneguts.
Així que un cop hem fet néixer el nostre segon jo, ens toca endinsar-nos en aquest meta-univers, un món en tres dimensions on podrem fer pràcticament de tot.
Amb la opció bàsica gratuïta ja en tenim
prou, però si a més ens volem subscriure, 7,75 euros ens donaran
dret a comprar i poseïr terrenys i objectes.
Per als novells a Second Life, les nostres primeres passes en aquest món poden passar per un tutorial que ens ensenya com modificar el nostre personatge, com interactuar amb els altres habitants, com anar d'un lloc a l'altre i com volar! Sí, a Second Life, podem volar d'un lloc a l'altre sense problemes.
Quan es va crear Second Life, l'espai virtual ocupava 64 acres;
ara ja va pels 20.000 i segueix creixent ràpidament. Algunes de les
construccions que ocupen aquest espai tenen un alt grau de realisme i s'han
arribat a formar ciutats senceres reproducció exacta d'una real,
o fins i tot una base espacial marciana.
Però tota societat es basa en una economia i Second Life no podia
ser menys. Aquí hi ha una moneda pròpia amb sistemes de pagament
inclosos: el Linden Dòlar. Els qui han optat per la opció
de subscriure's reben inicialment 1.250 dòlars Linden i 500 més
cada setmana, a més de 512 metres quadrats d'espai virtual.
Alguns participants avispats fins i tot han aconseguit crear serveis que després els han permès convertir aquesta divisa virtual
en diners de debò.
I encara que soni a broma, cada dia es mouen 500.000 dòlars en aquest espai virtual amb què els habitants es compren i venen objectes i serveis: des d'assessoria d'imatge a cases o illes privades.
Segons la revista Business Week uns 3.100 residents de Second Life tenen guanys de 20.000$ anuals. L'autèntica reina és una tal Anshe Chung que ha amassat una fortuna (250.000$) convertint-se en la major agent inmobiliaria del món virtual, dissenyant, comprant i venent terrenys i cases virtuals. Ara té 7 persones de carn i òssos treballant per ella gestionant la venda de propietats.
Second Life proporciona eines de software amb un llenguatge
de programació lliure i garanteix la propietat intel.lectual del
què hi crei cadascú. De manera que les ments més creatives
no paren de fer créixer el nou món amb les seves idees. I
això inclou des de científics a artistes.
Quan es pregunta als creadors de SL què hi busca la gent, responen 'Molta diversió. Busquen escapar. Els mou el desig de ser algú que volen ser però potser no poden'.
Si una cosa tenen els habitants de Second Life és que dediquen tant de temps a la seva vida al món virtual com a la del món real. Hi ha casos tant extrems com el de Donna Meyer, una dona que viu 12 hores al dia una vida alternativa a Second Life.
I és que a SL es pot fer de tot. Hi ha gent que hi organitza classes sobre els temes més diversos, als que es pot assistir com a estudiant. També hi ha espai pel treball i els habitants poden muntar-se des d'oficines a Intranets on reunir-se, treballar junts i crear els seus projectes.
No falten tampoc exemples d'espai per a les iniciatives socials com la Democracy Island, (Illa de la Democracia), un ambient per oferir a entitats de govern i grups d'interès un espai per consultar els ciutadans i engegar iniciatives solidàries de tota mena.
Però, és clar, en tota vida que valgui la pena hi ha d'haver
espai per l'oci i aquí es pot trobar de tot: automòbils futuristes
per donar una volta, casinos, platges, rius, músics en directe, parcs
d'atraccions, discoteques, museus, ciutats medievals, carretons de gelats,
el Partenón de Grècia,... La cantant folk Suzanne Vega o el
conjunt Duran Duran ja han donat un concert a Second Life aquest estiu,
mentre el novelista satíric Kurt Vonnegut va passar per un dels espais
públics per concedir una entrevista. Reconeixeu aquest grup de 4
avatars que es pasegen per Second Life?
Amb coneixements de disseny gràfic es pot construir de tot perquè els milers d'avatars en gaudeixin: motos, vaixells, cotxes, bars, discotèques o cinemes:
I com no, també hi ha espai per l'amor i el sexe. Pornografia, nudisme
i prostitució són presents a SL: dones avatars ofereixen relacions
sexuals de mitja hora per dos dòlars. D'altres ànimes més
romàntiques formen parelles i families mentre alguns hi han muntat
negoci actuant d'agència matrimonial o assessor de casaments.
I per si no ens agrada alguna cosa, també podem muntar-nos
un cartell i assistir a una manifestació, que a SL n'hi ha hagut
unes quantes, fins i tot per protestar per algunes de les normes de Second
Life.
Al principi, els creadors de SL es van negar a imposar regles o limitacions, però a mida que s'ha anat popularitzant, s'hi han traslladat alguns problemes de la vida real. Així, ara s'hi han establert una espècie de sis manaments, l'incumpliment dels quals pot suposar l'expulsió de Second Life:
El negoci de Linden Lab és rodó i forma part d'un model que ja s'ha repetit amb empreses com Flickr, Youtube o Delicious. Formalment l'intercanvi de vídeos, la publicació de fotos o els jocs virtuals no són el mateix però en tots ells la clau de l'èxit és aconseguir concentrar un gran nombre d'usuaris. I això és el què ha aconseguit Second Life.
Les dades són rotundes, el conjunt d'usuaris registrats passen més de 140.000 hores al día connectats. I una quarta part d'aquest temps la dediquen a crear coses, a programar per l'empresa. Això equival al treball d'una persona en 17 anys, i es produeix aquí cada dia.
Tot això ha fet que empreses i institucions reals hagin vist amb interès el potencial d'aquest espai virtual. El banc Wells Fargo ja hi ha obert una oficina. Algunes escoles de negoci estan fent proves pilot per usar SL per formar als seus alumnes. I fins i tot una associació contra el càncer ja recull fons a Second Life venent camisetes a tothom que les vulgui posar al seu avatar. Adidas, MTV, Coca-Cola, Toyota, Sony BMG, Sun Microsystems o diverses marques de roba són empreses que ja hi tenen un espai propi.
Hi ha polítics que hi donen conferències, empreses que hi fan rodes de premsa i l'agència Reuters fins i tot hi ha obert una sucursal i hi té un dels seus periodistes (Adam Passick) destinat a través d'una identitat virtual que cobreix tot el què passa a Second Life a través de la pàgina de Reuters per SL.
En aquest entorn s'hi mou molta gent i gent molt creativa i
això ha encès les alarmes dels qui hi veuen una comunitat
molt llaminera per a empreses i estudiosos de grups d'opinió.