EL BASSAL
Em miro avui, aturat al camí
que va pel bosc, de pins vells, prop de casa
aquest bassal que engoleix les roderes
fetes de fang i de rodes passades.
Sento plaer amb l'esguard d'aquest toll
que reflecteix les imatges vesprals
de llums de cel per damunt de les rames
fosques del bosc, que la brisa decanta.
És un mirall, un tel prim sobre el llot,
que guarda dins una lluna caçada.
germana igual de la lluna més alta
i un pou d'estels a l'abisme irreal.
Me'l miro prou, aturat al camí,
aquest bassal que em sorprèn, que m'agrada.
Penso, però: "Bastaria un gotim
i aquest mirall tornaria a ser bassa!"
Li dic adéu i me'n vaig pel camí.
Si en el bassal una lluna s'hi ajaça,
l'altra ve amb mi cap a casa, pel cel.
Quan sóc al llit, la tinc dalt la teulada.
I en la foscor que m'abriga, silent,
recordo encara aquella aigua encantada.