13-10-2007

La Pica del Canigó

2784 m
 
                     
 
 
Fotos:

 

 

 

Riu Cadí

 

Refugi Aragó

 

 

 

 

Font Nostra

 

Plans del Cadí

 

 

 

 

Canal somital

 

La Pica del Canigó: Visca !!!

 

 

 

Pic Casamir i crestes a la Pica del Canigó

 

 

 

 

 

 

Refugi de Marialles (1.720 m)

 

                     
Itinerari:
           

Aproximació: més llarga que una llonganissa de Vic. Hi han varies possibilitats però, totes son llargues:

Barcelona - Puigcerdà - Bourmadame - Mont Luis - Vilafranca de Conflent - Vernet-Les-Banys - Castell --- Refugi de Marialles

Barcelona - Camprodon - Prades - Vilafranca de Conflent - Vernet-Les-Banys - Castell --- Refugi de Marialles

Barcelona - La Jonquera - Perpignan - Prades - Vilafranca de Conflent - Vernet-Les-Banys - Castell --- Refugi de Marialles

Des del poble de Castell surt una carretera asfaltada fins el Coll de Jou (aparcament) però, no pareu que continua una pista de terra (apta per tota mena de cotxes) i arriba fins el mateix refugi de Marialles. En sender comença a l'aparcament, per sobre del refugi de Merialles. Està senyalat amb marques grogues i un bon tros acompanya el GR10. Al començament el sender baixa. Trobem una font a la nostra esquerra. Continuem i creuem el torrent per un pont de fusta molt "guapo". Canviem de direcció. El camí entra a la vall del riu de Cadí pel vessant dreta per uns boscos molt "chulos". Seguim flanquejant. El torrent el tenim sempre per sota nostra molt lluny però, aviat el sender baixa i tenim que creuar el riu de Cadí. El sender canvia de direcció i sembla que tornem al començament però, una vegada ha guanyat alçada, fa un flanqueix i arribem al refugi bivac Aragó (precari). El bosc s´acabat. El camí molt marcat s´enfila per un llom. Aviat arribem al cap d'amunt dels plans del Cadí i gaudim de la vista de la Pica del Canigó, amagada a l'esquerra al fons de la coma. Ens apropem al contrafort dret on el camí guanya alçada amb unes diagonals molt ben estudiades en direcció a la Portella de Vallmanya. Seguidament, un flanqueig ens apropa a la Bretxa Durier (2.649 m) i ja tant sols ens falta superar una grimpada entretinguda a "quatre grapes" per la xemeneia fins dalt de la Pica. Normalment en els cims, o et trobes sol, o hi ha un parell d'arreplegats com nosaltres. En aquest cas, érem "tropecientos mil" Sembla que tots ens vàrem posar d'acord en pujar al Canigó. La primera nevada de la temporada ens ha regalat uns paisatges meravellosos. La baixada pel mateix camí. Una clàssica que no oblidarem !

 
                 
Dificultat:
           
  1. **
  2. Fàcil (fora de la temporada de hivern)
  3. Temps de pujada 4 hores y 3 i mitja de tornada.
  4. La vall del riu Cadí, és molt propensa a les allaus de neu. La xemeneia pot comportà problemes tècnics per la neu i el gel
 
                 
Material:
           
  1. Calçat de trekking apropiat
  2. Bastons
  3. Cantimplora
  4. Protecció solar (cremes, ulleres, barret)
 
                 
Cartografía:
           

 

  • Mapa-Guia Excursionista - (Editorial Alpina) Escala 1:40.000
  • Mapa TOP25 2349 ET - (IGN) Escala 1:25.000

G.P.S. Track/Waypoint

 
                 
Perfil:
           

 

 

 
 

A dalt

Inici

LA MUNTANYA ÉS VIDA !