JOCS OLÍMPICS DE L'ANTIGUITAT
(776 aC - 393 dC)

A Olímpia, seu dels Jocs Olímpics de l’Antiga Grècia, s'hi van arribar a celebrar 293 Olimpíades, fins que amb la conquesta de Grècia pels romans, l'emperador romà Teodosi els va abolir l'any 393 dC. Com a excusa va dir que eren pagans, i és que les antigues Olimpíades eren un esdeveniment religiós inclòs dins del Cicle dels Quatre Jocs Panhel·lènics.

Aquests eren:
- Els Jocs Ístmics a Corint cada 2 anys
- Els Jocs Nemeus a Nemea cada 2 anys
- Els Jocs Olímpics a Olímpia cada 4 anys
- Els Jocs Pitis a Delfos cada 4 anys

Els Jocs Olímpics es celebraven a Olímpia en honor de Zeus que habitava a l’Olimp, muntanya d’uns 2917 m.

A principis de l’any dels Jocs, s’enviaven missatgers a tot el món grec per convidar a totes les delegacions de les diverses ciutat-estat que hi volguessin participar.

Durant els Jocs, es declaraven treves i estava prohibit portar armes. Els guanyadors obtenien una corona de fulles de llorer i la fama.

Segons les dades de les que es disposen, mitjançant els escrits d’Hipias d’Elis, el primer campió olímpic va ser un jove cuiner anomenat Coroebus, que va guanyar l'única prova dels primers Jocs de l'any 776 aC, una carrera d'uns 192 metres anomenada stade.

En anys successius es van anar afegint proves diverses. Els atletes competien nus en la majoria de les proves i no s'admetia a les dones ni com a participants ni com a públic.

Les diferents modalitats esportives se celebraven a l'estadi, si eren a peu, o a l'hipòdrom si eren hípiques. La Música i la Poesia també formaven part de les competicions i normalment es realitzaven abans de les proves atlètiques. Entre les més destacades, de les que es tenen notícia, hi havia les següents:

A l'ESTADI
CURSES
- La competició atlètica més antiga i prestigiosa, anomenada stade, era córrer una vegada la longitud d'un estadi (mesura de longitud variable que a Olímpia eren uns 192 metres).
- També hi havia curses de dos estadis, anomenades diaulos.
- Curses de fons, en les quals es recorria l'estadi diverses vegades entre 7 i 24, segons les fonts.
- Una altra modalitat era la cursa d'hoplites, en la qual els corredors anaven carregats amb escut, casc i gamberes.

COMBAT
- En la lluita calia forçar l'adversari a tocar amb les dues espatlles a terra tres vegades, essent prohibits els cops i l'ofegament.
- En el pugilat es lluitava a cops de puny, amb les mans embolicades amb una cinta de cuir fins que un dels dos abandonava o quedava estabornit.
- En el pancraci es permetia gairebé tot per obligar el contrari a abandonar: donar cops de peu, trepitjar, escanyar.... En canvi, estava prohibit: mossegar i posar els dits als ulls, al nas o a la boca de l'oponent. Era la disciplina més dura, i de vegades s'arribava fins a la mort d'un dels contrincants.

PENTATLÓ
Constava de cinc exercicis consecutius: cursa d'un estadi, salt de llargada, llançament de disc i de javelina i lluita.

LLANÇAMENT DE DISC
Consistia a enviar el més lluny possible un disc de metall, generalment de bronze i d'uns quatre quilos (actualment pesen 2 Kg).

LLANÇAMENT DE JAVELINA
Consistia a enviar el més lluny possible una javelina. S'ajudaven amb una cinta enrotllada a la javelina i acabada en un llaç on es col·locaven els dits perquè agafés més impuls i més estabilitat.

SALT DE LLARGADA
Es realitzava amb l'ajut d'unes peses anomenades halters, que servien per agafar més impuls. Consistia en un seguit de salts consecutius, sense embranzida, que podien arribar a uns 16 m. de llarg.

A l'HIPÒDROM
- Curses de genets
- Curses de carros: els carros podien ser bigues (tirats per dos cavalls) al llarg de 6 o 8 km. o quadrigues (tirats per quatre cavalls) al llarg de 14 km.