MUDANÇA
Canviant
de paisatge
més sovint que de cotxe,
amb la casa a l'esquena,
per pissarres amb guix,
he
rodat per les terres
d'aquells pobles d'Osona,
tot cercant, dia a dia,
un cel nou per morir.
I la vida m'ho allarga
i m'amaga les fites,
mentre els arbres que planto
en els horts de ningú
sempre
es queden enrera
pels estius que no tornen
i fan fruits que no importa
no poder-me'ls endur.
Ho
pensava, just ara,
amb els fills i la dona,
carregant els vells mobles
i amb el cotxe engegat.
Miro
enllà d'aquest dia,
per davant i darrera
i marxem amb els trastos
a bastir noves llars.
I tot fent
carretera
i parlant tots alhora,
compartim la tristesa
I els meus fills es fan homes
més depressa, en mudança,
a l'encalç d'una casa
que ens haurem de pintar.