QUINZE ANYS DESPRES
(Traducció i adaptació de la cançó
"BOB DYLAN'S DREAM", de B. Dylan
Viatjant amb el tren
de Vic a Puigcerdà,
al
meu seient, un dia
em vaig endormiscar.
I vaig tenir aquell somni,
alhora dolç i eixut,
sobre amics que tenia
en anys de joventut.
Amb els ulls que tancava
reveia
aquell cafè
i els amics d'aleshores,
que coneixia bé,
quan tots oblidàvem
que hi hagués tempestats
i passàvem les nits,
de gatzara, plegats.
A l'entorn de l'estufa,
malpenjant l'anorac,
compartíem els mots
la cervesa, el tabac.
Era allí que creàrem,
en les nits sense temps,
els mil i un projectes
que faríem ensems.
Més la veu del futur,
que mil cops vam sentir,
cap vegada va dir-nos
que havíem d'envellir.
Crèiem
que cantaríem
cançons eternament.
La nostra "chance", però,
era d'u contra cent.
Parlar
era molt fàcil
-eren llargues les nits-
quan el món construïem
amb enginy i delits.
Sense
gaires sortides,
no podíem saber
que tots aquells bells somnis
se'ns farien malbé.
Poc a poc, desfilàrem;
un a un vam marxar;
Els uns jugant a perdre,
i els altres a guanyar.
El camí de la vida
els amics se'n va endur.
I en sé ben poca cosa,
gairebé de ningú.
I jo ara voldria,
com mai no he volgut,
estar amb ells, en el cercle
de
l'estufa, assegut.
Molts diners donaria
per trobar-me els amics
i que fossin ben certs
aquells
somnis antics!