Sta. Mònica, Califòrnia USA – 1928

BALLARINA DE CLAQUÉ

Shirley Jane Temple va ser la singular nena prodigi que cantava i ballava claqué a la seva manera en els escenaris, i aviat va conquerir els cors d'Amèrica a través de la pantalla gegant als anys 30. Va néixer el 23 d'abril de 1928, a Santa Mònica, Califòrnia (Estats Units). Es va guanyar l'estimació del públic amb encara no tres anys, amb els seus rínxols i la seva maduresa espontània en contestar. Va debutar amb sis anys a “ Stand up and cheer” (1934), musical protagonitzat per Warner Baxter i Madge Evans, i va guanyar tanta popularitat que va arribar a convertir-se en una gran estrella.

Després va protagonitzar “Ara i sempre” durant el mateix any amb Gary Cooper i va ser tant gran el seu èxit que es va engegar el comerç de joguines i imatges amb la seva imatge. La nina de la Shirley la va fer en porcellana Danbury Mint.

La seva immensa fama li va regalar, l'any següent, a la cerimònia dels premis Òscar, la consagració amb una estatueta especial per la seva contribució al món de l'entreteniment el 1934. Aquell mateix any, va subscriure un contracte amb la Fox que va treure a l'empresa dels seus greus problemes financers. La Shirley va actuar a nou pel·lícules més, amb gran esplendor. L'any següent, va continuar amb “ La petita coronela” , “ La petita rebel”, “Heidi”, “La pobre nena rica” , “ La mascota del regiment”, “La petita princesa” i “El mag d' Oz”.

La nena va créixer i va sorgir la “Shirley adolescent” que no li va portar tanta fama en la seva carrera d'actriu, quedant relegada a papers secundaris a “ Et tornaré a veure” (1944), “ Des de que te'n vas anar” (1944), “ El solter i la menor” (1947) i “ Fort Apatxe” , amb Henry Fonda i John Ford. La Shirley es va casar el 1945 amb John Agar, a qui va conèixer en el film “ Fort Apatxe”K. L'alcoholisme va espatllar el seu matrimoni i la seva carrera. John va morir el 8 d'abril de 2002, amb 81 anys, al centre mèdic de St. José del Providence a Burbank. Havia nascut a Chicago el 1921. La Shirley va tenir amb ell una filla que es deia Linda Susan el 1948.

En 1949 va prendre varies decisions importants a la seva vida. Decideix deixar la seva carrera d'actriu i divorciar-se d'Agar. La seva darrera pel·lícula va ser “ A dventure in Baltimore” , una comèdia de Richard Wallace. Va acceptar que havia perdut el seu encant per al públic degut a una causa inevitable: havia de seguir creixent. Però de seguida es va tornar a casar amb un empresari televisiu, Charles Black.

Després va intentar tornar a la televisió, però no va tenir tant d'èxit i es va dedicar a la política i a la diplomàcia per a la ONU. Va arribar a ser ambaixadora dels Estats Units a Ghana (1974 - 1976) i a la República Txeca (1989). Es va proposar d'acabar d'escriure la seva primera autobiografia Estrella del nen . Shirley també estava al càrrec de la posada a la pràctica de totes les visites del departament d'estat, les cerimònies, els regals per als caps d'estat estrangers, i a l'enllaç de totes les ambaixades i consolats estrangers localitzats als EEUU. Va rebre doctorats honoraris de la universitat de Santa Clara i la universitat de Leigh, una beca de la universitat de Notre-Dame i una beca de Chubb de la universitat de Yale.

Es calcula que va fer 57 pel·lícules durant la seva carrera d'actriu. Shirley, des de llavors, treballa escrivint la seva segona biografia. Actualment té una néta i viu a Woodside (California), amb el seu marit Charles. Viu feliç essent esposa, mare i àvia. Les seves tasques diàries són jugar al golf, treballar l'hort, pescar i cuinar. Lluny de ser aquella nena que va ser, avui, a la distància, costa de comprendre que en una gran dona diplomàtica s'hi pugui amagar la dolça princeseta que improvisava ballant claqué.