DESVIACIONS

 

         Zoltan Kovacs, el meu company de feina, tenia una perversió sexual prou greu: la necrofília.  Ell va provar sempre d'amagar-ho, com és natural, però jo ben aviat me'n vaig adonar. No és per ventar-me'n, però sóc una  persona observadora i capto amb gran facilitat  petits detalls que per a altres passen desapercebuts. Mireu si  n'era de forta la seva inclinació per la necrofília, que no va poder esperar ni que la seva muller fos morta per practicar amb ella el sexe. I ho va fer des del dia mateix del seu casament, disset anys abans de que ella morís!  Aquesta passió malaltissa es va anar accentuant amb el temps. És per això que no va trigar a casar-se una altra vegada. També la seva frisança per la necrofília el va portar a no poder esperar que aquesta nova esposa morís i va practicar amb ella el sexe des del primer moment. Aquesta vegada va ser ell però, qui va morir primer, ves a saber si amb la secreta esperança de poder fornicar durant el trànsit mateix de la mort.

Zoltan Kovacs, a qui tothom va lloar tant quan va morir, tenia probablement una altra desviació sexual que el feia  condemnable als ulls del sentit comú: la seva homosexualitat. Però aquesta darrera inclinació no la puc afirmar amb tota rotunditat. Vaig ser detingut quan me li havia abraonat al damunt per tal de comprovar-ho, a la capella ardent on s'exposava el seu cadàver, al tanatori Sant Lazlo que hi ha al nord de la ciutat.

 

 

 

 


Ultima actualizació 15 març, 2003 per Ramon Minoves