SALMODIES DEL VELL SENUFO
El vent del maig i el juny,
aiohé,
ve de lluny.
La pluja, com un vel,
aiohé
ve del cel.
L'harmattan de l'hivern,
aiohé,
La sabana és molt gran,
aiohé,
caminant.
El meu somni senzill,
és el mill.
I el meu somni més gros,
aiohé,
és arròs.
¿Riquesa o bé dissort,
aiohé,
és un hort?
No sóc ric, ni cabdill,
vaig conill.
No tinc fills ni mullers,
aiohé,
ni graners,
respostes ni per quès,
aiohé,
no tinc res!
La mort no em sabrà greu,
germà meu.
Tindré per últim jas,
aiohé
el cel ras.
Tindré per gran llençol,
aiohé,
l'astre Sol.
El meu darrer coixí,
aiohé,
un camí.
I el meu darrer deutor,
aiohé,
un voltor.
Es diu que molt al nord,
aiohé,
viu la Sort.