LA CASA AL BAOBAB
M'he
fet la casa,
m'he fet la casa
en una soca de baobab.
Només és meva
la meva casa,
ben amagada;
Ningú la sap.
Quan mes germanes
ens porten l'aigua
tanco
a la pleta
del meu ramat
la Cabra-boja,
la Barba-llarga
la
Mitja-estrella
i el boc Armat.
Quan mon germà
Rashid encara
vol vendre mangos
als autocars,
jo ja m'enfilo
dalt de la soca
que a mitja alçada
hi té un forat.
És una soca
mig esquinçada,
fa moltes llunes,
pel
cop d'un llamp.
És una soca
ben arrelada.
Oh, quin gran arbre
ets, baobab!
És una soca
plena de nafres
que encara guarda
part del brancam.
Sempre
que arribo,
d'una pedrada,
l'aspre voltor
volant, se'n va.
D'aquí jo miro
la gran sabana
la terra plana
i el cel distant,
aeroplans
i el pas d'un cotxe
de tant en tant.
Veig la colobra
que serpenteja,
l'àliga reina,
també el xacal.
I grups de dones,
ben
carregades,
que van als pobles
des del mercat.
La meva casa
és molt més forta
que la del pare
i la del Cap.
No és pas feta
de fang i palla,
car
està feta
de baobab.
Hi guardo coses
arreplegades:
la capsa blava
i un mig mirall.
I una revista,
vella com l'àvia,
escrita a França
ja
fa molts anys.
M'he fet la casa,
m'he fet la casa
en una soca
És una casa
secreta i alta,
i tota meva,
enmig del camp.
Aquí sóc l'amo,
cabdill i pare,
ni que sols sigui
per un instant.
Fins que retorno
capbaix a casa,
cap a la pleta
del meu ramat.
Bobo-Diulasso 1992