Riga, Letònia, 1948

Considerat per molts el millor ballarí del segle XX, Baryshnikov gaudeix d'un dels més grans reconeixements internacionals que puguin donar en aquesta disciplina, dins i fora dels teatres. Va començar amb nou anys els seus estudis de ballet a la mateixa ciutat on va néixer, i després va anar a l'escola del Ballet Kirov, on es va acabar graduant i ballant com a figura principal el 1969. Va ser amb aquesta companyia que va començar a donar-se a conèixer pel món i amb la que va protagonitzar interpretacions inoblidables.

La crítica i el públic coincidien en el naixement d'una nova estrella del ballet. La seva necessitat de llibertat, dins i fora dels escenaris, el va dur a sol·licitar asil polític durant una petita gira pel Canadà, i a no tornar al seu país d'origen.

Va ballar al Ballet Nacional del Canadà, es va traslladar a Nova York i va entrar a l'American Ballet Theater com a ballarí principal. Allà, va participar en nombrosos ballets del repertori clàssic com ara “Trencanous”, “La bella dorment”, “El llac dels cignes”, “El Quixot” i un llarg etcètera. Poc després se'n va anar al New York City Ballet per poder treballar amb Balanchine, interpretant gairebé tot el seu repertori amb Gelsey Kirkland com a parella de ball.

El 1980, després de la mort de Balanchine, Baryshnikov torna a l'ABT, aquesta vegada per posar-se al capdavant de la companyia. Unes tasques com a director que es desenvoluparen fins el 1990, l'any que amb afany de treballar un llenguatge més contemporani, va fundar, amb el coreògraf Mark Morris, el White Oak Dance Project, amb seu a Nova York, al costat de la Baryshnikov Dance Foundation . Els llargmetratges Turning Point ( Pas decisiu , 1977), per la que va ser nominat a l'Òscar al millor actor secundari, White nights (1985) i Company Business (1991) entre d'altres, així com el Tony obtingut per la seva participació a l'obra “Metamorfosi”, completen la trajectòria d'aquest polifacètic artista.