16-05-2009

Tuc de Mulleres

3.010 m

[Itinerari] [Dificultat] [Material] [Fotos] [Cartografia] [Perfil] [Participans]

Fotos:

El clàssic allau per sobre de l'hotel de los Llanos

Estanys de Plan d'Estan

Pedro Alonso

Aneto, glacera, Forau d'Aigualluts

Plan dels Aigualluts

Aneto, Punta Oliveras Arenas, Coll de Corones

Entrada a la Valleta de l'Escaleta

Els intrèpits: Pedro Alonso, Xavier Kun i Lluís Roca

Amics per sempre....

Itinerari:

APROXIMACIÓ: Barcelona – Vilagrassa – Balaguer – Alfarràs – Benavarri – Graus – Benasc – Llanos de l’Hospital. Aparcament al pont de la Palanca de Remuñe, o sigui, a baix de tot.

Esquis a la motxilla i a veure si tenim sort i trobem aviat la neu . Sorpresa! Passada la corba on es troba el clàssic allau per sobre de l’hotel de los Llanos de l’Hospital, uns metres mes amunt ens calcem els esquís. Comencem la progressió per la pista de fons. Sortim al Plan d’Estan i seguim per la dreta per salvar les aigües de l’estany que cobreixen la pista. Passem per sobre d'una congesta amb cura per no caure directament a les aigües. Al fons de l’estany surt el camí vell al refugi de La Renclusa el seguim una estona però aviat el deixem a la nostre dreta per seguir per la fondalada en direcció al Turó de la Pleta de la Renclusa. Entrem en una coma tancada i pugem al coll per l’esquerra per sortir a uns plans on ja veiem La Forcada al fons de tot, lloc per on hem de passar-hi molt a prop. Retrobem el riu Esera i arribem al “Forau dels Aiguallts”, un lloc inhòspit on les aigües procedent de l’Aneto i cims del volta’ns desapareixent per tornar a sortir a “Güells del Jueu” Vall d’Arán. Continuem la passejada i entrem els Plans d’ Aigualluts. Ara el camí sembla que comença a guanyar alçada de valent. Seguim per l’esquerra i al fons pugem per la Valleta de l’Escaleta. Passem molt a prop del “Lac deth Còth deth Hòro”, continuem direcció els estanys de l’Escaleta i els contraforts del Pic de la Forcanada.Entrem a la glacera del Mulleres però, pugem al cim pel llom de la dreta direcció al coll de Salenques. Arribem al cim i les boires i núvols no paraven de donar la tabarra. La baixada pel mateix camí però a l’arribar els Plans d’Aigualluts, els cerquem per l’esquerra per anar a trobar el coll de la Renclusa i seguidament amb una baixada curta, el refugi. Un dia apretat però molt bucòlic i solitari.