EL BASSAL

                                Em miro avui, aturat al camí  
                                que va pel bosc, de pins vells, prop de casa  
                                aquest bassal que engoleix les roderes  
                                fetes de fang i de rodes passades.  
   
                                Sento plaer amb l'esguard d'aquest toll  
                                que reflecteix les imatges vesprals  
                                de llums de cel per damunt de les rames  
                                fosques del bosc, que la brisa decanta.  
   
                                És un mirall, un tel prim sobre el llot,  
                                que guarda dins una lluna caçada.  
                                germana igual de la lluna més alta  
                                i un pou d'estels a l'abisme irreal.  
   
                                Me'l miro prou, aturat al camí,  
                                aquest bassal que em sorprèn, que m'agrada.  
                                Penso, però: "Bastaria un gotim  
                                i aquest mirall tornaria a ser bassa!"  
   
                                Li dic adéu i me'n vaig pel camí.  
                                Si en el bassal una lluna s'hi ajaça,  
                                l'altra ve amb mi cap a casa, pel cel.  
                                Quan sóc al llit, la tinc dalt la teulada.  
   
                                I en la foscor que m'abriga, silent,  
                                recordo encara aquella aigua encantada.