SUBURBI DE UAGADUGU
Crit i joc de canalla,
rialla blanca i ull
innocent,
un sol que l'aire talla
i un nuvolot que bull
inclement.
Una noia gentil
camina. Porta al cap
fruita nova.
Princesa ben humil,
no sap que el mango sap
que el cor roba.
Un noi de cara tendra
i
bicicleta vella
va depressa
i mira, anant a vendre
que el cos de la femella
vida
vessa.
Un vell de passa breu
mira la joventut.
Ell sap ja
que el temps et diu adéu,
amb
gest distant i eixut,
però clar.
La font que hi ha a la plaça
del raig en fa cançons,
omplint gerres
(i pots de tota mena),
que enyoren altres fonts
i altres terres.
I
jo, "nassara", a l'ombra
del mango, ho miro tot.
No em bellugo.
Prop meu un home escombra
pel terra, un lànguid mot:
"Uagadugu".