LA MILLORA

         Quants dies fa que vaig tenir l�accident i que estic en aquest hospital? Ben b� deu fer una setmana; ja n�he perdut el compte. Massa dies, vet-ho-aqu�!  I �s que �s  ben feixuga la meva situaci� aqu�. No hi ha res pitjor que ser un ingressat en un hospital, us ho ben juro! Almenys en aquest merd�s  hospital! Aquest antre em va desagradar des del primer moment, quan m�hi van entrar corre-cuita  el dia de l�accident. Com corrien amunt i avall; i cridaven i parlaven de pressa! Ja se�ls notava la falta d�organitzaci�! Des del primer moment em van entubar;  i com molesten, per D�u,  els tubs, les sondes i tota la mandanga! I els focus... el calor que feien els focus; i l�operaci� , l�anest�sia, els bistur�s... les desagradables mans amb els llefiscosos guants de pl�stic molls de sang, de suor, de bilis i jo qu� s�...  Tot plegat, un drama i molt desagradable, si volen que els sigui franc. No hi penso tornar m�s en aquest hospital. No m�agrada. No m�agrada gens ni mica. Per� �s que gens, gens , gens!

I avui encara, avui almenys no em puc queixar. L��nic dia tranquil que he passat aqu�. I �s que m�han canviat d�habitaci�, una de molt millor. Fins ahir estava en una altra amb m�s gent, em sembla, les dels tubs, les sondes, els llumets , els xiulets i els tit-tits...  La d�avui �s una altra cosa. Es nota que hi estic sol. Petita, per� com que no em puc moure...  A m�s hi ha refrigeraci�; fins i tot un punt massa! I aquest silenci. I sense llums. umm... quina del�cia!

Nom�s em molesten una mica aquest llen�ol damunt de la cara, la foscor fonda que hi ha i una mena d�oloreta que sento.; Ah, i aquest est�pid cordill amb una etiqueta que m�han lligat al dit gros d�un peu.

Ultima actualizaci� 15 mar�, 2003 per Ramon Minoves