Rússia 1938 – França 1993

Possiblement el millor ballarí clàssic de tots els temps. Va néixer en un tren. Tot i ballar des de petit no estudia seriosament ballet clàssic fins passada la 2ª Guerra Mundial. De seguida va destacar com el millor alumne que mai havia tingut el Kirov a Leningrado, tenia un temperament molt difícil per els conflictes interns respecte a la seva tendència sexual.

Aprofitant l'ocasió, en un viatge a Paris el 1961 on havia de ballar, va fugir i no va tornar a Rússia mai mes. Després va conèixer Margot Fonteyn, la principal ballarina britànica de la seva època, amb la que establiria una gran relació professional i personal, ella el va introduir al Royal Ballet de Londres.

Va provar de fer cinema interpretant a Rodolfo Valentino en una pel.lícula de Ken Russell, però no tenia ni talent ni temperament per ql cinema. Dirigeix “Don Quijote” amb el Ballet Nacional d'Holanda i giren per Austràlia.

El 1970 viatjq a USA i prova de fer TV, un programa infantil que es converteix en un gran èxit internacional. El 1983 el nomenen director del Ballet d'Òpera de París on segueix ballant. La fama no canviaria però el seu caràcter difícil i impulsiu ni tampoc li perdonaria el seu destí, va emmalaltir i, poc a poc, va anar perdent les forces fins a morir.

La seva última actuació va ser el 1992 on va rebre el més gran trofeu cultural a França “Senyor de l'ordre de les arts i lletres”.